Pau Casals

RESUM DE LES PRINCIPALS EFEMÈRIDES DE LA SEVA VIDA

1876
29 de desembre, neix al Vendrell.

1882
27 d’abril, primera actuació musical al cor de l’església del Vendrell.

1883
Col·labora amb el seu pare en la composició d’una partitura per a una representació dels Pastorets.

1885
El seu pare i el “Peret el barber” li construeixen la “carabasseta”, considerada com el seu primer violoncel. Comença a tocar l’orgue del Vendrell.

1888
Un trio de música toca al Centre Catòlic del Vendrell. És la primera vegada que veu i sent un violoncel.
Finals d’estiu, viatja a Barcelona amb la seva mare i inicia els estudis a l’Escola Municipal de Música.

1889
Comença a tocar al Cafè Tost de Barcelona cada dia de la setmana, tres hores al vespre.

1891
Coneix el trio format per Agustín Rubio, Enrique Fernández Arbós i Isaac Albéniz. Aquest escriu una carta de recomanació al comte de Morphy, secretari de la reina regent d’Espanya, Maria Cristina.
Coneix el compositor Enric Granados, amb qui comença una llarga amistat.

1893
Es gradua amb honors a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Viatja a Madrid amb la seva mare i els seus germans. La reina Maria Cristina li concedeix una beca de 250 pessetes mensuals.
Inicia la seva segona etapa de formació musical al Conservatorio de Música y Declamación de Madrid.

1895
14 de febrer, és nomenat “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”.
Viatja a Brussel·les, amb una carta de recomanació per al director del Conservatori de Música. Després de les proves d’accés, renuncia entrar i decideix anar a París. La reina Maria Cristina li retira la pensió.
Després d’un temps difícil a París decideix tornar a Barcelona.

1896
Maig, s’incorpora com a professor a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Més tard fou també professor de violoncel del Conservatori del Liceu.
Comença a fer concerts en petites societats de Barcelona. És acceptat com a violoncel·lista a la Gran Orquestra del Teatre del Liceu.
Coincideix a Barcelona amb Albéniz, Rubio, Fernández Arbós, Granados i Saint-Saëns.

1899
Va a París, debuta a Londres, torna a París on fa el seu debut amb el gran director Charles Lamoureux.
Novembre, al Teatre de la República de París, fa la seva primera actuació com a solista.

1900
S’instal·la a París i comença la seva gran carrera com a solista.

1905
Creació del Trio Cortot-Thibaud-Casals.
El novembre realitza el primer viatge a Rússia, on inicia contactes amb els cercles musicals de Moscou.

1908
Mor el seu pare, Carles Casals Riba.

1914
4 d’abril, es casa amb la soprano nord-americana Susan Metcalfe –es separaran anys més tard- i inicien una gira pels Estats Units. El 13 de desembre fa el primer concert al Metropolitan Opera House, Nova York.

1917
Octubre, després de la Revolució russa, decideix no tornar a tocar en aquest país.

1920
13 d’octubre, té lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana.

1925
Maig, crea l’Associació Obrera de Concerts, per tal d’apropar la música a la classe treballadora.

1927
La vila del Vendrell el nomena Fill Predilecte.

1931
11 de març, mor la seva mare, Pilar Defilló, al Vendrell.
15 d’abril, dirigeix a Barcelona la Novena Simfonia de Beethoven, amb l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Gracienc, per celebrar la proclamació de la República.

1933
Últims concerts amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot, finalitzant així una unió de vint-i-set anys.
Rebutja la invitació per anar a tocar amb la Filharmònica de Berlín. En una carta manifesta la seva posició de no tornar a tocar a Alemanya “mentre la seva vida musical no sigui lliure”.

1934
La ciutat de Barcelona li ret homenatge: el nomena fill adoptiu, li lliura la Medalla de la Ciutat i s’inaugura l’avinguda de Pau Casals al Turó Parc.

1936
18 de juliol, durant un assaig amb la seva Orquestra al Palau de la Música comença l’alçament militar.
Malgrat la situació d’inestabilitat a Espanya i l’imminent inici de la Guerra Civil, continua realitzant gires per Europa i Amèrica del Sud i fent concerts benèfics per a queviures, roba i medicaments.

1938
19 d’octubre. fa el seu últim concert a Catalunya al Teatre del Liceu de Barcelona, en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants.

1939
Després de l’ocupació de Barcelona per les tropes de Franco, Pau Casals marxa cap a l’exili.
La Universitat de Barcelona el nomena Doctor Honoris Causa.
28 de març, fa un concert benèfic per als nens refugiats, al Royal Albert Hall de Londres.
S’instal·la a Prada de Conflent des d’on comença la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols.

1940
13 de juny, els alemanys entren a París. Pau Casals, Francesca Capdevila, Pilar Casals i la família Alavedra decideixen abandonar França des de Bordeus cap a EUA. A punt d’embarcar, el vaixell és bombardejat pels alemanys i tornen a Prada on s’instal·la amb Francesca Capdevila i els Alavedra a la Vil·la Colette.

1945
27 de juny, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals fa un concert al Royal Albert Hall de Londres. En finalitzar el concert transmet un missatge a Catalunya a través de la BBC.
Decideix no tornar a tocar al Regne Unit com a protesta per la immobilitat dels aliats davant del règim de Franco.
Rebutja els Doctorats Honoris Causa de les universitats d’Òxford i de Cambridge.

1946
Decideix no tornar a tocar públicament mentre les democràcies no canviïn la seva actitud envers el govern de Franco i comença el seu segon exili a Prada. Durant els quatre anys següents es dedica a compondre, a fer classes de violoncel i sobretot, a ajudar els refugiats catalans i espanyols.

1950
2 de juny, comença el primer Festival de Prada, en commemoració del bicentenari de la mort de Bach.

1955
18 de gener, mor Francesca Capdevila.
Se celebra el sisè Festival de Prada a l’església de Sant Pere, amb la participació dels pianistes Eugène Istomin i Mieczyslaw Horszowski, els violinistes Yehudi Menuhin i Sándor Végh, i el baríton Dietrich Fischer-Dieskau.
11 de desembre, fa el seu primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez.

1957
3 d’agost, Pau Casals i Marta Montañez es casen a San Juan de Puerto Rico.

1958
24 d’octubre, és convidat per les Nacions Unides a fer un concert a l’Assemblea General de Nova York que va ser retransmès per ràdio a més de 40 països, convertint-lo des d’aquest moment en símbol de la lluita per a la pau al món. És nomenat per al Premi Nobel de la Pau.

1960
17 de desembre, estrena l’oratori El Pessebre a Acapulco.

1961
13 de novembre, és convidat per John Fitzgerald Kennedy a fer un concert a la Casa Blanca.

1962
19 d’abril, amb el concert de l’oratori El Pessebre a San Francisco, anuncia la seva intenció d’iniciar una croada personal per a la dignitat humana, la fraternitat i la pau.
Durant els deu anys següents, dirigirà El Pessebre arreu del món. Aquesta serà l’activitat musical més important dels seus últims anys.

1963
24 d’octubre, El Pessebre és interpretat a la seu de les Nacions Unides.
El president dels Estats Units, John F. Kennedy, li concedeix la Medalla de la Llibertat.

1964
10 i 11 d’agost, primera visita d’una colla de vendrellencs al Mestre al seu exili, organitzada per Josep Casalta i els Nens del Vendrell.

1966
Setembre, dirigeix El Pessebre a Sant Miquel de Cuixà.
8 d’agost, amb motiu del seu 90è aniversari, rep nombrosos homenatges a Molig, entre els quals, el de catalans exiliats i el d’un grup d’entitats vendrellenques: Dansaires del Penedès, Lira Vendrellenca, Cor Orfeó Parroquial i Nens del Vendrell; després de l’actuació castellera, Casals va oferir com a record, la seva pipa a l’enxaneta de la colla. El pretext per l’obtenció dels passaports col·lectius fou, de cara a les autoritats franquistes, la peregrinació de diversos grups vendrellencs al santuari de Lourdes.

1971
24 d’octubre, participa en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General, a Nova York. Estrena l’himne de les Nacions Unides que ell ha compost, i el Secretari General, U-Thant, li lliura la Medalla de la Pau.

1972
3 de juliol, crea amb la seva esposa Marta, la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de deixar a Catalunya tot el llegat que el ell conservava a la casa de Sant Salvador, El Vendrell.

1973
Juliol-agost, participa en el 13è Festival de Música d’Israel on realitza el seu últim concert.
Finals de setembre, a Puerto Rico, pateix un atac de cor irreversible.
22 d’octubre, mor a San Juan i uns dies més tard és enterrat al Cementiri Commemoratiu d’aquella ciutat.

1979
9 de novembre, les seves despulles són traslladades a Catalunya. Reposen avui al cementiri del Vendrell.

La major part d’aquestes dades han estat extretes de la Fundació Pau Casals www.paucasals.org

GENER

Gener 2, de 1896

El dia 2 de gener del 1896 Pau Casals va començar a donar classes a Barcelona per a les filles de l’industrial Francesc Vidal, que s’havia adonat del talent extraordinari del Mestre. Una d’elles, era  Francesca (Frasquita). Una altra de les germanes era la que seria famosa pintora Lluïsa Vidal. 

L’any 2018 la neboda neta de Frasquita, Saskia Hagenmeijer de Vidal, va publicar un llibre sobre Francesca Vidal on relata: «Ella tenia 15 anys i ja tocava molt bé, ell n’havia fet 19 i ja era un gran artista, però encara li faltava ser mundialment reconegut. Gràcies a les seves classes, la Frasquita va progressar notablement. El Pau havia ideat un nou mètode de tocar el violoncel més natural i lògic…»

Gener 12, de 1904  

El 12 de gener de 1904 Pau Casals era a Nova York. Va fer la seva primera actuació amb l’America Symphony Orchestra al Lyceum Theatre de New York, en el nou edifici inaugurat un any abans. Tres dies després, va ser convidat a visitar la Casa Blanca pel president Theodore Roosevelt i hi va interpretar diverses obres.

Anys més tard, el novembre del 1961 un altre President, John F. Kennedy, també convidaria el Mestre a la Casa Blanca (JMS).

Gener 18, de 1939 i de 1955

El 18 de gener del 1939, poc abans  de la caiguda de Barcelona, el darrer Claustre de la Universitat va aprovar la concessió del títol de doctor Honoris Causa per tots els centres de la Universitat, a Pau Casals. Va ser un acte senzill i en certa manera, a corre cuita. L’escriptor nord català Arthur Conte ho descriu d’aquesta manera al seu llibre  “El mite de Pau Casals”: “… al darrer moment de llibertat es reuniren, mentre els moros de l’usurpador ja envaïen els barris de la ciutat… el seu darrer gest lliure i sobirà… havia estat per retre l’homenatge més sentit que mai s’hagi ofert: per proclamar el mestre Pau Casals, doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona…! Ni temps no hi havia hagut per fer imprimir el diploma reglamentari. Havien escrit el document, en part a mà, en part a màquina, i va ser el darrer que va signar el rector”. En acabar, molts d’aquells docents van creuar la frontera, com faria Casals dies després.

Un altre 18 de gener, el de 1955, va morir a Prada de Conflent, Francesca Vidal Puig -Frasquita- (Barcelona 1880). S’havia casat amb Felip Capdevila, amic de Casals que va ser tresorer de l’Orquestra Pau Casals. Un cop mort Capdevila, Frasquita col·laborava en la gestió de l’Orquestra i també en l’administració del patrimoni del Mestre, amb qui sempre va mantenir un fort vincle i, quan aquest s’exilià a Prada, van compartir l’habitatge fins que ella va morir. Abans però, quan va emmalaltir, es van casar “in articulo mortis”. El Mestre va demanar permís a les autoritats espanyoles per anar a enterrar-la al Vendrell. Va ser la darrera vegada que va trepitjar el país en vida. Només diaris estrangers van publicar la noticia (JMS).

Gener 27, de 1945

El 27 de gener de 1945 va tenir lloc l’alliberament del camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau, on més d’un milió de persones van ser assassinades pels nazis. Quan els soldats de la Unió Soviètica hi van arribar, en les seves instal·lacions encara romanien uns 7.000 presoners. S’estima que per aquell camp  van passar aproximadament 1.300.000 persones, de les quals 1.100.000 van ser exterminades. Aquestes xifres han convertit Auschwitz en un símbol de les atrocitats que es van cometre sota els ordes d’Hitler. Nacions Unides va decidir el 2005 declarar aquest dia com a Diada Internacional de Record de l’Holocaust.

