Tal dia com avui

El 15 de gener de 2005, ara fa exactament 20 anys, va morir Victoria de los Ángeles López García, coneguda internacionalment amb el nom artístic de Victoria de los Ángeles (com a Catalunya Victòria dels Àngels). Havia nascut a la Universitat de Barcelona l’1 de novembre de 1923 filla del bidell de la Facultat de Ciències.

Va ser una de les sopranos més reconegudes del segle XX i és un referent interpretatiu en òpera, oratori i lied així. En la llista de les vint millors sopranos de la música enregistrada que publicà la music magazine, BBC el 2007, figura en tercera posició, després de Maria Callas i Joan Sutherland. És doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona, un fet molt destacable i especial per a ella. Durant la seva carrera va mantenir connexió professional i d’amistat amb el Mestre.

Les Fundacions Pau Casals i Victòria de los Àngeles han realitzat projectes conjunts  com ara, gravar un àlbum que presenta peces inèdites interpretades per joves talents, una idea sorgida de Marta Casals per homenatjar i per promoure el coneixement d’aquests  artistes


15 de gener de 2005 – Mort de López García (Victoria de los Ángeles).

Foto  Victoria de los Ángeles López García

20 de gener de 1939 – Pau Casals nomenat doctor Honoris Pau Casal Causa Doctor Honoris de la Universitat de Barcelona

El 18 de gener del 1939, dos dies abans de que l’exèrcit franquista ocupés el Vendrell i vuit abans de la caiguda de Barcelona, el darrer Claustre de la Universitat va aprovar la concessió del títol de “doctor Honoris Causa” per tots els centres de la Universitat, a Pau Casals. Va ser un acte senzill i en certa manera, a corre cuita. El nord català Arthur Conte ho descriu a “El mite de Pau Casals” d’aquesta manera: “… El darrer moment de llibertat es reuniren, mentre els moros de l’usurpador ja envaïen els barris de la ciutat… el seu darrer gest lliure i sobirà… havia estat per retre l’homenatge més sentit que mai s’hagi ofert: per proclamar el mestre Pau Casals, doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona…! Ni temps no hi havia hagut per fer imprimir el diploma reglamentari. Havien escrit el document, en part a mà, en part a màquina, i va ser el darrer signat pel rector”. En acabar, molts d’aquells docents van creuar la frontera, com faria Casals dies després.

Foto: L’exèrcit Franquista a Barcelona

(https://scontent-mrs2-2.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487237591_1358418535715210_3593507046876794941_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=SpJuOnwbpOAQ7kNvwFBT1Z1&_nc_oc=AdkBEIAPD_TLtX1yVdoFk7NDQCfBdQLRD7RQ2tEjR5xqBJq7abFY4UCu9w2J46E0ib4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-2.xx&_nc_gid=PuYtW3fiiyB356zhuqgDFA&oh=00_AYHlji9EVEQXmH-BpeFWHRX47pqGHjpYTL0CF4tKF_tsag&oe=67F61202)

18 de gener de 1955 – Mort de Francesca Vidal Puig (Frasquita)

Un altre 18 de gener, el de 1955, va morir a Prada de Conflent, Francesca Vidal Puig -Frasquita- (Barcelona 1880). S’havia casat amb Felip Capdevila, amic de Casals que va ser tresorer de l’Orquestra Pau Casals. Un cop mort Capdevila, Frasquita col·laborava en la gestió de l’Orquestra i també en l’administració del patrimoni del Mestre, amb qui sempre va mantenir un fort vincle i, quan aquest s’exilià a Prada, van compartir l’habitatge fins que ella va morir. Abans però, quan va emmalaltir, es van casar “in articulo mortis”. El Mestre va demanar permís a les autoritats espanyoles per anar a enterrar-la al Vendrell. Va ser la darrera vegada que va trepitjar el país en vida. Només diaris estrangers van publicar la noticia

Foto: Pau Casals i Francesca Vidal Puig (Frasquita)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/474111054_1288977305992667_3828551863023979234_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=EOQbEaqkXZUQ7kNvgGktQH6&_nc_oc=Adms2o7tdUzusW7-KojraUHR2Go9yjBr8sYZ-oDtJZYEHCcPRdOMfN0GrZKr8RqeXp0&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=AFqllbkm-SgQb8nnjsccaw&oh=00_AYF_M9URJmD_HDjswCju1suDrX9P5_YD-8ZvhzR6PengDA&oe=67F33D72)

20 de gener de 1939 – Pau Casals nomenat doctor Honoris Pau Casal Causa Doctor Honoris de la Universitat de Barcelona

El 18 de gener del 1939, dos dies abans de que l’exèrcit franquista ocupés el Vendrell i vuit abans de la caiguda de Barcelona, el darrer Claustre de la Universitat va aprovar la concessió del títol de “doctor Honoris Causa” per tots els centres de la Universitat, a Pau Casals. Va ser un acte senzill i en certa manera, a corre cuita. El nord català Arthur Conte ho descriu a “El mite de Pau Casals” d’aquesta manera: “… El darrer moment de llibertat es reuniren, mentre els moros de l’usurpador ja envaïen els barris de la ciutat… el seu darrer gest lliure i sobirà… havia estat per retre l’homenatge més sentit que mai s’hagi ofert: per proclamar el mestre Pau Casals, doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona…! Ni temps no hi havia hagut per fer imprimir el diploma reglamentari. Havien escrit el document, en part a mà, en part a màquina, i va ser el darrer signat pel rector”. En acabar, molts d’aquells docents van creuar la frontera, com faria Casals dies després.

Foto: L’exèrcit Franquista a Barcelona

(https://scontent-mrs2-2.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487237591_1358418535715210_3593507046876794941_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=SpJuOnwbpOAQ7kNvwFBT1Z1&_nc_oc=AdkBEIAPD_TLtX1yVdoFk7NDQCfBdQLRD7RQ2tEjR5xqBJq7abFY4UCu9w2J46E0ib4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-2.xx&_nc_gid=PuYtW3fiiyB356zhuqgDFA&oh=00_AYHlji9EVEQXmH-BpeFWHRX47pqGHjpYTL0CF4tKF_tsag&oe=67F61202)

29 de gener de 1884  – Naixement de Blanca Selva

El 29 de gener de 1884 va néixer a Briva (Llemosí) filla de pare català, la pianista, pedagoga, escriptora i compositora Blanca Selva. Va estudiar a París i continuà de manera autodidacta. Amb només tretze anys va fer el seu primer concert públic i de seguida va esdevenir una de les pianistes amb més renom de França.  Va conèixer Albéniz, portant a diversos indrets les dotze peces de la “Suite Iberia”. 

Es dedicà a la difusió de la música francesa a l’Europa central. Sovint interpretava obres del seu mentor Vincent d’Indy, relacionat amb Pau Casals.  El 1922 va a viure a Barcelona on fundà la seva pròpia escola de música; el català Joan Pich Santasusana en va ser el director tècnic. Durant aquest període tocava regularment a la Sala Parés de Barcelona i també col·laborava com a pianista i conferenciant amb l’Associació Obrera de Concerts.  Va fer la  biografia del seu amic compositor i organista de Prada, Déodat de Séverac.

El 1930, la seva carrera va quedar interrompuda per una paràlisi que no li va permetre continuar oferint concerts. Arran d’aquest impediment, es va dedicar a l’ensenyança i la composició. El 1936, amb motiu de la guerra, abandonà Barcelona.  Va viure a França fins que un càncer va acabar amb la seva vida als 58 anys, morint tota sola i gairebé indigent (JMS). 