Forum Voix Étoufées (Fòrum de veus esmorteïdes) és una entitat amb seus a diferents ciutats europees amb la que està vinculada l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell. Aquesta organització internacional amb el suport de la Comissió Europea, promou i intenta divulgar la música de compositors que van viure l’Holocaust o d’altres que, com Pau Casals, van patir l’opressió dels règims totalitaris (JMS).  

Gener 29, de 1884

El 29 de gener de 1884 va néixer a Briva (Llemosí) de pare català, la pianista, pedagoga, escriptora i compositora Blanca Selva. Amb només tretze anys va fer el seu primer concert públic i de seguida va esdevenir una de les pianistes amb més renom de França.  Va conèixer Albéniz, portant a diversos indrets les dotze peces de la “Suite Iberia”.  Es dedicà a la difusió de la música francesa a l’Europa central. Sovint interpretava obres del seu mentor relacionat amb Pau Casals, Vincent d’Indy.  El 1922 va a viure a Barcelona on fundà la seva pròpia escola de música; Joan Pich Santasusana en va ser el director tècnic. Durant aquest període tocava regularment a la Sala Parés de Barcelona i també col·laborava com a pianista i conferenciant amb l’Associació Obrera de Concerts, fundada per Pau Casals. El 1930, la seva carrera va quedar interrompuda per una paràlisi que no li va permetre continuar oferint concerts. Arran d’aquest impediment, es va dedicar a la docència i a la composició. El 1936, amb motiu de la guerra, abandonà Barcelona.  Va viure a França fins que una malaltia va acabar amb la seva vida als 58 anys, morint tota sola i gairebé indigent (JMS).  

Gener 31, de 1994

El 31 de gener del 1994, entre dos i tres quarts d’onze del matí, mentre dos operaris treballaven al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala –ironia del destí–, les guspires de les eines s’escamparen pels cortinatges i l’escenari. El foc ja era incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Van caldre tan sols tres hores perquè les flames ensorressin un dels teatres més emblemàtics d’Europa. L’octubre del 1999 va tenir lloc la inauguració del nou Liceu restaurat.

Pau Casals i la seva Orquestra havien presentat diversos concerts al Gran Teatre, dels quals cal destacar els tres oferts en temps de guerra a benefici de les víctimes (JMS).

FEBRER

Febrer 3, de 1986

El 3 de febrer de 1986 es va inaugurar l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. Segons que ens relata el seu primer director, el músic Albert Solé, l’Associació Musical Pau Casals, una vegada construït l’Auditori Pau Casals, va marcar-se com a objectiu principal la creació d’una escola de música per atendre la demanda, força nombrosa, de famílies que volien que els seus fills poguessin estudiar música. Per anar eixamplant aquesta demanda, es va planejar en principi, un acord amb l’Ajuntament del Vendrell per poder oferir música a totes les escoles de primària de la vila. Es van contractar diversos professors que van cobrir aquestes necessitats, a la vegada que es continuaven les gestions per arribar a l’objectiu final. Això va ser possible gràcies a l’Obra Social de l’aleshores Caixa d’Estalvis de Tarragona, que va comprar un immoble al carrer Isidre Ribas de la vila i el va adequar a les necessitats d’insonorització i de mobiliari. L’equipament constava de set aules d’una superfície generosa, despatx, sanitaris i sala d’espera, i va arribar a donar cabuda a tres-cents alumnes, fins que la demanda creixent de places d’estudi va obligar l’escola a expandir-se i cercar el seu nou emplaçament al centre de la vila, on hi havia hagut el cinema Tívoli. El llegat musical i humanístic del mestre Casals passava a formar part de la vida cultural del Vendrell a través dels estudis de música. Avui en gaudeixen tant infants de la vila, com tots els qui durant aquests anys han passat per l’Escola de Música” (JMS).

Febrer 6, de 1976

El 6 de febrer de 1976 es va publicar el Decret de creació del Patronat per als actes commemoratius del Centenari del naixement de Pau Casals. En un primer moment, hi hagué una gran preocupació per no haver estat nomenat cap representant de l’Associació Musical Pau Casals com a membre del referit Patronat, fins i tot el regidor de Cultura del Vendrell va cursar per mitjà de l’alcaldia, una reclamació al Ministeri competent: “…No hay que olvidar por un solo momento que, si hay alguna entidad que ha ido manteniendo presente la figura del músico excepcional, ha sido la citada Asociación Musical… durante ocho años se han ido celebrando… los Conciertos Aniversario Pau Casals, fruto de un gran esfuerzo… por los reducidos ingresos de la Asociación… También debo hacer constar… que la Asociación Musical Pau Casals del Vendrell, junto con diversas personas representativas de las entidades de la Villa, ha ido elaborando… un complejo programa de actos conmemorativos…” i sol·licitava    “subsanar tan lamentable olvido”, cosa que es va obtenir d ’alguna manera (JMS).

Febrer 8, de 1922

El 8 de febrer de 1922 el músic romanès George Enescu, que havia estat nen prodigi i va esdevenir violinista, pianista, compositor i director d’orquestra, es presentava a Barcelona. Ho feia amb un concert al Palau de la Música Catalana. Pau Casals i Enescu, dos dels músics més importants del segle XX, s’havien conegut a començaments de segle i havien actuat junts a Bucarest i a Paris en diversos moments. Enescu va dedicar al Mestre una sonata per a piano i violoncel. Tots dos van mantenir sempre una bona amistat. El romanès deia que Casals era un mestre per a tots els intèrprets, mentre que Casals l’havia qualificat diferents cops de “Mozart del segle XX”. També deia que el considerava un dels genis més grans de la música “moderna”.  La seva efígie va ser recollida en el bitllet de banc romanès de 50.000 leu (JMS).

Febrer, 9 de 1908

El 9 de febrer de 1908 s’inaugurava a Barcelona el Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Es tractava d’acollir la seu de l’Orfeó Català (1891) i a la vegada, tenir una sala de concerts.  Deia l’arquitecte: “El Palau de la Música Catalana serà el temple de l’art català i el palau del nostre renaixement.”

En aquest l’escenari del Palau, l’octubre de l’any 1920 va debutar l’Orquestra Pau Casals i, com és ben sabut, el 18 de juliol de 1936 hi va fer el seu darrer assaig.  Mentre preparava la Novena Simfonia de Beethoven per tal de participar en la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona, es va produir l’alçament militar feixista, cosa que va fer que s’aturés l’assaig i s’anul·lés el concert. 

El caràcter catalanista de l’edifici va fer que adquirís un gran valor simbòlic. En aquest sentit, cal fer referència als “Fets del Palau”(1960) que són considerats com l’inici del renaixement del catalanisme polític. Durant l’homenatge del centenari del naixement de Joan Maragall, organitzat amb presència de ministres de Franco, es van produir aldarulls arran de la prohibició d’interpretar “El cant de la Senyera”. Malgrat això, una part del públic el va cantar. Entre els diversos detinguts hi havia el que més tard seria President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol que, tot i no ser al Palau, era un dels organitzadors de la protesta; va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual va anar a la presó (JMS).

Febrer 14, de 1895

El 14 de febrer de 1895 Pau Casals de divuit anys, va ser nomenat per la reina regent, “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”. Després va viatjar a Brussel·les amb l’ajut de la reina i amb una carta de recomanació per al director del Conservatori de la capital belga. Un cop admès, va renunciar entrar-hi per discrepàncies amb les maneres del professor i per què aquest s’havia burlat d’ell. Va decidir anar a París, però la reina Cristina li va retirar l’ajut concedit.  Amb la mare i els germans, es va instal·lar a la capital francesa, on es preparava l’Exposició Internacional del 1900. Es va assabentar de que al Teatre Marigny volien contractar un segon violoncel·lista amb una retribució de 4 francs i s’hi va presentar. Hi havia d’anar a tocar cada vespre i, amb aquesta retribució, mantenir-se ell, la mare i els dos germans. El Marigny era situat a més de tres quilòmetres d’on residien i feia quatre viatges cada dia a peu amb el violoncel a coll. Al cap d’un any d’una etapa força difícil, van tornar a Barcelona. Pau Casals va esdevenir professor i violoncel·lista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. En aquesta circumstància va participar en l’estrena de l’obra d’Albéniz “Pepita Jiménez” al Liceu (JMS).

Febrer 15, de 1904

El 15 de febrer de 1904 Pau Casals va debutar al Carnegie Hall de Nova York i hi va interpretar “Don Quixote”, un poema simfònic per a violoncel, viola i orquestra escrit per Richard Strauss a Munic el 1897 i subtitulat “Variacions fantàstiques sobre un tema de caràcter cavalleresc”. L’obra està basada en la novel·la de Cervantes.  El violoncel sol representa el Quixot, mentre que el solo de viola, la tuba tenor i el clarinet baix representen el còmic Sancho Panza. Casals va actuar 31 vegades en aquest escenari. El mes de juny de 1973 s’hi va celebrar el “Festival Casals Orquestra”. A la sala de darrere l’escenari del Carnegie Hall hi ha penjada una fotografia de Casals juntament amb els músics Bauer, Damrosch i Kreisler. 

Afegim que en la estructura d’aquesta prestigiosa sala de concerts al cor de Manhattan, hi va intervenir el valencià Rafael Guastavino, que hi va introduir la construcció coneguda com a “volta catalana’ (JMS).

Febrer 20, de 1868

El 20 de febrer de 1868 va néixer a Gràcia Pompeu Fabra i Poch. Tot i ser enginyer industrial i catedràtic de química, va dedicar els seus esforços a la normalització de la llengua catalana. Es va guanyar l’apel·latiu de “seny ordenador” del català. El gener de 1939 es va exiliar a Prada de Conflent com Pau Casals i altres intel·lectuals. Tots dos van coincidir diverses vegades i van reforçar l’amistat. Pel seu 80è aniversari, Fabra va rebre un homenatge amb la intervenció del president Irla i de Pau Casals que interpretà Bach i el cant dels Ocells. Les seves restes descansen avui al cementiri de Prada de Conflent (JMS).

Febrer 22, de 1939

El 22 de febrer de 1939, va morir a Cotlliure Antonio Machado, pocs dies després d’haver creuat la frontera francesa amb la seva mare i dos germans,. Va ser inhumat provisionalment en un panteó d’una família local. Anys més tard, el Comitè d’Amics d’Antonio Machado a Cotlliure, va promoure una subscripció per tal de construir una tomba per a les restes del poeta i de la seva mare. Pau Casals es va oferir per fer-se càrrec de la despesa però, segons les cròniques, el president del Comitè ho va desestimar per preferir una subscripció popular, en la que també hi va col·laborar Albert Camus. D’altra banda, Casals estava disposat a participar amb la seva música, en el trasllat de les restes però la família de Machado va voler evitar qualsevol manifestació massiva que, de ben segur, s’hauria produït en intervenir el músic. Al cap d’un temps, el Mestre va anar al cementiri de Cotlliure i li va retre el seu homenatge íntim amb el Cant dels ocells (JMS).

Febrer 23, de 1891

El 23 de febrer 1891, Pau Casals de 15 anys, va participar, al Teatre Novedades de Barcelona, en un concert benèfic per a Concepció Palà (? – Barcelona 1920) que va ser primera actriu de teatre catalana  d’entre l’últim terç del segle XIX i del primer terç del segle XX. S’havia fet famosa per les interpretacions d’obres d’autors catalans. Palà va intervenir en quatre obres d’Àngel Guimerà i va aconseguir gran èxit en el paper de Tomasa en la “Maria Rosa”. Arran d’aquest homenatge, podríem afirmar doncs: “Guimerà i Casals dos vendrellencs units artísticament per Concepció Palà”. El jove Pau Casals va ser molt aplaudit en aquell concert, el primer davant el públic a Barcelona i del seu pare que s’havia desplaçat del Vendrell.

Aquells dies el Mestre va començar a treballar a “La Pajarera”, un cafè al bell mig de la Plaça Catalunya de Barcelona construït l’any 1888. Va formar un trio que més tard va créixer fins a un sextet. També va conèixer Enric Granados amb qui va fer una gran amistat que duraria fins la mort d’aquest (JMS)

Febrer 29, de 1836

El 29 de febrer de 1836 va néixer a Madrid Guillermo Morphy, un crític, musicòleg, historiador, pedagog, compositor i polític espanyol. Va arribar a ser un personatge molt admirat en els cercles artístics del Madrid del segle XIX. Pels seus serveis a la corona d’Espanya li fou atorgat el títol de comte de Morphy.

Un vespre, Isaac Albéniz, havent sentit el nen de 12 anys Pau Casals que interpretava al Cafè Tost de Gràcia, va lliurar a la seva mare una carta de recomanació per al Comte de Morphy, aleshores secretari de la reina regent, una carta que no va ser utilitzada fins que Pau no va acabar els estudis a l’Escola de Música de Barcelona. Morphy va protegir Casals i altre músics, entre ells, el mateix Albéniz (JMS).