Foto: Blanca Selva

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/474520463_1297773331779731_5854205398453794251_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=AXI9XOHPs-sQ7kNvgG_fatK&_nc_oc=Adkea0rsIun-ht3-_CkimLLR0CxUfYUQ5O5NzRbkUw1jynhDGyYQGtpqhobMtvEW3ws&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=YXxpKThoTOOr80HkVbgp6Q&oh=00_AYGf5bxXCClMyRMdYNvjWLcuZXK6s9JjATAX1ZlnuVxTdQ&oe=67F33D55)

31de gener de 1994 – Incendi al Liceu

El 31 de gener del 1994, entre dos i tres quarts d’onze del matí, mentre dos operaris treballaven al Gran Teatre, en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala –ironia del destí–, les guspires de les  eines s’escamparen pels cortinatges i l’escenari. El foc ja era incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Van caldre tan sols tres hores perquè les flames ensorressin un dels teatres més emblemàtics d’Europa. L’octubre del 1999 s’ inaugurà el nou Liceu amb “Turandot” dirigida per Núria Espert i on actuà el baríton avui vendrellenc, Lluís Sintes

Pau Casals i la seva Orquestra havien presentat diversos concerts al Gran Teatre, dels que en destaquem els tres oferts  en temps de guerra a benefici de les víctimes. Precisament ahir, 30 de gener, feia anys d’un dels bombardejos feixistes més sagnants sobre Barcelona,  amb 216 morts, entre ells 30 infants refugiats al convent de Sant Felip Neri

Foto: El Gran Teatre de Liceu despres del incendi

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/475979795_1299411111615953_7509391298346015697_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=Fkml9AjsndUQ7kNvgEk9bzQ&_nc_oc=AdnIydk0iFMcqGbspz_MTwQBFXUlbMGxmmRztjWfpPpgJ1BV4SfDsbf_szHyFu04v90&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=QUXBmV-qHXRqvyYC6NuT4g&oh=00_AYHSx9iCDgp6rN9hfuwV1lAxHRuANfKIVr8dp2keFsbzyQ&oe=67F33D80)

3 de febrer – Inauguració de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell

El 3 de febrer de 1986 de 1986 es va inaugurar l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell. Segons que ens relata el seu primer director, Albert Solé, “l’Associació Musical Pau Casals, una vegada construït l’Auditori Pau Casals, va marcar-se com a objectiu principal la creació d’una escola de música per atendre la demanda, força nombrosa, de famílies que volien que els seus fills poguessin estudiar música. Per anar eixamplant aquesta demanda, es va planejar un acord amb l’Ajuntament del Vendrell i oferir música coral a totes les escoles de primària de la vila. Es van contractar diversos professors que van cobrir aquestes necessitats, a la vegada que es continuaven les gestions per arribar a bona fi.

Això va ser possible gràcies a l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Tarragona, que va comprar un immoble al carrer Isidre Ribas 5 i el va adequar a les necessitats d’insonorització i de mobiliari. L’equipament constava de set classes d’una superfície generosa, despatx, sanitaris i sala d’espera, que va arribar a donar cabuda a tres-cents alumnes, fins que la demanda creixent de places d’estudi va obligar l’escola a expandir-se i concretar el seu nou emplaçament al centre de la vila, on hi havia hagut el cinema Tívoli. El llegat musical i humanístic del mestre Casals passava a formar part de la vida cultural del Vendrell a través dels estudis de música que avui gaudeixen tants i tants infants de la vila, així com tots els qui durant aquests anys han passat per l’Escola de Música”

Foto: L’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/474872848_1302751451281919_7715591186063232752_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=4EEagruO_qcQ7kNvgF7CSsE&_nc_oc=AdnwREgqSCAglBKs5Kc8R0753c9u2hQAJkqN7VIfzaRBYpyh9TiA2IpquRiUihCUVTU&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=CPmxj0K7HGBY0Zzj2R8W_A&oh=00_AYECK6PY_DkwcckXzEt3TwdzILPvSkFNxnoC962ghTvr0Q&oe=67F32CAA)

8 de febrer de 1922 – Concert Pau Casals i George Enescu al Palau de la Música Catalana

El 8 de febrer de 1922 el músic romanès George Enescu, nen prodigi, violinista, pianista, compositor i director d’orquestra es presentava a Barcelona. Ho feia amb un concert al Palau de la Música Catalana. Pau Casals i Enescu, dos dels músics més importants del segle XX, s’havien conegut a començaments de segle i havien actuat junts a Bucarest i a Paris en diversos moments. Enescu va dedicar al Mestre una sonata per a piano i violoncel. Tots dos van mantenir sempre una bona amistat. El romanès deia que Casals era el mestre per a tots els intèrprets, mentre que Casals l’havia qualificat diferents cops de “Mozart del segle XX”. També deia que el considerava un dels genis més grans de la música “moderna”.  La importància d’aquest músic queda palesa en la seva efígie recollida en el bitllet de banc romanès de 50.000 leu.

Foto: Bitllet de 50.000 Leu de l’any 2001.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/476017823_1305989167624814_7933492992254708312_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=RZa7HhhogDsQ7kNvgH-wcwK&_nc_oc=AdkgRrmMC11OqvaDH7rVbCB-AbRdWP1m_IZmLTQ5VDBNLrTUGHaVVkA4VkoVNoXpkcc&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ubZ5EMjUdZuFvfCBwTOY5g&oh=00_AYGN7a9gFBEj-aBft9lxHSrK-r_J1i9ste5KlpPoso3QGw&oe=67F31DDC)

9 de febrer de 1908 – Inauguració Palau de la Música Catalana

El 9 de febrer de 1908 s’inaugurava a Barcelona el Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Es tractava d’acollir la seu de l’Orfeó Català (1891) i a la vegada, tenir una sala de concerts.  Deia l’arquitecte: “El Palau de la Música Catalana serà el temple de l’art català i el palau del nostre renaixement.”

El caràcter catalanista de l’edifici va fer que adquirís un gran valor simbòlic. En aquest sentit, cal fer referència als “Fets del Palau”(1960) que són considerats com l’inici del renaixement del catalanisme polític. Durant l’homenatge del centenari del naixement de Joan Maragall, organitzat amb presència de ministres de Franco, es van produir aldarulls arran de la prohibició d’interpretar “El cant de la Senyera”. Malgrat això, una part del públic el va cantar. Entre els diversos detinguts hi havia el que més tard seria President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol que tot i no ser al Palau, era un dels organitzadors de la protesta; va ser sotmès a un consell de guerra per raó del qual va anar a la presó.

En aquest l’escenari del Palau, l’octubre de l’any 1920 va debutar l’Orquestra Pau Casals i, com és ben sabut, el 18 de juliol de 1936 hi va fer el seu darrer assaig. Mentre preparava la Novena Simfonia de Beethoven per tal de participar en la inauguració de l’Olimpíada Popular de Barcelona,  es va produir l’alçament militar feixista, cosa que va fer que s’aturés l’assaig i s’anul·lés el concert. Va ser la fi de l’Orquestra Pau Casals.

Foto: Lluerna de la sala de concerts que representa una gota.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/476643452_1306806990876365_1022030680131434923_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=IhdNsBuQK50Q7kNvgEOMMkj&_nc_oc=Adk2uIG1S1h8ph-SAsEA-tiSma9FuG4O5K2ks4CUgeZpT0YpVNGU5outrmD9_sGQ-Pw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=9Uu33hHAhXeOEakbCR2TZQ&oh=00_AYHktmMmWu1iH-4ndU8vyeG31cyHJ-40lI9QKalQgylQ_A&oe=67F32ADA)

14 de febrer de 1895 – Pau Casals nomenat “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”

El 14 de febrer de 1895 Pau Casals de divuit anys, va ser nomenat per la reina regent, “Caballero de la Real Orden de Isabel la Católica”. Poc després va viatjar a Brussel·les amb l’ajut de la reina i amb una carta de recomanació per al director del Conservatori de la capital belga. Un cop admès, va renunciar entrar-hi per discrepàncies amb les maneres del professor i per què s’havia burlat d’ell. Va decidir anar a París, però la reina Cristina li va retirar l’ajut concedit.  Amb la mare i els germans, es va instal·lar París, on preparaven l’Exposició Internacional del 1900. Es va assabentar de que al Teatre Marigny volien contractar un segon violoncel·lista amb una retribució de 4 francs i s’hi va presentar. Hi havia d’anar a tocar cada vespre i, amb aquesta retribució, mantenir-se ell, la mare i els dos germans. El Marigny era situat a més de tres quilòmetres d’on residien i feia quatre viatges cada dia a peu amb el violoncel a coll. Al cap d’un any d’una etapa força difícil, van tornar a Barcelona. Pau Casals va esdevenir professor i violoncel·lista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. En aquesta circumstància va participar en l’estrena de l’obra d’Albéniz Pepita Jiménez al Liceu.

Foto: Cartell de L’Exposició Univeral a París

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/474868916_1311660567057674_5633614554037459441_n.jpg?stp=dst-jpg_p526x296_tt6&_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=VuXVPS4pgbQQ7kNvgE59L07&_nc_oc=Adk8TTMzwuppHz5CwoeS1IFGERUpJ3llYuNBq1KTIA_pCRxHaWwt5SPkJeqnKZ1BuQA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=tamXwOIrcI_d9R4g2rntHg&oh=00_AYFxfCDFJC78pbqc05ktir_OfOFDFrn7fncDNkceio3vFA&oe=67F31637)

15 de febrer de 1904 – Debut Pau Casals al Carnegie Hall de Nova York

El 15 de febrer de 1904 Pau Casals va debutar al Carnegie Hall de Nova York i hi va interpretar “Don Quixote”, un poema simfònic per a violoncel, viola i orquestra escrit per Richard Strauss a Munic el 1897 i subtitulat “Variacions fantàstiques sobre un tema de caràcter cavalleresc”. L’obra està basada en la novel·la de Cervantes.  El violoncel sol representa el Quixot, mentre que el solo de viola, la tuba tenor i el clarinet baix representen el còmic Sancho Panza. Casals va actuar 31 vegades en aquest escenari. El mes de juny de 1973 s’hi va celebrar el “Festival Casals Orquestra”. A la sala de darrere l’escenari del Carnegie Hall hi ha penjada aquesta fotografia de Casals juntament amb els músics Bauer, Damrosch i Kreisler.  Afegim que en la estructura d’aquesta prestigiosa sala de concerts al cor de Manhattan, hi va intervenir el valencià Rafael Guastavino, que hi va introduir la construcció coneguda com a “volta catalana’.

Foto signada per Casals, Bauer, Damrosch i Kreisler

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/475746308_1312699596953771_6931829846104995774_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=TeN6_wB6QI0Q7kNvgELY8xN&_nc_oc=Adkrt9Hzqa4hwsWZhIJ9nAAv6bMfdrhVwL8UPCtrmP3uLV_aBTURxOsg6AHELgWaz2g&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=FivAc8QWXrt4SmKascffLg&oh=00_AYF_H17yP9CZM2ciLTExpbzeKe5QwkOc6btbPku9ekeSRw&oe=67F32A93)

20 de febrer de 1868 – Naixament de Pompeu Fabra i Poch

El 20 de febrer de 1868 va néixer a Gràcia Pompeu Fabra i Poch. Tot i ser enginyer industrial i catedràtic de química, va dedicar els seus esforços a la normalització de la llengua catalana. Es va guanyar l’apel·latiu de “seny ordenador” del català. El gener de 1939 es va exiliar a Prada de Conflent com Pau Casals. Tots dos van coincidir diverses vegades i van reforçar l’amistat. Pel seu 80è aniversari, va rebre un homenatge amb la intervenció del president Irla i de Pau Casals que interpretà Bach i el cant dels Ocells. Les seves restes descansen avui al cementiri de Prada de Conflent.

Foto: Pompeu Fabra i Poch

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/480636309_1317041299852934_4683398134501037201_n.jpg?_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=TL6J8djH_hQQ7kNvgH_oeht&_nc_oc=AdnoMirwyiTeA42Y578BPhh90v3FWj-z7FJUJPOX2pSBPqqZvzsWhEby8LLeJAzXXLU&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=fzXPmKe7ArqtSnHCAmX4jA&oh=00_AYFjD6LhsgTO3tDCnW18rkR1nqqkvnUuN_fPdGELRL-6Og&oe=67F34611)

4 de març de 1952 – Mort de Benvingut Socias Mercadé

El 4 de març de 1952 va morir el músic vendrellenc Benvingut Socias Mercadé (nascut el 1877). De ben petit va demostrar talent per a la música. El seu primer mestre va ser Carles Casals i compartia classes amb Pau Casals i també amb Bonaventura Dini, un altre vendrellenc. Va ingressar a l’escolania de Montserrat i més tard, va seguir estudis a Barcelona. Va fer gires per Europa i Amèrica. A París, gràcies a Pau Casals, va oferir diverses interpretacions. Va ser reconegut com un destacat concertista, professor de piano, organista i compositor. La seva producció inclou nombroses obres: música religiosa, sardanes, obres de cambra, poètico-musicals…

El Vendrell li ha fet diversos reconeixements com ara, el de fill predilecte, la dedicació d’un carrer, i diversos homenatges a través del temps. El 2019 es va publicar una biografia seva a cura de Nativitat Castejón a partir del fons del músic a l’Arxiu Comarcal amb el patrocini de diverses entitats, entre elles la nostra associació.

Foto: Portada del llibre “Benvingut Socias Mercadé (1877-1952)”

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/481335407_1327465715477159_6541522665674297242_n.jpg?stp=dst-jpg_s600x600_tt6&_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=etyeNQ7JTjQQ7kNvgECzAoF&_nc_oc=AdniHdSE9e8Owf18cRKpPqdpmgsYUuGCVIczeSL9C0MjCfb22Yjl6eaiszVwwTvyCjg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=6XEVjlEEZ6vUUiCCGoAqjw&oh=00_AYGdlU1L13-IRNdU-sCGilw3r1jc6kF7Hy-KHKnWLx7MqA&oe=67F33822)

11 de març de 1931 – Mort de Pilar Defilló, mare de Pau Casals

L’11 de març de 1931 va morir al Vendrell, a mare de Pau Casals, Pilar Defilló. Havia nascut a Mayagüez, Puerto Rico, en una família que va anar a Cuba i més tard a Puerto Rico, on prosperà econòmicament. L’any 1871 Pilar va venir amb la seva mare, Raimunda, al Vendrell. Aquí va continuar els estudis de música que havia començat al seu país, essent deixebla de Carles Casals amb qui es casà el 1874 i va tenir onze fils dels quals van subsistir Pau, el tercer, i els dos més petits, Lluis i Enric. Les seves restes reposen a la tomba familiar al cementiri del Vendrell.