MARÇ

Març 8, de cada any

El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones, reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. El paper de les dones en la música ha estat oblidat al llarg de la història.  Fins ben entrat el segle XX la dona rebia per regla general, classes de piano per servir d’entreteniment en reunions socials. Només unes poques son reconegudes en el panorama internacional dels darrers 200 anys, com és el cas de Clara Wieck (Clara Schumann).

L’Associació Musical Pau Casals reivindica el reconeixement de les dones compositores o intèrprets tot mostrant aquesta petita relació extreta de més de cinquanta catalanes. Elles estan relacionades, bé amb l’entorn de Pau Casals, o amb la seva orquestra, o amb el nostre territori:

Lluïsa Casagemas (1873-1942), Clotilde Cerdà (Esmeralda Cervantes) (1861-1926), Narcisa Freixas (1859-1926), Palmira Jaquetti (1895-1963), Carme Karr (1865-1943), Alícia de Larrocha (1923-2009), Paquita Madriguera (1900-1965), Emília Miret (1891-1957)), M. Lluïsa Ponsa (1875-1919), Blanca Selva (1884-1942), Mercè Torrens (1930-2018), Pilar Casals (1920– 2000) Leonora Milà (1942), Sílvia Pérez Cruz (1983, Marina Rossell (1954) i Carlota Baldrís (1960) (JMS).

Març 11, de 1927

L’onze de març de 1927 va néixer a Barcelona l’artista (pintor, escultor, escenògraf) Josep Maria Subirachs. Té obra a moltes ciutats del món. A Barcelona en trobem a molts indrets, la més important, les escultures de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família i, al Vendrell, el monument a Apol·lo, déu de la música, a la plaça Johann Sebastian Bach de Sant Salvador, a tocar de l’Auditori Pau Casals i també l’estela funerària a la tomba de la família Casals amb la seves famoses “Alfa i Omega”(JMS).

Març 12, de 1875

El 12 de març de 1875 va néixer a Sant Feliu de Guíxols Juli Garreta. És considerat un dels compositors sardanistes més eminents ja que va infondre a la sardana valors a nivell d’obra simfònica. A Sant Feliu va començar la seva carrera com a instrumentista actuant a la cobla del seu pare i, més endavant, formant el Quintet Garreta. Tocava el fiscorn, el violí i el piano. Va ser amic de Pau Casals i això l’ajudà, doncs consta que la seva producció es focalitzava principalment en les sardanes fins que Pau Casals el va instar a escriure per a orquestra. A l’etapa de plenitud va compondre obres grans. La seva producció, força àmplia, comprèn unes 20 peces simfòniques i de cambra, unes 30 cançons i unes 80 composicions per a cobla, amb un gran nombre de sardanes com la que porta per títol «A en Pau Casals» de 1920 (JMS).

Març 19, de 1920

El 19 de març de 1920 va néixer al Vendrell Josep Altet Font. Ell va ser amb un petit nucli de col·laboradors, un dels promotors dels concerts d’aniversari de Pau Casals a finals de la dècada dels seixanta del segle passat. Amb aquell grup de persones es va formar l’any 1973, l’Associació Musical Pau Casals i Altet en va ser president durant la primera dècada de vida de la entitat. Durant el seu mandat  l’Associació, va empènyer l’edificació de l’Auditori a Sant Salvador, la plaça Bach, l’Escola de Música i l’organització del Festival Internacional de Música Pau Casals.

Altet també va ser el motor de moltes iniciatives de la nostra societat civil, entre les que destaca la Fundació Santa Teresa. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1999. També havia estat distingit per l’ONU per la seva tasca en promoure el llegat del Mestre. Caracteritzat per la seva bonhomia, humilitat, iniciativa i capacitat de gestió, va ser l’ànima de moltes iniciatives ciutadanes. El seu cèntric establiment al Vendrell, era el punt de trobada de diverses persones que treballaven en els àmbits de la cultura i de la solidaritat. Va rebre la distinció de “Fill Predilecte del Vendrell”  i un carrer de la vila porta el seu nom (JMS).

Març 21, de 1685

El 21 de març de 1685  va néixer a Eisenach, Turíngia, el principal membre de la família de musics més nombrosa de la història, Johann Sebastian Bach. Va ser organista, mestre de capella i compositor. Ens ha deixat una obra enorme, més de 1300 composicions (oratoris, cantates, concerts…). Citarem com exemples de la seva obra només aquests grans monuments musicals: la “Passió segons Sant Mateu”, la “Passió segons Sant Joan”, la “Missa en Si menor” o “l’Oratori de Nadal” o també les suites orquestrals o les suites per a violoncel sol.

Un dia del 1890 quan Pau Casals, estudiant a Barcelona, passejava amb el seu pare, vingut del Vendrell, va trobar una còpia de les sis suites per a violoncel sol de Bach en una botiga de vell, prop d’on hi havia els antics encants abans d’obrir la Via Laietana. Va estar més de deu anys practicant cada dia abans d’interpretar-les per primer cop en públic.  Explicava el Mestre que una de les principals raons per les que va acceptar de tocar a Prada l’any 1950 en el bicentenari de Bach, fou “el meu profund amor per Bach”. I també: “Bach no va escriure mai una nota que no fos rica de vida i color” (JMS).

Març 26, de 1827

El 26 de març de 1827 va morir a Viena un dels compositors més grans de la història de la música, Ludwig van Beethoven. Algunes de les obres més valorades les va produir a l’etapa final de la seva vida. Pau Casals n’admirava la seva cerca constant de la perfecció en la seva obra. Beethoven deixà un immens llegat que inclou composicions des del classicisme fins el romanticisme.

El centenari de la mort de Beethoven (1927), va ser commemorat amb gran rellevància en tot el món musical. A Barcelona, l’Orquestra Pau Casals va dedicar-hi algunes vetllades com ara, aquella en la que es va interpretar el seu “Concert per a violí”, per la qual cosa, el Mestre va fer venir de Bèlgica el seu gran amic, el violinista  Eugène Ysaÿe, que Casals considerava que era el millor del món tocant aquesta obra (JMS).

Març 28 de 1939

El 28 de març de 1939 Pau Casals va donar un concert benèfic per als nens refugiats al Royal Albert Hall de Londres. A l’estat espanyol feia setmanes que havia començat l’exili de republicans, alhora que s’instaurava definitivament el règim dictatorial del general Franco a tot el país.

Després d’una curta estada a París a casa de Maurice Eisenberg, Casals va marxar a Prada de conflent  i es va instal·lar en una habitació del Grand Hotel des d’on va començar la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols, juntament amb el seu amic Joan Alavedra. Va visitar alguns camps de concentració́ on malvivien milers de refugiats: Ribesaltes, Vernet, el Voló, Argelers…. Cada dia rebia desenes de cartes de gent que intentava sobreviure en mig de malalties i de fam. Responia totes les cartes i oferia quantitats de diners  Anys més tard va dir: “En veure aquelles terribles condicions, vaig sentir que tenia un deure” (JMS).

ABRIL

Abril 7, de 1922

El 7 d’abril del 1922 Pau Casals va debutar oficialment com a director a Nova York, al Carnegie Hall. Però la relació de Casals amb Nova York havia començat molt abans, l’any 1904, quan va actuar al Lyceum Theatre, el mateix any que va tocar per primer cop a la Casa Blanca.

A Nova York anys més tard, Casals va fer les primeres gravacions discogràfiques i va proclamar que no volia tornar a tocar a la Rússia soviètica. També va ser allí on va esdevenir símbol de pau, en ser a aquella ciutat la seu de les Nacions Unides (JMS).

Abril, 11 de 1973

El dia 11 d’abril de 1973 es va constituir formalment  l’Associació Musical Pau Casals.  Va ser un projecte que anava prenent cos de feia alguns anys, sobretot d’ençà del mes de desembre de 1968 quan el famós violoncel·lista francès, deixeble de Casals, Maurice Gendron (1920-1990) va voler venir a la vila nadiua del Mestre a donar un concert d’homenatge amb motiu dels seus 92 anys. Un grup de vendrellencs encapçalats per Josep Altet en va dur a terme totes les tasques d’organització. Aquest grup, cada cop més nombrós, va seguir coordinant moltes més activitats entorn de Pau Casals, entre elles, diversos concerts a la casa-museu de Sant Salvador.

Posteriorment, un cop constituït en associació formal, la seva tasca es va centrar en empènyer les institucions a construir l’Auditori Pau Casals i la plaça Bach, més tard, l’Escola Municipal de Música, alhora que organitzava cada estiu, durant una dècada, el Festival Internacional de Música Pau Casals a Sant Salvador, avui gestionat per l’Ajuntament del Vendrell. Després de més de mig segle, l’Associació continua la feina divulgativa de la figura de Casals  de diverses maneres i en deferents àmbits (JMS).

Abril 15, de 1931  

El 15 d’abril de 1931, l’endemà de la proclamació de la segona república, Pau Casals va dirigir la “Novena Simfonia” de Beethoven al Palau Nacional de Montjuïc al front de la seva Orquestra i de l’Orfeó Gracienc, agrupació coral que actuava sovint amb l’Orquestra Pau Casals. El President de la Generalitat, Francesc Macià, va declarar que la República havia entrat a casa nostra al so de l’himne a la fraternitat d’aquella Simfonia (JMS).

 Abril, 19 de 1962 i de 2007

El 19 d’abril de 1962, en l’execució de “El Pessebre” a San Francisco, Pau Casals va anunciar la seva intenció d’iniciar una croada personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau. Durant els deu anys següents, va dirigir l’oratori arreu del món. Així doncs, l’activitat musical més important de la resta de la vida de Pau Casals va ser portar “El Pessebre” arreu.  A Europa va començar el setembre del 1962 a Assís.

El mateix dia, però de l’any 2007, la ciutat de París va dedicar un carrer a Pau Casals. En realitat es va rebatejar la “rue de la France Mutualiste”, instal·lant-hi una escultura del Mestre feta per Àlvar Suñol en bronze, de tres metres d’alçada i una tona de pes, que representa Casals acaronant el violoncel. Una de les parts de l’instrument és buida, “perquè hi passin els ocells, com si fos una finestra oberta”, segons que va explicar l’escultor a la premsa. A l’acte d’inauguració hi van ser presents Marta Casals Istomin, el conseller de Cultura Manuel Tresserras, l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol, i l’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas i també el Quartet Casals amb la seva música (JMS).

Abril 22, de 1916  

El 22 d’abril de 1916 va néixer a Nova York qui va ser gran violinista Yehudi Menuhin. De talent precoç, el seu primer concert en públic el va donar quan tenia cinc anys a San Francisco. Durant la dècada de 1930 va assolir grans èxits acompanyat de la seva germana i va arribar a ser considerat un dels millors intèrprets del segle XX. A partir del 1980 es va centrar en la direcció d’orquestra. El 1985, com a ciutadà britànic, va rebre el títol de Sir. Va acabar la seva carrera essent director d’orquestra i dedicat a causes humanitàries a través de la Fundació Menuhin que té cura de millorar la qualitat de vida dels nens de tot el món i d’afavorir el diàleg entre cultures.

Va ser amic de Pau Casals, el va visitar a Prada i intentava convèncer-lo de què tornés a interpretar, si més no, a través dels mitjans audiovisuals de l’època, Li deia: “no hi teniu cap dret a desaparèixer”.

Posteriorment va intervenir en diversos Festivals de Prada. L’estat espanyol el va guardonar amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia el 1997 que va compartir amb Mstislav Rostropovitch, un altre gran amic de Casals  Va morir a Berlín el 1999 (JMS).

Abril 27, de 1882

El 27 d’abril de 1882 Pau Casals, un nen de poc més de cinc anys, actuava per primera vegada, al cor de l’església del Vendrell. Aquell dia s’esqueia la primera celebració de la Mare de Deu de Montserrat en dia propi, privilegi concedit pel Papa el mes de setembre de l’any anterior tot coincidint amb la festa de la coronació de la imatge.

Per al Mestre, Montserrat era el símbol de Catalunya. La devoció de Casals per Montserrat és palesa en les diverses composicions que va fer per a l’Escolania: la “Salve Regina” i els motets  ”O vos omnes”, “Nigra sum”, “Oració a la Verge” i d’altres…  L’any 1976, centenari del naixement de Casals i en honor seu, se li va erigir a Montserrat el monument fet per Joan Rebull que va congregar una multitud.  En paraules de Marta Casals, “de tots els homenatges cap no podria ser tan significatiu com aquell, en companyia dels seus compatriotes que tan estimava” (JMS).