Foto: Mural a la plaça del Tívoli, davant de l’Escola de Música del Vendrell

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/431173721_1040575760832824_4364836913888873676_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=Q-wBWZo2YPgQ7kNvgGXNEQo&_nc_oc=AdlXhnP6Kq9hFoldJP7j2uI-mq21eSccwv-Yxk7XyKB3qOOPy3zx7wwmXkX9bK4s5UY&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=_PfZ8P7Kds6zaRGyQTPpxg&oh=00_AYG8FM5m1FXdGviOpVyC2OtaH-0i3gNdrRHB5lcV6yN6iA&oe=67F46809)

11 de març de 1927 – Naixement de Josep M. Subirachs

Quatre anys justos abans (1927) havia nascut a Barcelona  l’artista (pintor, escultor, escenògraf)  Josep M. Subirachs. Té obra a moltes ciutats del món i a Barcelona en trobem a molts indrets, la més important, les escultures de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Al Vendrell, el monument a Apol·lo, déu de la música, a la plaça Bach de Sant Salvador, a tocar de l’Auditori Pau Casals i també l’estela funerària a la tomba de la família Casals, amb la seves famoses “Alfa i Omega”(JMS).

Foto: Monument a Apol·lo, déu de la música, a la plaça Bach de Sant Salvador.

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488543105_1358053192418411_4831606760342630013_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=nLpe0qy6YBoQ7kNvwG2v0ox&_nc_oc=Adln1gVE5zKAwgR6dHKqeluaGRI-y7DQ0QQAEOO_fVZAChc2X5C3i-ucAWSrpoAm5Xs&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=DPWOXwMeYbJWCsEuBEuKzg&oh=00_AYGfgRjOCqC_gNS2gOEo788xy6X2UeHfEIn25qdRePWbxg&oe=67F579EC)

12 de març de 1875 – Naixement Juli Garreta 

El 12 de març de 1875, ara fa 150 anys, va néixer a Sant Feliu de Guíxols Juli Garreta  (i per això celebrem l’ANY GARRETA). És considerat un dels compositors sardanistes més eminents- ja que va infondre a la sardana valors a nivell d’obra simfònica. A Sant Feliu va començar la seva carrera com a instrumentista actuant a la cobla del seu pare i, més endavant, formant el Quintet Garreta. Tocava el fiscorn, el violí i el piano. Va ser amic de Pau Casals i de ben segur que això l’ajudà, doncs consta que la seva producció es focalitzava principalment en les sardanes fins que Pau Casals el va instar a escriure per a orquestra. A l’etapa de plenitud va compondre obres grans. La seva producció, força àmplia, comprèn unes 20 peces simfòniques i de cambra, unes 30 cançons i unes 80 composicions per a cobla, amb un gran nombre de sardanes com la que porta per títol «A en Pau Casals» de 1920 .

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/486663179_1347395736817490_3383410674962086659_n.jpg?_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=CPeSk-oHweoQ7kNvgEICaAE&_nc_oc=AdmQ7SJkpCShz7o5o8IOnVk6JoiCVMwSOdivVan_ShdTty6cbWJ_ilxOrQHwhJX8Uzk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=KVg290hhZUSB9VXGE83JEQ&oh=00_AYFVsuF4VVRQlV91e4UMk0rQNTlvFL3A39vy-3y153ocFg&oe=67F49479)

19 de març de 1920 – Naixement de Josep Altet Font

El 19 de març de 1920 va néixer al Vendrell Josep Altet Font. Ell va ser amb un petit nucli de col·laboradors, un dels promotors dels concerts d’aniversari de Pau Casals a finals de la dècada dels seixanta del segle passat. Amb aquell grup de persones es va formar l’any 1973, l’Associació Musical Pau Casals i Altet en va ser president durant la primera dècada. En el seu mandat l’Associació, va empènyer l’edificació de l’Auditori a Sant Salvador, la plaça Bach, l’Escola de Música i el Festival Internacional de Música Pau Casals.
Caracteritzat per la seva bonhomia, humilitat, iniciativa i capacitat de gestió, va ser l’ànima de moltes iniciatives ciutadanes. Va rebre la distinció de “Fill Predilecte del Vendrell” a més de la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya el 1999. Un carrer del Vendrell porta el seu nom.

Foto: Homenatge pòstum a Josep Altet a l’Ajuntament del Vendrell 

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/480498617_1341640847392979_5602681835359034845_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=5cUSjv23zrQQ7kNvgFXVfBb&_nc_oc=AdmRYC0jGy97QqnClO-juM9POBmM2EZJ3GDY89N_umIBmEBDHNom4pSqp8RhqRzybNg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=-EoPthAqZiyg6xX1zxqTrA&oh=00_AYHA48XFdcAIY-Wq8XkSgFOfB1x1Bti_Qqg8xqatK81y9Q&oe=67F343EA)

24 de març de 1916 – Mort de Enric Granados

El dia 24 de març de 1916, en plena Gran Guerra, i víctima colateral de la mateixa, va morir al canal de la Mànega el músic i gran amic de Pau Casals, Enric Granados nascut a Lleida el 1867). Casals i Granados s’havien conegut feia un quart de segle. En el viatge de tornada dels Estats Units, on s’havia estrenat la seva òpera “Goyescas”, va ser torpedinat el vaixell Sussex en el que viatjaven Granados i la seva dona. Aquets viatge de tornada s’havia endarrerit a causa de la invitació  que el president Wilson havia  fet a Granados per tocar a la Casa Blanca.  La mort del músic va tenir gran repercussió internacional.

Enric Granados havia col·laborat amb els artistes més destacats de la seva època a escala internacional. S’havia relacionat amb músics com Albéniz, Malats, Vidiella o Ricard Viñes; amb la majoria d’ells va fer amistat. En la seva acadèmia a Barcelona s’organitzaven concerts i col·loquis, i era punt de trobada d’intel·lectuals de l’època. Com a pedagog va perfeccionar  la tècnica del pedal. En morir, el seu deixeble Frank Marshall, es va far càrrec de la direcció de l’acadèmia que, poc després, va dir-se Acadèmia Marshall i per on van passar grans pianistes, com ara, Conxita Badia, Alicia de Larrocha o Alba Ventura, que recentment ens va oferir un recital al Vendrell per tal d’homenatjar Alícia de Larrocha.

Foto: Pau Casals i Enric Granados (FPC)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/486428902_1346401246916939_58529523873602446_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=ZCXAm0iZ1rQQ7kNvgGO8fD5&_nc_oc=AdmojSRZBY68f8YxjrDJ4U18BiY30r1-fLVcZwtyUg4ocxrX6G0RRBAi9ic8jrQYkdo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=GCSCXdo7by18ppjRD4_ctg&oh=00_AYHkNcc0fh7nYEbFZ5tyB1McDw8_8_V3a3M2PFi31sA-NA&oe=67F31998)

28 de març de 1939 – Concert benèfic per als nens refugiats al Royal Albert Hall de Londres.

El 28 de març de 1939 Pau Casals va fer un concert benèfic per als nens refugiats al Royal Albert Hall de Londres. A Espanya feia setmanes que havia començat l’exili de republicans, alhora que s’instaurava definitivament el règim del general Franco a tot el país. El Mestre, després d’una curta estada a París a casa de Maurice Eisenberg, va marxar a Prada i es va instal·lar en una habitació del Grand Hotel des d’on va començar la seva campanya d’ajuda als refugiats espanyols, juntament amb el seu amic Joan Alavedra.