MAIG

Maig 7, de 1824

El dia 7 de maig de 1824, Ludwig van Beethoven estrenava a Viena la seva “Novena Simfonia”. Aquesta composició ha estat considerada una de les obres musicals més grandioses que s’han escrit. El seu autor la completà estant completament sord tres anys abans de morir. És l’única de les seves simfonies que conté un moviment coral. Feia temps que havia pensat en musicar l’ “Oda a l’alegria” de Schiller; forma part del darrer moviment i va esdevenir l’himne d’Europa.

L’Orquestra Pau Casals es relaciona amb la “Novena” en dos moments clau de la nostra història: el 15 d’abril de 1931 la va interpretar en la celebració de la proclamació de la república, i el 18 de juliol de 1936; aquell dia, durant l’assaig al Palau de la Música per ser executada a Montjuïc dins de l’Olimpíada Popular, van comunicar al Mestre, l’alçament militar feixista i la necessitat d’aturar l’assaig. Pau Casals els exhortà: «Amics, cantem aquesta nit l’himne de l’alegria, perquè potser és el darrer cop que ho fem junts!» I així l’interpretaren, emocionats, sense públic, com un cant a la pau a manera de comiat (JMS).

Maig 9, de cada any  

El 9 de maig es celebra el “Dia d’Europa” a la Unión Europea, tot recordant la Declaració que el mateix dia de l’any 1950, va fer el ministre francès d’exteriors, Robert Schuman. Era com un primer pas per la integració dels estats europeus. El músic Herbert von Karajan l’any 1972, va accedir a una petició d’escriure tres arranjaments instrumentals del quart moviment (coral) de la “Novena Simfonia” de Beethoven (el gran mestre molt admirat per Pau Casals). L’himne simbolitza Europa en un sentit ampli. El poema de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, una visió compartida per Beethoven (JMS).

Maig 12, de 1896 i de 1925  

El 12 de maig de 1896, Pau Casals, un cop refet de les peripècies de Brussel·les i París, es va presentar a l’Escola de Música de Barcelona (aquell mateix 1896, traslladada a la Ciutadella). Els dies a Barcelona van ser propicis per al Mestre a qui, amb dinou anys, van oferir ser professor interí de violoncel ocupant la plaça que acabava de deixar el seu antic mestre Josep Garcia, alhora que n’absorbia el lloc en orquestres i feia classes particulars. En aquesta feina, va donar classes a les filles de l’industrial Vidal, entre elles, la que seria cèlebre pintora Lluïsa Vidal i la seva germana Frasquita, la companya del Mestre durant l’exili a Prada fins que ella va morir.

El 12 de maig , però de 1925 va néixer a Barcelona Jordi Bonet i Armengol, l’arquitecte artífex de l’Auditori Pau Casals i de la plaça Bach al Vendrell, a la platja de  Sant Salvador. Era fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí i de la mecenes i activista cultural Maria Mercè Armengol, i alhora germà del compositor Narcís Bonet.

Jordi Bonet va ser coordinador, durant 27 anys,  de les obres de la Sagrada Família de Barcelona i divulgador de la idea de Gaudí per tot el món. Formava part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Junta de Museus de Catalunya i membre d’honor de l’Acadèmia Pontifícia del Panteó (Itàlia), entre altres. Va morir el 20 de juny de 2022 (JMS)

Maig 16, de 1926

El 16 de maig de 1926 va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona el primer concert de temporada estable de l’Associació Obrera de Concerts el primer concert pròpiament s’havia fet l’any anterior. Les audicions de “l’Obrera” es feien sempre en diumenge al matí. Les localitats estaven reservades a les persones que n’eren sòcies. Per un preu assequible, els seus afiliats tenien dret a assistir a les actuacions de l’Orquestra Pau Casals. A més del Palau de la Música, també es van donar concerts al Teatre Circ Olímpia, que tenia més cabuda.

L’entitat havia estat fundada per Pau Casals ara fa cent anys, amb l’objectiu per tal d’apropar treballadors, pagesos i estudiants, a les obres musicals dels grans compositors, una idea en certa manera, semblant a la que havia dut a terme Josep Anselm Clavé el 1850 amb el cant coral (JMS).

Maig 20, de 1899

El 20 de maig de 1899 Pau Casals va debutar a Londres. Estava instal·lat a París però curiosament, actuà primer a Londres doncs, de París estant, va ser convidat a tocar a la capital anglesa. Ho va fer al Crystal Palace i hi va interpretar el “Concert en re menor” del compositor francès Edouard Lalo (1823-1892). Un cop tornat a París, Casals faria el primer concert en aquesta ciutat, el novembre de la mà del gran director francès Charles Lamoureux (JMS).

Maig 29, de 1860

El 29 de maig de 1860 va néixer a Camprodon Isaac Albéniz. Va ser deixeble del  musicòleg i pedagog Felip Pedrell. Sempre va estar vinculat a Barcelona. Amb el suport de la Casa Reial, com succeiria més tard amb Pau Casals, Albéniz va obtenir una pensió per estudiar en el Conservatori de Brussel·les. Durant un temps formà trio amb els músics Rubio i Fernández Arbós i, acompanyat d’ells, va descobrir Pau Casals un vespre quan aquest interpretava al Cafè Tost de Gràcia. Les obres més exitoses que Albéniz ens va deixar son: “Pepita Jiménez”, la suite “Iberia” i l’òpera “Merlí”. Les seves restes reposen al Cementiri de Montjuïc i el seu fons personal és a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música (JMS).

JUNY

Juny 2, de 1950 i de 2001 

El divendres 2 de juny de 1950 van començar a Prada de Conflent, vila de l’exili de Pau Casals, els concerts en commemoració del bicentenari de la mort de J.S. Bach. Hi va intervenir el Mestre acompanyat d’una orquestra amb els músics més famosos del moment i l’assistència de caps d’estat i personalitats de tot el món. Casals trencava així, el silenci que s’havia imposat. D’aleshores ençà, aquest festival de música ha tingut continuïtat anual a Prada mateix, amb el nom de Festival Pablo Casals. 

Mig segle més tard, també un 2 de juny, però de l’any 2001, es va fer la cerimònia d’inauguració de la primera transformació del Museu Pau Casals de Sant Salvador al Vendrell. A la festa inaugural van actuar diversos músics, entre ells, Eugène Istomin i Mstislav Rostopòvitx, a més de l’Escolania de Montserrat. Al passeig marítim de Sant Salvador hi van ser presents els castellers i diversos grups de cultura popular del Vendrell (JMS).

Juny 5, de 1880

El 5 de juny de 1880 va néixer a Barcelona, Francesca Vidal Puig (Frasquita) en el sí d’una família d’onze fills, culta i ben relacionada. Quan Pau Casals tenia 19 anys, va fer classes a les filles dels Vidal, una d’elles Lluïsa, va excel·lir com a pintora i a París va conèixer artistes importants i va estar en contacte amb el moviment feminista europeu. La seva germana Frasquita es va casar amb Felip Capdevila, amic del Mestre i tresorer de  l’Orquestra Pau Casals. En enviudar, ella va col·laborar en la gestió de l’Orquestra i en l’administració del patrimoni del músic, doncs tenia bona capacitat organitzativa. Amb Casals sempre va mantenir una forta amistat i quan ell s’exilià i s’implicà en la causa de la llibertat, Frasquita va estar al seu costat. A Prada van compartir l’habitatge fins que ella va morir l’any 1955. Està enterrada a la tomba de la família Casals al Vendrell. Frasquita ha estat reivindicada en dues obres: “Francesca Vidal. La dona a l’ombra de Pau Casals” de Saskia Hagenmeijer (2018) i “Estimat Pablo” de Maria Jaén (2021) JMS.

Juny 6, de 1981

El 6 de juny de 1981, amb es va inaugurar l’Auditori Pau Casals a la Platja de Sant Salvador, al Vendrell. És obra de l’arquitecte Jordi Bonet, dissenyador també, de la plaça dedicada a Johann Sebastian Bach presidida per l’Apol·lo de Josep Mª Subirachs. Ha estat considerat un dels edificis singulars remarcables pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Es van oferir tres concerts inaugurals de l’auditori els dies 6, 7 i 13 de juny; en aquest darrer, hi va intervenir Horzowski, famós pianista, amic i col·laborador de Pau Casals.

L’Associació Musical Pau Casals, que amb el seu esforç va empènyer la construcció de l’auditori, va gestionar també les activitats de sala de concerts del 1981 fins al 1991, destacant el Festival Internacional de Música Pau Casals que, de llavors ençà, s’hi celebra cada estiu (JMS).

Juny 10, de 1921

El 10 de juny de 1921 va néixer al Vendrell Agustí Cohí Grau. De ben jove es va traslladar a Barcelona i va estudiar a l’Escola Municipal de Música. L’any 1936 la seva família tornà al Vendrell i, en acabar la guerra fins el 1940, va fer de mestre de  capella a l’església.

Agustí Cohí va elaborar una pedagogia especial per divulgar i fer estimar la música als infants. Va ser autor de l’òpera “Nausica”, i de diverses sarsueles, misses, obres simfòniques per a violoncel i cobla, motets, goigs i corals. Va compondre unes 80 sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.  L’Escola Municipal de Música del Vendrell és beneficiària d’una beca anual oferta pel compositor (JMS).

Juny 14, de 1940

El 14 de juny de 1940 els alemanys entraven a París. Pau Casals, Francesca Capdevila (Frasquita), Pilar Casals i la família Alavedra van voler abandonar França des de Bordeus a bord del “Champlain” cap a nord Amèrica. Quan eren a punt d’embarcar, el “Champlain” va ser bombardejat per les forces ocupants. Decidiren de tornar a Prada. Pau Casals s’instal·là amb Frasquita i els Alavedra en una mateixa casa on visqueren els primers deu anys d’exili (FPC).

Juny 16 de 1908, i de 1934  

El 16 de juny 1934, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar Pau Casals “Fill Adoptiu”, li va concedir la Medalla de la Ciutat, i va posar el seu nom a l’avinguda situada al peu del Turó Park. Barcelona va instituir el 16 de juny de 2015, la “Diada d’homenatge a Pau Casals”, una diada que es repeteix, any rere any, durant la setmana del 16 de juny (JMS).

Juny 27, de 1945

El 27 de juny de 1945, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals donava un concert al Royal Albert Hall de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC. En finalitzar, el Mestre va transmetre per ràdio, un missatge a Catalunya a través dels micròfons de la BBC. Després d’una setmana de concerts per Anglaterra, va decidir no tornar a tocar en aquest país com a protesta per la immobilitat dels països aliats davant del règim del general Franco. També va rebutjar els doctorats “Honoris Causa” de les universitats d’ Oxford i de Cambridge (FPC)

Juny 30, de 1984

El 30 de juny de 1984 es va inaugurar, a tocar de l’Auditori Pau Casals a Sant Salvador, la plaça, dissenyada per l’ arquitecte Jordi Bonet dedicada a Johann Sebastian Bach, un dels compositors més admirats per Casals. L’escultura de Josep Maria Subirachs, que presideix aquest espai, representa Apol·lo, déu de la música i de la poesia tocant el violoncel; tot un homenatge al Mestre, qui havia dit “Bach és com la natura, un veritable miracle”. Aquesta frase queda recollida, gravada al peu del monument.

La inauguració de la plaça, organitzada conjuntament per l’Associació Musical Pau Casals i l’Ajuntament del Vendrell, va tenir un caràcter popular amb sardanes i els Nens del Vendrell. La festa va acabar amb un recital de violoncel i piano a l’interior de la sala de concerts (JMS).

JULIOL

Juliol 3, de 1972

El 3 de juliol, de 1972, Pau Casals i Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar i difondre el llegat patrimonial, artístic i humà del Mestre, donar suport a joves violoncel·listes i impulsar projectes que promoguin els valors que ell va defensar al llarg de la seva vida en favor de la pau, els drets humans i el compromís social. Un objectiu prioritari és estimular activitats per donar suport a joves violoncel·listes, i per apropar la música i la figura de Casals a les noves generacions.

Col·labora amb altres institucions amb similars objectius com ara, la nostra Associació Musical Pau Casals, i també dona suport al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell. Vol esdevenir en definitiva, una entitat de referència nacional i internacional dedicada al músic i els seus valors.

La Fundació gestiona també  Museu Pau Casals, en un espai històric i singular, i conserva   el fons personal de Pau Casals, un arxiu únic, tot promovent la recerca i  donant-lo a conèixer a la societat (JMS).