Va visitar alguns camps de concentració on malvivien milers de refugiats: Ribesaltes, Vernet, el Voló, Argelers…. Cada dia rebia moltes cartes de gent que intentava sobreviure en mig de malalties i de fam. Responia totes les cartes i oferia quantitats importants de diners  Anys més tard, va dir: “En veure aquelles terribles condicions, vaig sentir que tenia un deure” (JMS).

Foto: Casals a Prada (FPC)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487136836_1350293229861074_7962708528864339393_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=r9KC3aC4gVcQ7kNvgFh-IlY&_nc_oc=AdkwNGuPbIFudBTCQmpW6vjwbAUWce7Ic5gw8vSYDgAkaKg8sDgoKFYr5vmMB7uXdJA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=N5HBYff8r1u19SEnht2-Uw&oh=00_AYFOzTYVVWUD5IrMZ4B9ZNPJhDgvz67vykxtIYeXvIKrVA&oe=67F33018)

2 d’abril de 1936 – Mort de Bonaventura Dini

El 2 d’abril de 1936 va morir Bonaventura Dini, nascut al Vendrell un mes abans que Pau Casals. Havia estudiat música amb Carles Casals. Sempre va conservar l’amistat amb el Mestre. Va ampliar estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i l’any 1898 va entrar com a primer violoncel a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. Va marxar a Milà del 1910 al 1920, on va debutar com a tenor. Com a violoncel·lista va ser membre de diversos grups de cambra amb Granados, Malats, Crickboom…  Pau Casals el va reclamar per a la seva orquestra, i en va ser concertino de violoncel; també hi va cantar de tenor. També va ser solista de violoncel a l’orquestra del Liceu. Compatibilitzà aquestes actuacions de nivell amb d’altres, formant part de conjunts de cambra i actuant en cafès, i cinemes (JMS).

Foto: Concert Orquestra Pau Casals 7.10.1929 on van intervenir Dini, Conxita Badia, etc.

(https://www.instagram.com/p/DH7tvCfohxM/?utm_source=ig_web_button_share_sheet&igsh=MzRlODBiNWFlZA==)

7 d’abril del 1922 – Debut Pau Casals a Carnegie Hall, Nova York

El 7 d’abril del 1922 Pau Casals va debutar oficialment com a director a Nova York, al Carnegie Hall. Però la relació de Casals amb Nova York havia començat molt abans, l’any 1904, quan va actuar al Lyceum Theatre, el mateix any que va tocar per primer cop a la Casa Blanca.

Va ser anys més tard a Nova York, on Casals va fer les primeres gravacions discogràfiques i on va proclamar que no volia tornar a tocar a la Rússia soviètica. També va ser allí on va esdevenir símbol de pau, en ser a aquella ciutat la seu de les Nacions Unides (JMS).

Foto: Estatua de la Libertat a Nova York

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/434019306_1061520968738303_6894676833830781041_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=xCxGZEwCNo4Q7kNvgHd48RB&_nc_oc=Admn63MdvUd8Bk8gbfEUn9PN9X6orPwiuZEdU2Wr9z-VxCUrJ-QTe6-TnuKqlOk6w2c&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=eeeaPwyNjwZSXf60Beh3Qg&oh=00_AYETyvoVsUq_T3TU6CeIXfZKhhE0udHAty5V41Ty5ERQwg&oe=67F48B58)

Dumenge de la Pasqua de 1777 – Inauguració l’orgue del temple parroquial

El Diumenge de Pasqua del 1777, es va inaugurar l’orgue del temple parroquial del Vendrell, que s’havia encarregat a l’orguener Sherrer. L’interès d’aquest instrument rau en aquestes dues circumstàncies: la primera la sonoritat, per ser un dels pocs orgues barrocs del país conservat sense cap modificació substancial, i la segona, per que el pare de Pau Casals, un jove pianista procedent de Sants instal·lat al Vendrell, va ser l’organista del temple, activitat que compartia amb la d’ensenyament de música. Una alumna seva va ser Pilar Defilló. Pau Casals va viure sempre en contacte amb la música i quan tenia nou anys ja va a començar a tocar aquest orgue ajudant al pare, fins i tot a vegades, el substituïa.

L’orgue del Vendrell s’ha restaurat en diverses ocasions, una el 1929 costejada per Pau Casals i, en aquest segle, l’any 2010 gràcies a un projecte que va promoure i costejar en bona part, la societat civil mobilitzada entorn d’aquest objectiu fa més de 25 anys i que es va consolidar en l’entitat Amics de l’Orgue (JMS).

Foto: L’Orgue del temple parroquial del Vendrell

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/433873202_1056039749286425_7861861417500789799_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=dY3jP2tmh18Q7kNvgGXYUEE&_nc_oc=Adlm2EVfgSZfQaBTakQb9yVw1PMiQH4fKVf4BWhhBG-99eE8T3Ztwp6hQhvjPicttYE&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=9X01Hg0q4TfXfoBjWNGpvQ&oh=00_AYFFLLth1lSGgxqTK9ocK95-6CE_04B6fddRd0gdgqqSBQ&oe=67F469BB)

11 d’abril de 1973 – Constitució de l’Associació Musical Pau Casals

El dia 11 d’abril de 1973, avui fa cinquanta anys justos, es va constituir formalment  l’Associació Musical Pau Casals.  Va ser un projecte que anava present cos de feia alguns anys, sobretot d’ençà del mes de desembre de 1968 quan el famós violoncel·lista francès, Maurice Gendron (1920-1990) va voler venir a la vila nadiua de Pau Casals a donar un concert d’homenatge amb motiu dels 92 anys del Mestre. Un grup de vendrellencs encapçalats per Josep Altet en va dur a terme totes les tasques d’organització. Aquest grup, cada cop més nombrós, va seguir coordinant moltes més activitats, entre elles, diversos concerts a la casa-museu de Sant Salvador. Posteriorment, un cop constituït en Associació formal, la seva tasca es va centrar en empènyer les institucions a construir l’Auditori Pau Casals i la plaça Bach, més tard, l’Escola Municipal de Música, alhora que organitzava cada estiu, durant una dècada, el Festival Internacional de Música Pau Casals a Sant Salvador, avui gestionat per l’Ajuntament del Vendrell.

Avui, després de mig segle de vida formal, l’Associació continua la feina divulgativa de la figura de Casals de manera diversa en diferents àmbits al Vendrell i al seu entorn (JMS).

Foto: Fragment de l’acta de constitució de l’AMPC

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/434469857_1064586098431790_4449371891371401145_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=mihnTkRQcqkQ7kNvgHTCiTV&_nc_oc=AdnijNGrCf0rKNFguySUV-DUqS6E9Dpw9TjxnFMGyQ5z95jOfDrVx-0exE_Nvgxz7mo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Q8gWKqibEYthF-gPtyv8Hg&oh=00_AYHv1Nws_wI3wE5cW0QooYqTEmGAhPb8fucMWCKEZgLp_w&oe=67F4956D)

15 de abril de 1931– , l’endemà de la proclamació de la República

El 15 d’abril de 1931, l’endemà de la proclamació de la República, Pau Casals va dirigir la “Novena Simfonia” de Beethoven al Palau Nacional de Montjuïc al front de la seva Orquestra i de l’Orfeó Gracienc, agrupació coral que actuava sovint amb l’Orquestra Pau Casals.

El President de la Generalitat, Francesc Macià, va declarar que la República havia entrat a casa nostra al so de l’himne a la fraternitat d’aquella Simfonia (JMS).

Foto: Monument a la República, a Barcelona

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/437535388_1067648231458910_4048406273619818897_n.jpg?_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=qXgcctzyGtYQ7kNvgHDj2V4&_nc_oc=Adn-U-Owkcv8qMo0jV-rlfXPFapCAVvgc7zkKG38Rb-EBxYkVzBp_2CRkNS40hJ8mmg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=4S_6cpYh9lM0PcrEFVpOjw&oh=00_AYEm9v4yRoQmdClDHhMs302Yfpm9rwct8k30TPYmQUesxQ&oe=67F4707F)

19 d’abril de 1962 – Anunci de Pau Casals de iniciar una croada personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau.

El 19 d’abril de 1962, Pau Casals, en l’execució de “El Pessebre” a San Francisco, va anunciar la seva intenció d’iniciar una croada personal per la dignitat humana, la fraternitat i la pau.

Durant els deu anys següents, va dirigir l’oratori arreu del món. A Europa va començar a Assís el setembre del 1962. Portar “El Pessebre” arreu, va ser l’activitat musical més important de la resta de la vida de Pau Casals (JMS).Foto  Audició d’ “El Pessebre a Assís.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487456504_1351408366416227_653496235616604414_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=oRZFGwf56u4Q7kNvgGmwcjE&_nc_oc=AdnoJ9dY_R2mXag2okr3Sq60kv2ayHLDWsBedam99s_z6uhm6kYS09raf5J1ljmiASE&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=11MfvwWEePvZ0xnpFgSqTQ&oh=00_AYFl530jhKk5VgVld3HE3x0ZZvnhoO9HLlk_gosR4OZhZw&oe=67F4785A)

20 d’abril de 2007 – Estrena del carrer Pau Casals a París

El 20 d’abril de 2007, la ciutat de París va estrenar el  carrer Pau Casals, que el dia anterior se li havia dedicat. En realitat es va rebatejar la Rue de la France Mutualiste, instal·lant-hi una escultura del músic feta per Àlvar Suñol en bronze, de tres metres d’alçada i una tona de pes, que representa Pau Casals acaronant el violoncel. Una de les parts de l’instrument és buida, “perquè hi passin els ocells, com si fos una finestra oberta”, segons que va explicar l’escultor a la premsa. Una empresa privada, havia ideat el projecte per tal de recordar el vincle de Pau Casals amb França.  L’acte d’inauguració de l’escultura va ser presidit per l’aleshores conseller de Cultura Manuel Tresserras, l’ex-president Jordi Pujol, l’alcaldessa del Vendrell, Helena Arribas, i la vídua de Pau Casals. També, amb la seva música, el Quartet Casals.

Foto: Monument d’Àlvar Suñol. En aquest cas, la còpia existent a Calonge.

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/486620530_1351414026415661_158664664166804176_n.jpg?_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=87y7SOmPDLwQ7kNvgEvXA6Z&_nc_oc=AdlyT0lzEsu-fr6tUKKviILAJz3YtQC_wiOFtr2pG7lFlEE1cLrTZbKPqF555MK0FxI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=LAgMAAMrR2XZeQ1a9uK72g&oh=00_AYHgSfo4H-wzIQszQxqN_TJbFSaha9w-hIRAhrZD1fZoow&oe=67F47505)

22 d’abril de 1916 – Naixement de Yehudi Menuhin

El 22 d’abril de 1916 va néixer a Nova York qui va ser gran violinista Yehudi Menuhin. De talent precoç, el seu primer concert en públic el va donar quan tenia cinc anys a San Francisco. Durant la dècada de 1930 va assolir grans èxits acompanyat de la seva germana i va arribar a ser considerat un dels millors intèrprets del segle XX. A partir del 1980 es va centrar en la direcció d’orquestra. El 1985, com a ciutadà britànic, va rebre el títol de Sir. Va acabar la seva carrera essent director d’orquestra i amb dedicació a causes humanitàries a través de la Fundació Menuhin que té cura de millorar la qualitat de vida dels nens de tot el món i d’afavorir el diàleg entre cultures.

Va ser amic de Pau Casals, el va visitar a Prada i intentava convèncer-lo de què tornés a interpretar, si més no, a través dels mitjans audiovisuals de l’època, “no hi teniu cap dret a desaparèixer” -li deia-. Posteriorment va intervenir en diversos Festivals de Prada. L’estat espanyol el va guardonar amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia el 1997 que va compartir amb Mstislav Rostropovitch.   Va morir a Berlín el 1999 (JMS).

Foto: Menuhin els darrers anys  

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/486650935_1351427049747692_7386464763066254325_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=O-hJLaJvOHAQ7kNvgEz-t_l&_nc_oc=AdkBZPFziNzmPf1Eai93KvJvMJqPBromkIAXNVO5dxJ1ucmcbMcPiz_aqSUAMdj0-4M&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=lZbEifgWaH3ys7eR98_-Ig&oh=00_AYGJG6HTUkS3yGb39v437eTaUJfsG63YlCoNu-psHpofaA&oe=67F4A62F)

27 d’abril de 1882 – Primer actuació de Pau Casals al cor de l’església del Vendrell

El 27 d’abril de 1882 Pau Casals, un nen de poc més de cinc anys, actuava per primera vegada, al cor de l’església del Vendrell. Aquell dia s’esqueia la primera celebració de la Mare de Deu de Montserrat en dia propi, privilegi concedit pel Papa el mes de setembre de l’any anterior tot coincidint amb la festa de la coronació de la imatge.

Per al Mestre, Montserrat era el símbol de Catalunya. La devoció de Casals per Montserrat és palesa en les diverses composicions que va fer per a l’Escolania, com ara, la “Salve Regina” i els motets  ”O vos omnes”, “Nigra sum”, “Oració a la Verge” i d’altres…  L’any 1976, centenari del naixement de Casals i en honor seu, se li va erigir a Montserrat el monument fet per Joan Rebull que va congregar una multitud.  En paraules de Marta Casals, “de tots els homenatges cap no podria ser tan significatiu com aquell, en companyia dels seus compatriotes que tan estimava”.

Es dona la circumstància que el mateix dia, però del 2007, va morir a Moscou Mstislav Rostropovitch (Bakú, 1927) gran violoncel·lista amic de Casals, tot i que molt més jove, conegut per ampliar en gran manera, el repertori de música per a violoncel. Al Vendrell vam tenir l’honor de rebre la seva visita en diverses ocasions.

Foto: Monestir de Montserat

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/438094875_1077317230492010_3247277424008167000_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=c7-fpFOBP4cQ7kNvgF5Ozfv&_nc_oc=AdlQJ-RY1SKWQZFVT0nM9HrTlDZXkhqBgb-BO9j5_utugYUkAe2vGbTrkz69mpA6AEU&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=4K05GTYB-Xs-razuYxxfZw&oh=00_AYFyWcp2tMm5Wp2WAhqkwhQclPMqjBkD0PLpd3bZsFCmsA&oe=67F46FC5)

7 de maig de 1824 – Estrena de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven

El dia 7 de maig de 1824, Ludwig van Beethoven va estrenar a Viena la seva “Novena Simfonia”. Aquesta composició ha estat considerada una de les obres musicals més grandioses que s’han escrit. El seu autor la va completar estant completament sord tres anys abans de morir. És l’única de les seves simfonies que conté un moviment coral; feia temps que havia pensat en posar música a la “Oda a l’alegria” de Schiller i és doncs, la que forma part del darrer moviment i que avui ha esdevingut l’himne d’Europa.

L’Orquestra Pau Casals es relaciona amb la “Novena” en dos moments clau de la nostra història: El 15 d’abril de 1931 la va tocar en la celebració de la proclamació de la república, i el 18 de juliol de 1936, quan l’assajava al Palau de la Música per ser interpretada a Montjuïc dins de l’Olimpíada Popular, van comunicar al Mestre, l’alçament militar feixista i la necessitat d’aturar l’assaig. D’acord amb tots els intèrprets, va ser executat aquell quart moviment a manera de comiat (JMS).