Juliol 5, de 1892

El 5 de juliol de 1892 va néixer al carrer Pelai de Barcelona Enric Casals. Va estudiar música amb el seu pare i amb Rafael Gálvez. Va perfeccionar el violí i la composició a Brussel·les, i el 1918 va anar a estudiar a Praga. Amb el seu quartet de corda va recórrer Europa. Va actuar com a solista amb les orquestres simfòniques de Barcelona, i de Sant Petersburg. Va ser subdirector de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran Teatre del Liceu. També dirigí la Ibèrica de Concerts i la Professional de Cambra de Barcelona i, puntualment, d’altres conjunts instrumentals d’arreu del món. Va ser responsable, entre 1955 i 1983, dels festivals Pablo Casals de Prada de Conflent.

Va compondre concerts per a violí i violoncel, entre els quals, el “Concert per a violoncel i orquestra” del 1947, que inclou un rondó en temps de sardana, i que Lluís Claret, ha ajudat a difondre. També una “Suite per a violoncel sol”. Va ser autor d’una vintena de sardanes i de la transcripció orquestral de “Juny”, així com del “Cant dels ocells”, l’oratori “El Pessebre” “l’Himne de les Nacions Unides”, i de la sardana “Sant Martí del Canigó”. Va tenir com alumnes destacats Gonçal Comellas i els germans Gerard i Lluís Claret. Amb el seu germà Pau, sempre va mantenir una estreta relació, tant afectiva com professional. No obstant, la figura i el protagonisme de Pau va eclipsar, d’alguna manera, Enric. El seu llibre “Pau Casals: dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts” (1979) és considerat una peça fonamental per a la comprensió del gran violoncel·lista  (JMS).

Juliol 7, de 1999

El 7 de juliol de 1999, en una cerimònia a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc el President de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer lliurament de la Creu de Sant Jordi a Josep Altet i Font, qui va ser un dels fundadors i president, durant la primera dècada de vida, de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell. La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, té com a finalitat distingir pels seus mèrits, persones o entitats que hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

Josep Altet (1920-2003) a més de ser una persona clau en les realitzacions de l’Associació Musical Pau Casals, va excel·lir com a promotor de diverses iniciatives vendrellenques com ara, l’Escola Garbí i la Fundació Santa Teresa a banda d’haver donat impuls al Centre d’Iniciatives i Turisme i a la secció cultural del Club d’Esports Vendrell (JMS). 

Juliol 10, de 1927

El dia 10 de juliol de 1927 la vila del Vendrell va nomenar Pau Casals, “Fill Predilecte” en el decurs de l’homenatge que li va retre la seva orquestra i la societat vendrellenca. Es va col·locar una làpida commemorativa a la seva casa nadiua al carrer de Santa Anna. Aquell dia el Mestre, al front de l’Orquestra Pau Casals, va donar dos concerts al Vendrell, un d’ells a la plaça Nova. La companyia del ferrocarril MZA va posar un tren especial de Barcelona per facilitar l’assistència a aquests actes. (JMS).

Juliol 16 de 1858 25

El 16 de juliol del 1858 va néixer a Lieja, un gran amic de Pau Casals, Eugène Ysaÿe, mundialment reconegut com a violinista, director i compositor. Tots dos havien coincidit en diversos concerts. L’any 1927 el Mestre l’havia convidat a actuar a Barcelona com a solista amb l’Orquestra Pau Casals dins dels actes del centenari de la mort de Beethoven. L’èxit del “Concert per a violí” del gran músic de Bonn interpretat per Ysaÿe, va ser aclaparador (JMS).   

Juliol 18, 1936

El dissabte 18 de juliol de 1936 Barcelona estava a punt per celebrar l’Olimpíada Popular, una alternativa als Jocs Olímpics de Berlín sota el règim nazi. Barcelona també havia sigut candidata per celebrar aquells Jocs, doncs després de l’èxit de l’Expo de 1929 es considerava idònia per a organitzar-los. L’esforç fet per aconseguir la màxima participació va permetre la presència de 23 delegacions; també hi va haver representacions dels atletes jueus emigrats i es va posar especial èmfasi en la contribució de les dones que, per aquesta època, encara tenien dificultats per accedir a l’esport en igualtat de condicions que els homes.  El dia 19 era la data prevista per a la inauguració. La vigília, Pau Casals assajava amb la seva Orquestra i l’Orfeó Gracienc la “Novena Simfonia” de Beethoven per tal d’interpretar-la l’endemà al Teatre Grec de Montjuïc. Durant l’assaig, el Conseller de Cultura va fer comunicar al Mestre que havia començat un alçament militar. L’assaig es va acabar de sobte però abans, músics i cantaires, van interpretar com a comiat, el darrer moviment (coral) de la “Novena”. Era el final trist de l’Orquestra Pau Casals. L’aixecament militar va frustrar aquell projecte cultural. Tampoc va ser possible posar Barcelona al centre del moviment del que hauria de ser l’olimpisme internacional.

Malgrat la situació d’inestabilitat i la guerra, Pau Casals va continuar realitzant gires per Europa i Amèrica del Sud i oferint concerts benèfics per als damnificats de l’enfrontament a Espanya (JMS).

Juliol 26, de 1929, 1930 i 1985

Pau Casals té força llaços amb la Festa Major del Vendrell, per Santa Anna,

L’any 1929 es va inaugurar la restauració de l’orgue, duta a terme gràcies al suport del Mestre i, en acabar l’ofici, va presenciar, del balcó de l’Ajuntament estant, l’actuació de les dues colles castelleres locals acompanyat del músic Benvingut Socias. L’any següent, tornaria a ser al balcó de l’Ajuntament, amb  l’alcalde Josep Soler i el prohom de La Lira Vendrellenca, Ferran Ramon.

També per Santa Anna, però del 1985, es va inaugurar el monument a Pau Casals a la Plaça Nova del Vendrell, que és obra de l’escultor Viladomat, idèntic que està ubicat al bell mig de l’avinguda Pau Casals de Barcelona, a tocar del Turó Park i a escassos metres del monument  realitzat per Apel·les Fenosa (JMS).

Juliol 27, de 1867

El 27 de juliol de 1867 va néixer a Lleida, Enric Granados i Campiña, fill d’un capità de l’exercit. Va viure a  Santa Cruz de Tenerife, on el pare havia estat destinat com a governador militar. Quan tenia set anys, la família es va traslladar a Barcelona i aquí, en veure la predisposició del nen per la música, un company del pare, li va donar les primeres classes de solfeig.

En morir el seu pare, es va posar-se al capdavant de la família; tocava el piano en alguns cafès mentre seguia estudiant. A París, gràcies al mecenatge d’Eduard Conde, propietari dels magatzems  “El Siglo”,  va perfeccionar els estudis de piano. De retorn a Barcelona, va fundar l’Acadèmia Granados per on van passar noms importants com Frank Marshall, que el va succeir en la direcció de l’Acadèmia, Conxita Badia, Robert Gerhard, Xavier Montsalvatge o Alicia de Larrocha.

Pau Casals, d’ençà del 1891, es va convertir en el millor amic de Granados, musicalment. Aquesta amistat va durar fins la mort sobtada del pianista el 24 de març de 1916, en plena Gran Guerra, i víctima colateral de la mateixa, al canal de la Mànega en ser torpedinat el vaixell Sussex en el que viatjaven Granados i la seva dona. Aquets viatge de tornada s’havia endarrerit a causa de la invitació que el president Wilson havia  fet a Granados per tocar a la Casa Blanca.  La mort sobtada del músic va tenir gran repercussió internacional.

Granados, que havia col·laborat amb els artistes més destacats de la seva època a escala internacional com Albéniz, Malats, Vidiella o Ricard Viñes, és considerat el creador de l’escola pianística moderna a Catalunya, i ens ha deixat peces per a orquestra, piano, cançons, música de cambra i també obres escèniques (JMS).

AGOST

Agost 3, de 1957

El dia 3 d’agost de 1957 Pau Casals i Marta Montañez es van casar a San Juan de Puerto Rico. La cerimònia religiosa nupcial va ser al temple de La Piedad a Isla Verde i la va oficiar el Cardenal Luis Aponte. Josep Maria Figueres, historiador i autor de “Pau Casals. Música i compromís” va triar 10 moments clau en la vida de Pau Casals. El sisè d’ells és el Casament amb Marta Casals.  

Agost 7, de 1966

El 7 d’agost de 1966, amb motiu dels 90 anys, que compliria el 29 de desembre d’aquell any, Pau Casals va rebre diversos homenatges de catalans a Molig (Conflent) on estava allotjat durant els dies en que es duia a terme el  “Festival Pablo Casals” que es celebrava a Prada d’ençà del 1950. Entre els participants en els homenatges hi va haver un grup d’entitats desplaçades del Vendrell: Dansaires del Penedès, Lira Vendrellenca, Cor Orfeó Parroquial i Nens del Vendrell,  després de l’actuació de les quals, Casals oferí com a record, la seva pipa a la colla castellera.

El pretext, de cara a les autoritats franquistes, per a l’obtenció dels passaports col·lectius, va ser una peregrinació d’aquest grup al santuari de Lourdes.

Dos anys abans, el 1964, ja havia tingut lloc una primera visita al Mestre per part d’un grup de persones representatives de la societat civil, organitzada per Josep Esteve “Casalta” i els Nens del Vendrell (JMS).

Agost 18, de 1973

El 18 d’agost de 1973, Pau Casals va participar en el que seria el seu darrer concert ja que moriria al cap de 2 mesos.  Era a Jerusalem, i va accedir a escoltar un jove cel·lista, Mischa Maisky (Riga 1948) amb la Suite núm. 2 de Bach. Al costat del Mestre, hi eren Marta i els amics Stern, Istomin i Schneider. Maisky, amb el temps va guanyar diversos premis abans de convertir-se en el gran violoncel·lista que és avui. Ha actuat diverses vegades a casa nostra i sovint recorda amb  il·lusió, aquella actuació davant de Pau Casals  (JMS).

Agost 28, de 1887

El 28 d’agost de 1887 va néixer a l’Hospitalet de Llobregat Antoni Puig i Gairalt. Estudià arquitectura a més de música i pintura: no va abandonar mai la seva afecció a la música, fins i tot va acompanyar Pau Casals al piano. El seu germà Ramon, va ser l’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat, i també va projectar la Biblioteca Popular del Vendrell (1920) per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat.

La trajectòria d’Antoni Puig Gairalt el va portar a ser un dels arquitectes catalans més importants de la seva generació. Va deixar força obres a Catalunya especialment a Barcelona, com  la coneguda fàbrica Myrurgia. Pau Casals li va encarregar, l’any 1931, la reforma de la seva casa de Sant Salvador, un edifici de marcada l’estètica noucentista. El 1935 hi projectà la sala de concerts i la sala on s’instal·là el conjunt de pintures del segle XVIII d’El Vigatà (JMS). 

Agost 29, de 1852 23/24

El 29 d’agost de 1852 va néixer a Sants el pare de Pau Casals, Carles Casals Riba. Va estudiar piano i orgue. Les  seves habilitats i coneixements musicals el van portar a treballar en una casa de reparació de pianos a Barcelona i va formar un grup amb el seu amic Pere Simó, guitarrista aficionat de la mà de qui, en la dècada del 1870, va anar a establir-se al Vendrell i hi va ocupar el lloc d’organista i mestre de solfeig i piano. També va formar un quintet musical. Una de les seves alumnes va ser Pilar Defilló que, havent  arribat de Puerto Rico al Vendrell, la família li havia procurat un professor de música per tal de poder continuar la formació rebuda a la seva terra natal.

El juliol de 1874 Carles i Pilar es van casar. Van tenir onze fills dels que en sobrevisqueren tres, Pau i els dos més petits, Lluis i Enric. Carles va dirigir La Lira Vendrellenca i, com a professor, a més dels seus fills, va ensenyar molts vendrellencs entre els quals, els famosos Benvingut Socias i Bonaventura Dini.

Va  morir a Bonastre, (Baix Penedès) el 1908.  Qui va ser president de l’Associació Musical Pau Casals, Josep Poca Gaya, va publicar el 2020, “Carles, el pare de Pau Casals”, on posa l’accent en el període en que aquest va viure a Bonastre els dos darrers anys de la seva vida (JMS). 

SETEMBRE

Setembre 13 de 1936 23

El dia 13 de setembre de 1936, iniciada ja la guerra espanyola, Pau Casals, al front de la seva orquestra, va oferir un concert al Gran Teatre del Liceu, pels ferits i víctimes de l’alçament feixista; deia el programa: “a honor dels caiguts per la llibertat i per ajudar els que lluiten”. Era organitzat per les Conselleries de Cultura i de Defensa de la Generalitat, sindicats, i altres organitzacions polítiques i cíviques (JMS).