Foto: Reproducció partitura original

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/441475694_1084475139776219_5955805467517314796_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=QlifxIHq7-0Q7kNvgGoJr3Z&_nc_oc=AdmHZJEY0ybjo0vdryiVzo6AlxHAQOcJ9nECh48lrxxSKjNMCsGiOaG67PU0v3kx9Ms&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=m9lT3ZzVh9peoainqeGUHA&oh=00_AYFX4oxT2Gx-9OEdTh6W-kRCgD5KDHzSyHtb_9pEVAZTVg&oe=67F48E37)

9 de maig de 1972- Dia d’Europa, Arranjament de la himne per Herbert Karajan

El 9 de maig es celebra el “Dia d’Europa” a la Unión Europea, en record de la denominada Declaració Schuman, mitjançant la qual, el ministre francès de exteriors, Robert Schuman, feia el primer pas per la integració dels estats europeus. L’himne d’Europa és una adaptació del quart moviment (coral) de la “Novena Simfonia” de Beethoven, un dels grans mestres més admirat per Pau Casals.

Herbert von Karajan, va accedir l’any 1972 a una petició d’escriure’n tres arranjaments instrumentals. L’himne simbolitza Europa en un sentit ampli. El poema de Schiller expressa la visió idealista de la fraternitat entre els éssers humans, una visió que Beethoven compartia (JMS).

Foto: Bandera d’Europa

(https://scontent-mrs2-3.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488343972_1358423979047999_514004488670822363_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=833d8c&_nc_ohc=4ZBqLENivYYQ7kNvwFyqYfK&_nc_oc=AdmFMRp2mVvZK-C43IUWkwMytyuoxgEdbakyu0ASEdpp97pBDXp_aEpGtcW8uo1KfAs&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-3.xx&_nc_gid=9ubr-CE45aOseoCWlQc2Cg&oh=00_AYHuzhahzjXIFETwN_5nAqW6ybBRar-UZrMmaYD_Xni57Q&oe=67F60574)

12 de maig de 1896 – Pau Casals a l’Escola de Música de Barcelona

El 12 de maig de 1896, Pau Casals es va presentar a l’Escola de Música de Barcelona, un cop refet de les peripècies de París i Brussel·les. Aquells dies, a Barcelona, tot va canviar per al Mestre i, amb 18 anys, li van oferir ser professor interí de violoncel ocupant la plaça que acabava de deixar el seu antic mestre Josep Garcia, alhora que n’absorbia el lloc en orquestres i classes particulars. En aquesta feina, va donar classes a les filles de l’industrial Vidal, entre elles, la que seria cèlebre pintora Lluïsa Vidal i la seva germana Frasquita, la companya del Mestre durant l’exili a Prada fins que aquesta va morir.

Foto: Escola Música de Barcelona

(https://scontent-mrs2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/480965251_1358429582380772_1742770844249241933_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=833d8c&_nc_ohc=LvY3OgzLapsQ7kNvwHP8dbm&_nc_oc=AdkpDB9D4RKx_Kwo-aZX-F1ImOei1Kcw5bWKLax1yMXX90uAJnIhFADBdOIWEiiflOo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-1.xx&_nc_gid=hKatBcJZT8Nm1RsavnJUUA&oh=00_AYG2kJghJO1iqI5fueXAP5pyxmoS80QVC2_ATO3hRNX1Jg&oe=67F62474)

12  de maig de 1931 -Mort de Eugène Ysaye

El mateix 12 de maig, però de 1931, moria a Brussel·les un gran amic de Pau Casals, Eugène Ysaye, mundialment reconegut com a violinista, director i compositor. Tots dos havien coincidit en diversos concerts. L’any 1927 el Mestre l’havia convidat a actuar a Barcelona com a solista amb l’Orquestra Pau Casals dins dels actes del centenari de la mort de Beethoven. L’èxit del seu concert va ser aclaparador (JMS).

Foto: Eugène Isaye

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/438173105_1088540532703013_7454860348599895798_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=QYd8KoelYNwQ7kNvgFHuWau&_nc_oc=Adm20k4fDYctXfO-WJq-KThuqedluutdliAyipseZOzxgiKVw3DNKpksHUO6XKMIyxg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=XvXNcGgTD-rvSW3cX65KRA&oh=00_AYGOoPm8ktcpOOiI5FxO-3o1amWQqJO5ZEt8g3b_9HKyWw&oe=67F4735E)

16 de maig de 1926 – Primer Concert per a l’Associació Obrera de Concerts

El 16 de maig de 1926 va tenir lloc al Palau de la Música Catalana de Barcelona el primer concert per a l’Associació Obrera de Concerts. Les audicions de l’ “Obrera” es feien sempre en diumenge al matí. Les localitats estaven reservades a les persones que n’eren sòcies. Per un preu assequible, els seus afiliats tenien dret a assistir a les actuacions de l’Orquestra Pau Casals. A més del Palau de la Música, també es van donar concerts al Teatre Circ Olímpia, que tenia més cabuda.

L’entitat havia estat fundada per Pau Casals el maig de 1925 per tal d’apropar treballadors, pagesos i estudiants, a les obres musicals dels grans compositors, un objectiu en certa manera, semblant al que havia dut a terme Josep Anselm Clavé el 1850 amb els cors (JMS).

Foto: Carnet Associació Obrera de Concerts 1930

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/444486752_1091643442392722_1762032142959112983_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=0U2QR-r9Wz0Q7kNvgEW-099&_nc_oc=AdnW0Q1ozvqCaYFcNIFncPqxKSKVSHfckWb0F4iUOjEHFz36KK5FuYe6rixNoxT32Rw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=Hl6QTJuSg3A0iXmd98lM6w&oh=00_AYHJufwq_SPguoHtNKzrA89Tuj0C4VypDJ7NuytqOwqvAg&oe=67F46B0E)

18 de maig de 1909 – Mort de Isaac Albéniz

El 18 de maig de 1909 va morir a Cambo-les-Bains, Isaac Albéniz (Camprodon 1860). Va ser un deixeble de Felip Pedrell que sempre va estar vinculat a Barcelona. Amb el suport de la Casa Reial, com succeiria més tard amb Pau Casals, va obtenir una pensió per estudiar en el Conservatori de Brussel·les.  Durant un temps va formar trio amb els músics Rubio i Fernández Arbós i, acompanyat d’ells, va descobrir Pau Casals quan tocava al violoncel els vespres al Cafè Tost de Gràcia. Les obres més exitoses que ens va deixar Albéniz son: “Pepita Jiménez”, la suite “Iberia” i l’òpera “Merlí”. Les seves restes reposen al Cementiri de Montjuïc i el seu fons personal és a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música-

D’altra banda, el 18 de maig s’ha instituït com a “Dia dels Museus” i podem gaudir de “portes obertes” en molts d’ells, com ara, el Museu Pau Casals a la platja de Sant Salvador del Vendrell (JMS).