Setembre 15, de 1923

Cent anys endarrere, els estiuejants de les nostres platges s’hi estaven fins ben entrat el mes de setembre. El 15 de setembre de 1923 es va celebrar al Casal Garbí, l’habitual sopar de comiat dels estiuejants de la platja de Sant Salvador, entre els que hi havia el Mestre.

Pere Ferrando i Salvador Arroyo ens expliquen a “Pau Casals i els castells” que el secretari de l’Ajuntament, Jaume Serra, assistent a l’acte, va llegir un text rimat, que en una de les estrofes es referia a Pau Casals i a la seva afició castellera i, per extensió, al costum tan arrelat entre nosaltres, de fer castells, de ben joves,  a la sorra de la platja. Deia textualment: “He vist l’insigne Casals / i altres artistes formals / fent els xiquets a l’arena / hi vist jocs de tota mena / fins hi vist uns jocs florals” (JMS).

Setembre 21, de 1999

El 21 de setembre de 1999 tingué lloc l’adopció per l’Assemblea General de les NN.UU. de la Declaració i Programa d’Acció sobre una cultura de pau, un dret fonamental. Anys més tard, es va assenyalar el 21 de setembre com el  “Dia Internacional de la Pau”.  L’ONU convida sense èxit, a una aturada de les hostilitats durant aquesta. diada, i també vol que es recordin, en l’àmbit de l’educació i de la sensibilització, totes les qüestions relacionats amb la cultura de la pau.

L’Associació Musical Pau Casals, d’ençà del 2016, commemora la diada com un punt de partida del mes que dedica a Pau Casals, tot exaltant els valors de la concòrdia mitjançant la poesia i la música, ja que el gran músic vendrellenc va ser-ne un referent amb la paraula i amb l’instrument musical (JMS).

Setembre 24, de 1834

El 24 de setembre de 1834 va néixer a Bordeus, Charles Lamoureux, un important violinista i director d’orquestra francès que va tenir a veure amb Pau Casals. En efecte, a finals de l’any 1899 Casals va debutar a París amb aquest  gran director francès al Teatre de la República.

També avui, 24 de setembre, és celebra la festa de la Mare de Déu de La Mercè, co-patrona de la ciutat de Barcelona i ens volem fixar en la sala VIP de la terminal 1 del seu aeroport: duu el nom de Pau Casals (JMS). 

Setembre 26, de 1976

El 26 de setembre de 1976, ja mort el dictador Franco, el diari ABC de Madrid, com d’altres publicacions, es va afegir a l’enaltiment de la figura de Pau Casals doncs el desembre d’aquell any es compliria el centenari del naixement del Mestre. ABC va publicar un número monogràfic del seu dominical “Los domingos de ABC” amb el títol “Pau Casals, un catalán gloria de España” (JMS).

OCTUBRE

Octubre 6, de 1932

Pau Casals, gran aficionat als castells, va presidir el primer diumenge d’octubre de 1932 el jurat de la primera edició del Concurs Castells de Tarragona. També ho va fer l’any següent. D’aleshores ençà, el Concurs s’ha celebrat bianualment amb alguns períodes d’aturada, però des del 1980 ho fa de manera ininterrompuda.  

L’any 1970 la Diada va tenir lloc el diumenge 27 de setembre, es va qualificar de  “Concurs del Segle” per la rivalitat entre les colles de Valls i del Vendrell. Els Nens del Vendrelle, vencedors, hi van descarregar per primer cop al segle XX la Torre de Vuit amb folre a més d’un pilar de sis i d’un pilar de set amb folre carregat (JMS).

Octubre 9, de 1835

El 9 octubre de 1835 va néixer a París el músic Charles Camille Saint-Saëns. De ben petit va rebre formació musical de la seva mare (el pare havia mort quan ell tenia 4 mesos). Amb cinc anys ja escrivia música. L’any 1871 va fundar la Société Nationale de Musique, orientada al foment de la nova música francesa, a la qual es van afegir Lalo, Franck, Bizet, Fauré i d’altres. La seva obra més popular és “El carnaval dels animals”.

Saint-Saëns va passar llargues temporades a l’estat espanyol. De ben jove, l’any 1897 a Barcelona, Pau Casals va coincidir per primer cop amb Saint-Saëns; el famós músic francès el va convidar a tocar una peça al violoncel, mentre ell l’acompanyava al piano.

Octubre 13, de 1920

El 13 d’octubre de 1920 va tenir lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals. Va ser al Palau de la Música Catalana i s’hi van interpretar obres de Bach, Beethoven, Ravel i Liszt. El 1919, Pau Casals havia tingut la idea de crear una orquestra de qualitat a Barcelona, per tal de que difongués el gran repertori musical.

En poc temps, l’Orquestra va ser reconeguda a molts indrets, alhora que va fer que la ciutat de Barcelona fos un punt d’encontre dels millors solistes del moment, entre ells: Gaspar Cassadó, Alfred Cortot, Mieczyslaw Horzowski, Jacques Thibaud, Eugène Isaÿe, Harold Bauer, Donald F. Tovey, Robert Gerhard, Joan Manén, i la nostra prestigiosa Conxita Badia…  L’Orquestra la van dirigir grans mestres de renom internacional dels que només citarem: Strauss, Stravinsky, Falla, Halffter o  Shömberg. Tot es va acabar, malauradament, amb la Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura franquista (JMS).

Octubre 18, de 1859

El 18 d’octubre de 1859 va néixer a París Henri Louis Bergson, cosí de Marcel Proust. Va ser escriptor, filòsof i professor universitari i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1927. A començament dels any vint, Bergson va conèixer Pau Casals i van arribar a ser grans amics alhora que admiradors l’un de l’altre, Casals del pensament de Bergson i aquest, de la música que interpretava el Mestre.

Explica un dels visitants de Prada, que Casals, a la cambra, hi tenia un llibre de Bergson al costat de la capseta que contenia un fragment d’un manuscrit de Beethoven amb les primeres notes de la Novena Simfonia (que no figuren en la partitura definitiva per què les va canviar). Casals deia. “dos músics, l’un amb notes i l’altre amb pensaments…  beneïts per l’harmonia… quin veïnatge més curiós”. I és que tenia en estima la cerca de la perfecció que percebia en cada un d’aquests dos personatges (JMS).

Octubre 19, de 1877 i de 1938

El 19 d’octubre de 1877 va néixer al Vendrell Benvingut Socias Mercadé. De ben petit va demostrar talent per a la música. El seu primer mestre va ser Carles Casals i va compartir classes amb Pau Casals i amb el també músic vendrellenc Bonaventura Dini. Més tard va ingressar a l’Escolania de Montserrat i el 1893 va seguir estudis de piano. 

Va exercir com a professor de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Més tard, a París va començar una carrera de concertista i, d’ençà del 1906,  va acompanyar Pau Casals en diversos concerts en gires per Europa i Amèrica.  Va tornar a Barcelona el 1914 i va alternar el fer de professor al Conservatori del Liceu, amb la docència fins a la guerra. Va ser reconegut com un destacat concertista, professor de piano, organista i compositor. Va morir l’any 1952. La seva producció inclou nombroses composicions: música religiosa, obres de cambra, poètico-musicals, repertori per a piano i orquestra, sardana i altres peces.

El Vendrell li ha fet diversos reconeixements com ara, el de fill predilecte, la dedicació d’un carrer, i diversos homenatges a través del temps.

També el dia 19 d’octubre, però del 1938, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Pau Casals va donar un concert com a director; va ser en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants. Durant l’intermedi va emetre un missatge radiat en anglès i francès en el que sol·licitava als països democràtics, auxili per a España. 

Octubre 21, de 1908

El 21 d’octubre de 1908 va néixer a Vilnius, Lituània, Alexander Schneider. Va ser violinista i director d’orquestra i un amic personal de Pau Casals. Entre d’altres, va promoure  el Festival Bach de Prada l’any 1950, que després va continuar amb el nom de “Festival Pablo Casals” fins els nostres dies.

Schneider també va ser un dels integrants dels diferents “Festival Pablo Casals” de Puerto Rico. En els documents audiovisuals, el podem veure sempre a prop del Mestre com a primer violí de l’orquestra del Festival. Va morir als EUA el 1993 (JMS).

Octubre 22, de 1973

El dia 22 d’octubre de 1973 Pau Casals va morir a San Juan de Puerto Rico. Havia patit un atac de cor que va ser irreversible. Uns dies més tard, l’enterraven al cementiri de San Juan. El novembre de 1979 les restes del músic van ser traslladades a Catalunya per tal de fer realitat el seu desig de retornar a la terra que el va veure néixer, el dia que es restablís la democràcia. Avui reposen al cementiri del Vendrell.

Cada any, en aquesta data, la vila del Vendrell representada per les seves entitats i institucions, ret un homenatge al Mestre en forma d’ofrena floral a la seva tomba, un acte que del 1980 ençà, organitza l’Associació Musical Pau Casals amb el suport de l’Ajuntament (JMS).

Octubre 24, de 1958, 1963 i 1971.

El 24 de octubre de 1958 amb motiu del 10è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, Pau Casals va participar en la Assemblea General de las Nacions Unides, i el seu missatge va ser emès per ràdio a més de quaranta països.

Al cap de cinc anys, el 1963, l’Oratori El Pessebre va ser interpretat a la seu de les Nacions Unides, i el president dels EUA, John F. Kennedy, va concedir al Mestre la Medalla de la Llibertat. Després va ser proposat per a Premi Nobel de la Pau. 

El mateix dia, però del 1971, Pau Casals va participar en el concert del Dia de les Nacions Unides a la seu de l’Assemblea General i hi estrenà l’ “Himne de les Nacions Unides” que ell mateix havia composat, amb lletra de W.H. Auden. El Secretari General, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. En resposta, el Mestre va fer el seu famós discurs: “I am a catalan”

Octubre 30, de 1954

El dia 30 d’octubre de 1954 Pau Casals es va casar “in articulo mortis” amb Frasquita Vidal, la dona que havia estat al seu costat durant força temps, sobretot en els moments més difícils. Al cap de dos mesos i mig, el 18 de gener de 1955, Frasquita moria a la casa de Prada. Casals va trepitjar per pocs dies terra vendrellenca per venir a enterrar Frasquita al cementiri del Vendrell a la tomba de la família Casals (JMS).

NOVEMBRE

Novembre 1, de 1923

L’1 de novembre de 1923 va néixer a Barcelona a la Universitat, Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles; a Catalunya, Victòria dels Àngels. Era filla del bidell de la Facultat de Ciències.

Va ser una de les sopranos més reconegudes del segle XX i és un referent interpretatiu en òpera, oratori i lied. En la llista de les vint millors sopranos de la música enregistrada que publicà la music magazine BBC el 2007, figura en tercera posició, després de Maria Callas i Joan Sutherland. Doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona, un fet molt destacable i especial per a ella. Durant la seva carrera va mantenir connexió professional i d’amistat amb Pau Casals.

Va morir el 15 de gener de 2005. La Fundació Pau Casals i la Fundació Victòria de los Àngeles han realitzat projectes conjunts com ara, gravar un àlbum amb peces inèdites interpretades per joves talents, una idea de Marta Casals per promoure el coneixement d’aquests  artistes.

Novembre 2, de 1936 

El 2 de novembre de 1936 va néixer a Humacao, Puerto Rico, Marta Montañez Martínez en el sí d’una família aficionada a la música. L’any 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Casals. Va fer estades a Prada com alumne del músic amb qui es va casar a San Juan de Puerto Rico el 1957. Tots dos van establir el Festival Pablo Casals i el Conservatori d’aquella ciutat. Casals va morir el 1973. Un any abans havien constituït la Fundació Pau Casals.

L’any 1975, Marta es va casar amb Eugène Istomin, de qui enviudaria el 2003. El 1979 deixà  els Festivals de Puerto Rico, que dirigia, per passar a ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington fins l’any 1990.  El 1997 s’havia fet càrrec dels Encontres Musicals d’Evian, a França, i després va presidir l’Escola de Música de Manhattan. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (JMS).

Novembre 4, de 1847 i de 1896

El 3 de febrer de 1809 va néixer a Hamburg, Alemanya Fèlix Mendelssohn qui va ser músic, pintor y escriptor. Com Pau Casals, era un enamorat de l’obra de Bach i va contribuir a donar-la a conèixer. Va aconseguir interpretar la “Passió segons Sant Mateu” per primera vegada, després de que no s’hagués executat d’ençà el temps del seu compositor.

S’explica que va trobar unes partitures del gran mestre a la casa del carnicer de la ciutat amb les que aquest embolicava la carn, però això no s’ha pogut provar. Va morir a Leipzig el 4 de novembre de 1847

El mateix dia, però del 1896, Pau Casals va ser nomenat professor de la càtedra de violoncel del Conservatori del Liceu. (JMS).

Novembre 8, de 1925

El 8 novembre de 1925 es fa ver el primer concert de l’Associació Obrera de Concerts, al desaparegut Teatre Olimpia de Barcelona. L’entitat fundada per Pau Casals, era autogestionada pels seus associats: obrers, camperols i estudiants. 

L’Associació Obrera de Concerts va arribar a tenir 3.000 socis, i disposava d’una escola de música, una biblioteca i la revista ‘Fruïcions’. L’entitat situada al número 27 del carrer de Sant Pere Més Alt, feia pagar als associats un quota simbòlica d’una pesseta.

Novembre 10,  de 1979

El dia 10 de novembre de 1979 les despulles de Pau Casals van ser portades al Vendrell. L’acte va constituir un esdeveniment multitudinari viscut per la població del Vendrell amb molt de sentiment i alhora, amb l’alegria de donar el comiat definitiu al seu fill més il·lustre que, per convicció, s’havia exiliat amb l’esperança de tornar a la seva terra un cop hi hagués novament democràcia. Va morir dos anys abans del final del règim de Franco.

L’adveniment de la democràcia havia animat l’Associació Musical Pau Casals a col·laborar amb les institucions i amb altres entitats vilatanes, en el retorn del Mestre a casa i va organitzar tots els actes del comiat al Vendrell. D’aleshores ençà, l’Associació Musical Pau Casals cada any organitza, amb l’Ajuntament, un homenatge al músic davant la tomba el dia de la seva mort, el 22 d’octubre (JMS).

Novembre 11, de 1853

El dia 11 de novembre de 1853 va néixer a Mayagüez, Puerto Rico  la mare de Pau Casals, Pilar Defilló. Procedia d’una família catalana que va anar a Cuba i més tard, a Puerto Rico on prosperà econòmicament. 

L’any 1871 Pilar va venir al Vendrell amb la seva mare Raimunda, que va morir al cap de poc temps. A la vila va continuar els estudis de música que havia començat al seu país, essent deixebla de Carles Casals amb qui es va casar el 1874 i va tenir onze fills dels quals van subsistir Pau, el tercer, i els dos més petits, Lluis i Enric (JMS).

Novembre 12, de 1967 i de 1899

El 12 de novembre de 1899 a París, Charles Lamoreux  va proposar a Pau Casals interpretar una obra que ja havia tocat el maig del mateix any al Crystal Palace de Londres. Prèviament, el Mestre, admirador de Wagner, li havia demanat de poder participar en la primera versió completa del “Tristan und Isolde” dins la massa orquestral.

I un altra 12 de novembre, però de 1967, els Nens del Vendrell van carregar per primer cop a l’època moderna el Pilar de Sis en una actuació no exempta de polèmica però que va significar un punt d’inflexió en la història dels castells. Pau Casals va adreçar de Puerto Rico estant, una carta de felicitació a Jan Julivert, Cap de Colla (JMS).

Novembre 13, de 1961

Amb motiu de la recepció que el 13 de novembre de 1961, John F. Kennedy va oferir a 155 personalitats del món de la cultura a la Casa Blanca, Pau Casals va ser-ne convidat i hi va oferir un concert. Casals admirava Kennedy. Coincidia amb ell per què hi veia el reflex dels seus ideals a favor de la llibertat y la democràcia. Quan el van elegir president, el Mestre es va mostrar satisfet i es van escriure en algunes ocasions. L’acceptació de la invitació a la Casa Blanca la va meditar uns dies i a la fi ho va fer sabent que rebria crítiques però va considerar que era més important el ressò que tindria el seu missatge.  Abans de l’actuació es van reunir Casals i Kennedy durant 45 minuts i van parlar dels ideals que compartien. El programa contenia obres de Couperin i Mendelssohn i es va cloure amb el cant dels Ocells, interpretació que va fer després de comunicar-li a cau d’orella al president. L’ovació va ser increïble.

Pau Casals va ser convidat, uns anys més tard, altre cop a la Casa Blanca, però es negà a tocar-hi per la posició del president Johnson davant la guerra del Vietnam. L’any 2011 per celebrar el 50è aniversari, es va repetir el concert al Kennedy Center.

El 2023, el penedesenc Jordi Roigé va representar aquesta trobada en una obra de teatre (JMS).

Novembre 14, de 1897

El 14 de novembre de 1897 va néixer a Barcelona Conxita Badia, una de les sopranos més destacades del segle XX. Va debutar amb 11 anys, i als 16 va fer la primera actuació al Palau de la Música en el “Parsifal” amb el tenor Francesc Viñas. Al llarg de la seva vida artística, va ser reconeguda per Pau Casals, Enric Granados, i Manuel de Falla, que van ser mestres seus, i també per Gerhard, Toldrà, Pedrell, Vives…  que van compondre peces per a ella. Un cop completada la formació i mort Granados, participà en tots els seus homenatges. Es va consolidar com a cantant de la mà de Pau Casals tot actuant amb la seva Orquestra en diverses ocasions.    

El febrer del 1937, amb l’ajuda de Pau Casals i de Ventura Gassol, s’instal·là a París i, d’allí estant, rebia ofertes d’actuació en gires per ciutats europees. El 1939 es traslladà a Buenos Aires, on enregistrà concerts de música espanyola per a la BBC i va difondre l’obra de certs compositors, tot esdevenint una ambaixadora de la cultura catalana, juntament amb d’altres personalitats que vivien a l’Argentina, com Margarida Xirgu.

El desembre 1946, ja a Catalunya, va combinar concerts i docència al Conservatori essent molt apreciada per alumnes d’arreu, com Montserrat Caballé i esdevingué una de les personalitats intel·lectuals i promotors culturals. Va morir a Barcelona l’any 1975.  Es dona la circumstància que la filla de Conxita Badia va ser l’esposa de Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Família i de l’auditori Pau Casals (JMS). 

Novembre 16, de 1933

El 16 de novembre de 1933 Igor Strawinsky va dirigir l’Orquestra Pau Casals a Barcelona, al Palau de la Música Catalana. Strawinsky ha estat un dels grans compositors del segle XX i una persona força influent tant en l’àmbit de la música com de fora de la música. Alumne de Rimsky Korsakov, es va relacionar amb poetes, pintors i escriptors. Va visitar Catalunya en sis ocasions entre 1924 i 1956. A Barcelona es van interpretar per primer cop, moltes de les seves obres.  

El concert del 1933 s’inscriu dins del «Festival Strawinsky» organitzat per l’Associació de Música «Da Càmera» constituïda el 1913, i que va tenir com a directors artístics Enric Granados, i mort aquest, Pau Casals. Aquell dia es va fer la primera audició de la «Simfonia dels Salms» del músic rus. (JMS).

Novembre 22 de cada any   

El 22 de novembre es celebra, en l’àmbit de diverses confessions cristianes,  la patrona de la música, Santa Cecília, una romana que va viure al segle III que va ser màrtir per la seva creença. Tot i que l’autenticitat de la seva existència és discutida, sembla que mentre s’estava morint, hauria pregat cantant a Déu. Se la va començar a relacionar amb la música cap al segle xv i aviat es va fer popular. Diversos autors han fet músiques en el seu honor: Henry Purcell,  Benjamin Britten, Alessandro Scarlatti, Charles Gounod, etc. La diada de la santa, temps enrere, era una gran festa amb celebracions on hi havia  músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona,  la diada aplegava tots els amants de la música que s’escampaven pels carrers i les places de la ciutat per alegrar el veïnat amb especial protagonisme dels “sonadors”, nom que rebien els guitarristes barcelonins. Al Vendrell  es celebra intensament per part de diferents entitats, en especial  l´A.M. Virgen del Consuelo, així com per les corals Petit Estel, Joves Veus i Cor Orfeó Parroquial; aquestes tres, de fa anys, ofereixen un concert a l’Auditori Pau Casals (JMS)

Novembre 25, de 1876 i de 1901

El 25 de novembre, el de 1876, va néixer al Vendrell el músic Bonaventura Dini i Fazzi. Alumne de Carles Casals, amplià estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, de ben jove, va ser el primer violoncel de l’orquestra del Liceu. Va treballar la música de cambra amb Granados, Malats, Crickboom i altres. També va participar en petites orquestres a les sales de cinema, activitat que compartia fent classes.

Va residir deu anys a Milà on va debutar com a tenor. Casals el va reclamar per ser concertinode violoncel a l’Orquestra Pau Casals d’ençà de la seva creació fins el 1936, any de la seva mort. El fet de ser tenor li va permetre també cantar com a solista, entre d’altres, en una versió de la «Novena Simfonia» de Beethoven-

I el 25 de novembre de 1901, Pau Casals va començar la seva gira americana, un període important en la seva vida musical.  (JMS).

Novembre 26, de 1925

El 26 de novembre de 1925 va néixer a Nova York Eugène Istomin. Als sis anys va començar a actuar amb la seva mare i durant molt de temps va ser reconegut com un dels principals pianistes del segle XX. Va fer una important carrera concertística com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes. Va ser membre del trio Istomin-Stern-Rose, un grup que va gravar diversos àlbums, principalment amb composicions de Schubert, Beethoven i Brahms. També va actuar amb Pau Casals i va ser força conegut a Europa.

Es va casar el 15 de febrer de 1975 amb Marta Montáñez, vídua de Casals. Va morir a Washington el 10 d’octubre de 2003. Les seves restes reposen al cementiri del Vendrell a tocar de la tomba del Mestre seguint la seva voluntat (JMS).

El mateix 26 de novembre, però de l’any 1961, Pau Casals, a qui havien parlat de proposar-lo per a Premi Nobel de la Pau, escrivia a Josep Maria Corredor en aquests termes: “…Gràcies per ocupar-se de lo del Premi Nobel. Desitjo tenir-me completament allunyat d’aquest honor encara que agraeixo molt a tots els que s’interessen per mi en aquest sentit”. Ho recull Corredor a “Converses amb Pau Casals” un llibre traduït a diversos idiomes indispensable per conèixer Casals (JMS).

DESEMBRE

Desembre 7, de 1974   

El dissabte 7 de desembre de 1974 es va executar per primer cop al Vendrell, al pavelló del Club d’Esports, l’oratori «El Pessebre» de Pau Casals gràcies a la Fundació Pau Casals. Va ser dirigit per Enric Casals al front de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i de l’Orfeó Català. En van ser solistes principals: Carme Bustamante, soprano; Montserrat Aparici, contralt; Jaume Baró, tenor; Enric Serra, baríton i Raimon Torres, baix (JMS).

Desembre 11, de 1955

L’11 de desembre de 1955 Pau Casals va fer el seu primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez. Va decidir que s’instal·laria allí, al menys una part de l’any. Es van casar el 1957. Anys més tard diria: “soc molt feliç a Puerto Rico, en aquesta caseta nova al costat del mar”. A Puerto Rico va morir el 1973. Al districte històric del Viejo San Juan s’hi va ubicar el  Museo Pablo Casals  (JMS)

Desembre 13, de 1914 i de 1972

El 13 de desembre de 1914 Pau Casals, dins de la gira que feia pels EUA amb Susan Metcalfe, amb qui s’havia casat el mateix any, va donar el seu primer concert al Metropolitan Opera House de Nova York. Va actuar amb l’Orquestra de la Òpera. A l’estiu havia esclatat la Guerra Europea i Casals decidí de residir temporades llargues Nova York. Feia una gira anual pel país. Els seus amics americans insistien per què s´hi quedés per tal de viure deslliurat del perill, “però -deia el Mestre- no em sentia bé lluny de la família i amics”. Quan acabava la gira anual, retornava a Europa i visitava la mare a Sant Salvador, a la casa que havia fet construir feia molt pocs anys.

També el 13 de desembre, però de 1972, va morir Maurice Eisenberg (Kaliningrad 1900) deixeble de Pau Casals i gran violoncel·lista, intèrpret i professor. Va marxar als EUA quan tenia dos anys amb els seus pares. Estudià violí i violoncel, i el 1918 es va convertir en el violoncel·lista principal de l’ Orquestra Filharmònica de Nova York. Va ser un dels músics de renom internacional que va actuar amb l’Orquestra Pau Casals. Havia fet una gran amistat amb el Mestre i la seva família, de tal manera que anava diversos estius a Sant Salvador amb la seva família. Es dona la circumstància que l’any 1939, just abans de marxar cap a Prada, Pau Casals estava hostatjat a París a casa d’Eisenberg (JMS).

Desembre 16, de 1770

El dia 16 de desembre de 1770  va néixer a Bonn Ludwig van Beethoven, el gran músic admirat per Pau Casals que va viure entre el classicisme i el romanticisme. Ens ha deixat una gran quantitat d’obres. En la seva “Novena Simfonia” trobem, en el seu quart moviment, per primer cop en una obra d’aquest tipus, l’ús de la veu humana al mateix nivell que els instruments, l’ “Oda a l’alegria”, un text de Schiller, que ha esdevingut l’himne d’Europa.

El Mestre conservava  un manuscrit amb uns primers compassos de la “Novena Simfonia”, que no van arribar a ser inclosos en l’obra definitiva. Quan Casals debutà a Viena, on havia actuat  Beethoven, es va emocionar tant, que li va caure l’arquet. Beethoven va ser també, un dels compositors més interpretats per l’Orquestra Pau Casals.

Casualment el mateix dia, però del 1921 va morir a Algèria Camille Saint-Saëns, qualificat per alguns com “el Beethoven francès”.   (JMS).

Desembre 17, de 1960

Una setmana abans del Nadal de 1960, el 17 de desembre, Pau Casals va estrenar a Acapulco l’oratori «El Pessebre». Joan Alavedra havia acabat l’any 1943, a Prada de Conflent, el «Poema del Pessebre» dedicat a la seva filla, una obra que descrivia el que deien les figures d’un pessebre fet a casa seva en un llenguatge entenedor per als infants. Aquell any el va presentar als Jocs Florals de Perpinyà i va obtenir el primer premi. El Mestre, que vivia exiliat a la mateixa casa que Alavedra, va conèixer l’obra i en va quedar impressionat. La va musicar i, posteriorment, va demanar a l’autor del text, que hi afegís una escena d’adoració en acabar.

L’estrena mundial va tenir lloc a la ciutat mexicana per què, en paraules de Casals, Mèxic era el lloc del món on, després de Catalunya, hi havia més catalans. Després de l’èxit aconseguit en la primera audició, Pau Casals va anar portant l’oratori arreu del món com un missatge de pau. A Barcelona es va estrenar el desembre de 1967 i al Vendrell el 7 de desembre de 1974 (JMS).

Desembre 18, de 1935

El 18 de desembre de 1935 l’ajuntament de Madrid va concedir la medalla de la ciutat a Pau Casals amb un homenatge, per la seva vàlua musical. Va rebre el títol de «Hijo adoptivo» de Madrid. Un any abans, l’ajuntament de la Ciutat Comtal havia fet el mateix, nomenant-lo «Fill adoptiu» de Barcelona i dedicant-li una avinguda a tocar del Turó Park. La segona part de la formació musical del Mestre havia tingut lloc, amb el suport de la reina regent a través del comte de Morphy, al Real Conservatorio de Música y Declamación de Madrid amb els professors Jesús de Monasterio i Tomás Bretón entre d’altres. Mentre vivia a Madrid, diversos dies a la setmana, Casals anava al Palau Reial on era instruït per Morphy, també jugava amb el futur Alfons XIII i sovint, interpretava al piano amb la mateixa reina Cristina (JMS).

Desembre, 24, de cada any

En la Nit de Nadal no podem deixar de pensar en una tonada que Pau Casals va transformar en  emblemàtica en uns moments difícils, el Cant dels Ocells. Segons el “Costumari Català“ de Joan Amades, se sap  que a Barcelona i en algun altre indret, durant la missa del Gall, s’ornamentava al presbiteri de les esglésies amb garlandes que creaven conjunts vistosos i harmònics. Dies abans del Nadal, caçadors de moixonets sortien al camp a posar paranys, per agafar ocellets vius, a fi de poder-los deixar anar la vetlla de Nadal al moment de l’Adoració en la missa; hi anaven doncs, portant gabietes on havien posat els ocellets i les penjaven dissimuladament entre el brancatge, per tal que la gent no les veiés. Als nostres avantpassats els agradava sentir, durant la cerimònia d’aquest vespre, el cant d’aquells ocells que oferien una  festa alegre i gatzarosa.

El Cant dels Ocells és potser la cançó catalana més estimada del  cançoner popular. Pep Ventura la va integrar en una sardana que va fer dir a Stravinsky que era la més emocionant quan l’escoltà ara fa exactament 100 anys a l’Ateneu Barcelonès en una improvisada audició. També Richard Strauss en sentir-la cantar per l’Orfeó Català va dir que era la més bonica cançó que mai havia conegut (JMS).

Desembre 29, de 1876 24

El 29 de desembre de 1876, Pau Casals va néixer al Vendrell. Era fill de Pilar Defilló -porto-riquenya descendent de catalans- i de Carles Casals, un pianista arribat de Sants, a qui van encomanar tenir cura de l’orgue del nostre temple i d’acompanyar les cerimònies religioses. Alhora dirigia un grup d’escolans cantaires. Per complementar el sou, Carles donava classes de solfeig i piano. Una de les seves alumnes era Pilar Defilló, amb qui es va casar a Sants, l’any 1874. Pau (Paulito) va ser el fill més gran dels tres que van sobreviure d’un total d’onze.

D’ençà del 1968, encara en vida del Mestre, commemorem al Vendrell l’aniversari del seu naixement. Tot va començar amb la proposta del violoncel·lista Maurice Gendron que aquell any va venir a donar un concert amb motiu dels 92 anys de Pau Casals. Un grup de vendrellencs, encapçalat per Josep Altet i Josep Esteve (Casalta) va organitzar el recital i el va divulgar. Els anys següents, es va seguir celebrant aquesta efemèride. Així va ser com es va anar gestant, mica en mica, la nostra Associació Musical Pau Casals (JMS).

Desembre 30, de 1883

El 30 de desembre de 1883 es van representar per primer cop al Vendrell el pastorets. El diari “El Vendrellense” (conservat al l’Arxiu Comarcal, en el Fons de Joan Ramon i Soler) escrivia: “Círculo Moral-Instructivo… La Junta de este Círculo ha tenido á bien disponer que los días 30 del presente mes y 1º y 6 del próximo Enero, se ponga en escena el agradable drama en cinco actos, titulado “Los Pastorcillos en Belén”.

Es tractava d’una obra de Carles Casals en la composició de la qual, va col·laborar el seu fill Pau, i era interpretada per nens i joves. Pau Casals de set anys, actuava també al cor de diables. En el repartiment hi podem llegir cognoms força coneguts dels nostres avantpassats, com ara: Soler, Bassa, Alegret, Mercader, Porta, Nin… i el del músic Bonaventura Dini, amic i coetani de Pau Casals, en el paper d’Eliseta. Acabava la nota indicant: …”La parte musical serà bajo la dirección de D. Carlos Casals” (JMS).

• ALAVEDRA, Joan.
  • L’extraordinària vida de Pau Casals · Barcelona: Proa, 1969.
  • Pau Casals · Barcelona: Ed. Aedos, 1975.
  • Qui era Pau Casals? · Barcelona: Servei de Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, 1977.
• ALBET, Montserrat.
  • Història de la Música Catalana · Barcelona: Caixa de Barcelona, 1985.
  • Pau Casals i el seu museu · Barcelona: Fundació Pau Casals, 1986.
• ALVAREZ ACOSTA, Miguel
  • A la luz de Casals: tres discursos · Mèxic 1959.
• BALDOCK, Robert
  • Pablo Casals · Barcelona: Ed. Empúries, 1992.
• BEDU, Jean Jacques
  • Pablo Casals. Un musicien, une conscience · Gallimard, 2012
• BLUM, David
  • Casals y el arte de la interpretación · Barcelona: Idea Books, 2000.
  • Casals and the Art of Interpretation · Berkeley: California Press, 1977.
• CARRATALÀ, Maria. LLONGUERAS, Joan., RAMON, Joan
  • Pau Casals. Barcelona: Edicions de “La Nova Revista”, 1927.
• CASALS, Enric
  • Pau Casals. Dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts · Barcelona: Ed. Pòrtic, 1981.
• CHRISTEN, Ernest
  • Pablo Casals. L’homme · Ginebra: Plaisir de Lire, 1956.
• CONTE, Arthur
  • La Légende de Pablo Casals · Baixàs: Edicions Balzac, 2019.
• CORREDOR, Josep Maria
  • Casals. Biografía Ilustrada · Barcelona: Destino, 1967.
  • Converses amb Pau Casals · Barcelona: Editorial Selecta, 1974.
• DALMAU, Josefina
  • Pau Casals, l’home del violoncel · Barcelona: Blume, 1980.
• DESCALS, Joan
  • Pau Casals · Barcelona: March Editor , 2006.
• DOZIER, Thomas
  • Memòries de Pau Casals · Imp. Spe: Perpinyà, 1977.
• FERRANDO ROMEU, Pere. ARROYO JULIVERT, Salvador
  • Pau Casals i els castells: dos sentiments catalans · Cossetània edicions: Valls, 1998.
• FIGUERAS, Josep M.
  • Homenatge a Pau Casals (1876-1973) · Enciclopèdia Catalana, 2021
  • Pau Casals, escrits i discursos: Pau, pau i sempre pau · Edició a cura de l’autor.
• FORSEE, Aylesa
  • Pablo Casals: Cellist for Freedom · Nova York: Crowell & Co., 1965.
• GARCÍA BORRÀS, José
  • Pablo Casals peregrino en América: Tres semanas con el maestro · Mèxic: Talleres de Impresiones Modernas, 1967.
• GARCIA-PÉREZ, Jesús
  • Casals. Gent Nostra, núm.7 · Barcelona: Nou Art Thort, 1979.
• GARZA, Hedda
  • Pablo Casals · Nova York: Chelsea House Publishers, 1992.
• GAVOTY, Bernard
  • Les Grans intèrpretes: Pablo Casals · Ginebra: Editions René Kister, 1955.
• GOODNOUGH, David
  • Pablo Casals: Cellist for the World · New York: Enslow Publishers, Inc, 1997.
• GUMÍ, Albert
  • Petita història de Pau Casals · Barcelona: Ed. Mediterrània, 1992.
• HENLE, Fritz
  • Casals · Nova York: American Photographic Book Publishing , 1975.
    Barcelona: Editorial Nauta, 1975.
• INGLES RAFECAS, Josep Maria
  • Consideració íntima d’en Pau Casals · El Vendrell: AV de Sant Salvador i Josep Maria Inglès, 1979.
• KHAN, Albert E.
  • Joys and Sorrows: Reflections by Pablo Casals · Nova York: Simon and Schuster, 1970.
    Londres: MacDonald, 1970.
    Paris: Stock, 1970.
    Tokio: UNI Agency, 1970.
    Buenos Aires: Grupo Editor de Buenos Aires, 1975.
    Barcelona: “Joia i Tristor”, Ed. Bosch, 1977.
• KIRK, H.L.
  • Pablo Casals. A biography · Nova York: Holt, Rinehart and Winston, 1974.
• LITTLEHALES, Lillian
  • Pablo Casals · Nova York: W.W. Norton & Co, 1929.
    Mèxic: Biografias Gandesa, 1951.
• LLONGUERAS, Joan.
  • Pau Casals · Barcelona: Edicions de la “Nova Revista”, 1927.
• LUDWIG, Emil
  • Pablo Casals a Galería de retratos · Madrid: Ediciones Aguilar , 1960.
• PLA CASADEVALL, Josep
  • Homenots. O.C. Vol. 21 . Barcelona: Editorial Destino, 1972.
• PRIM I SERENTILL, Josep Maria
  • Els 14 catalans d’or · Barcelona: Nou Art Thor, 1983.
• SCHMID, Willi
  • Pau Casals · Barcelona: Arts Gràfiques Successors d’Henrich, 1931.
• SEILER, Alexander J.P.
  • Casals · Suïssa: Otto Walter Limited, 1956.
• STRICKER, Noémi.
  • Peregrinos del Mundo · San Juan de Puerto Rico: Festival Casals, 1957.
• STRONGIN, Theodore
  • Casals · Nova York: Paragraphic Books, 1966.
• THARRATS I VILÀ, Josep
  • Pau Casals: el català del segle · Barcelona: Editorial Parsifal, 1994.
• VALAITIS, Vytas.
  • Casals · Nova York: Grossmann Photograpich Books, 1966.
• Varis autors (VA)
  • Pablo Casals. Un hombre solitario contra Franco · México: Biblioteca Catalana, 1955. Director: B. Cosa Amic
• VIVES de FABREGAS, Elisa
  • Pau Casals · Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1966.
• VON TOBEL, Rudolf
  • Pablo Casals · Zürich: Rotapfel-Verlag, 1941.
    Lisboa: Tipografía Ramos, 1945.
• WIENER, Hilda
  • Pencil portraits of concert celebrities · Londres: Sir Isaac Pitman Sons, LTD., 1937.

Bibliografia facilitada per la Fundació Pau Casals