Foto: Albéniz l’any 1901.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/444497023_1101856581371408_9094075548462519323_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=6Emr7DcG8UMQ7kNvgFEPjLX&_nc_oc=Adm5qtSjFqBkvoAxQeWQ7MM8xemvX-0PpDjhQkbcdNilSW-6pnnPtesDn6H40tgvGQA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=k-Xs0tFec2kBfplAvuhtOQ&oh=00_AYEdL9ROVRxiHZ1T6mR_-JoSYsagT0Eh_FmULWqSUA9-6A&oe=67F359D3)

20 de maig de 1899 – Debut de Pau Casals a Londres

El 20 de maig de 1899 Pau Casals va debutar a Londres. Estava instal·lat a París però curiosament actuà primer a Londres doncs, de París estant, va ser convidat a tocar a la capital anglesa. Ho va fer al Crystal Palace i hi va interpretar el “Concert en re menor” del compositor francès Edouard Lalo (1823-1892). Un cop tornat a París, Casals faria el primer concert en aquesta ciutat, el novembre de la mà del gran director francès Charles Lamoureux.

Foto: Crystal Palace, seu del debut de Casals a Londres

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/444500736_1095054728718260_9153785100743026613_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=WxB7lkTPqfUQ7kNvgGT2nJ0&_nc_oc=AdnDegCeH_Jl953bL3vFFjySFNBnE09AbBwNfnzaK_xrNRUmKCYfSxxcFmTZToOLjLw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=rpznTVkL1BVs8kL4QDJ9dA&oh=00_AYFXEHQGswWe9XsryLhv9Zx1pR2hkseOMz5lU9fTZrT9lw&oe=67F490EC)

El 29 de maig de 1860 – Naixement Isaac Albéniz.

El 29 de maig de 1860 va néixer a Camprodon Isaac Albéniz. Va ser deixeble del musicòleg i pedagog Felip Pedrell. Sempre va estar vinculat a Barcelona. Amb el suport de la Casa Reial, com succeiria més tard amb Pau Casals, Albéniz va obtenir una pensió per estudiar en el Conservatori de Brussel·les. Durant un temps formà trio amb els músics Rubio i Fernández Arbós i, acompanyat d’ells, va descobrir Pau Casals un vespre quan aquest interpretava al Cafè Tost de Gràcia. Les obres més exitoses que ens va deixar son: “Pepita Jiménez”, la suite “Iberia” i l’òpera “Merlí”. Les seves restes reposen al Cementiri de Montjuïc i el seu fons personal és a la Biblioteca de Catalunya i al Museu de la Música.

Foto: Isaac Albéniz

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/444497023_1101856581371408_9094075548462519323_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=6Emr7DcG8UMQ7kNvgFEPjLX&_nc_oc=Adm5qtSjFqBkvoAxQeWQ7MM8xemvX-0PpDjhQkbcdNilSW-6pnnPtesDn6H40tgvGQA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=k-Xs0tFec2kBfplAvuhtOQ&oh=00_AYEdL9ROVRxiHZ1T6mR_-JoSYsagT0Eh_FmULWqSUA9-6A&oe=67F359D3)

2 de juny 1950 – oncerts en commemoració del bicentenari de la mort de J.S. Bach

El divendres 2 de juny de 1950 van començar a Prada de Conflent, els concerts en commemoració del bicentenari de la mort de J.S. Bach. Hi va intervenir Pau Casals, acompanyat d’una orquestra amb els músics més famosos del moment i l’assistència de caps d’estat i personalitats de tot el món, com ara la reina Elisabet de Bèlgica amiga personal de Casals. El Mestre trencava així, el silenci que s’havia imposat. D’aleshores ençà, aquest festival de música ha tingut continuïtat anual a Prada mateix, amb el nom de Festival Pablo Casals.

Foto: Cartel Festival J.S. Bach

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/447046380_1104811661075900_9007968038874206190_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=0CZ8QB0r7p0Q7kNvgEb4mtI&_nc_oc=AdlsNBkK-OzFBLqY4uqvRlRjVSlneVS60efCAmPuWLymfKMQZ3Qi646aeRxQN5XRkcY&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=QpyLosSC-E3ynn7W1R8vCw&oh=00_AYGsxrYjY-Mbfu6d2K877I4QWVOhcEGlE30eY46cjMi4iA&oe=67F33D02)

2 de juny de 2001- Inauguration de la transformació del Museu Pau Casals de Sant Salvador al Vendrell

El dia 2 de juny però de l’any 2001, va tenir lloc la cerimònia d’inauguració de la transformació del Museu Pau Casals de Sant Salvador al Vendrell. Aquell dia del 2001 van actuar diversos músics, entre ells, Eugène Istomin i Mstislav Rostopòvitx, a més de l’Escolania de Montserrat. Al passeig marítim hi van ser presents els castellers i diversos grups de cultura popular del Vendrell. Una nova renovació del museu ha tingut lloc recentment; l’estiu del 2022 es va reobrir amb moltes innovacions. (JMS).

Foto: Museu Pau Casals

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487490006_1353440469546350_7768854321524320416_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=-m7a3x3CDHEQ7kNvgHs2LSF&_nc_oc=AdloKzCuXACBtEzarhwBYD2xrEpl9FoekpEOGfPk9HjdPYYWCnu0cnqHmxTP8kT8bwo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=3W-NbfSkua3RSMMAIMg-Vw&oh=00_AYEP5jewLhJxXtBqKvq1iO4EErIRFZrIbv0RKzp61qncEA&oe=67F47B05)

5 de juny de 1880 – Naixemant Francesca Vidal Puig (Frasquita)

El 5 de juny de 1880 va néixer a Barcelona, Francesca Vidal Puig (Frasquita) en el sí d’una família d’onze fills, culta i ben relacionada. Quan Pau Casals tenia 19 anys, feia classes a les filles, entre elles, Lluïsa i Frasquita. Lluïsa va excel·lir com a pintora; a París va conèixer artistes importants i va estar en contacte amb el moviment feminista europeu.  Frasquita es va casar amb Felip Capdevila, amic del Mestre, que va ser tresorer de  l’Orquestra Pau Casals. En enviudar va col·laborar en la gestió de l’Orquestra Pau Casals i en l’administració del patrimoni del músic, doncs tenia bona capacitat organitzativa.

Amb Casals sempre va mantenir una forta amistat i quan ell s’exilià i es va implicar en la defensa de la causa de la llibertat, va estar al seu costat. A Prada van compartir l’habitatge fins que ella va morir l’any 1955. Està enterrada a la tomba del Mestre al Vendrell. Frasquita ha estat reivindicada recentment en dues obres: “Francesca Vidal. La dona a l’ombra de Pau Casals” de Saskia Hagenmeijer de Vidal (2018) i “Estimat Pablo” de Maria Jaén (2021)

Foto del llibre de Saskia Hagenmeijer. 

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/447395124_1107009184189481_8995210228214460660_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=Rv4iVaAvi_cQ7kNvgEkFOSy&_nc_oc=AdmeUyNVFjzp2QCUF9–RijrC8-P5SDSsZXhIw9tihDgIV1J0j72WZf-8Ml2RVORoMM&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=sK8stfVM78wJl2pYeBVf5g&oh=00_AYELIWrTOpDkulvrRVhkWlLLfMF6wAUDGIQakBjDzs9JiA&oe=67F342D8)

6 de juny de 1981 – Inauguració del Auditori Pau Casals a Sant Salvador

El 6 de juny de 1981 es va inaugurar l’Auditori Pau Casals a Sant Salvador, al Vendrell. És obra de l’arquitecte Jordi Bonet, dissenyador també, de la plaça dedicada a Johann Sebastian Bach presidida per l’escultura d’Apol·lo, déu de la música i la poesia, de Josep Mª Subirachs, artista autor també d’un monòlit al costat de la tomba de Casals al cementiri del Vendrell. Es van oferir tres concerts inaugurals el 6, el 7 i el 13 de juny, en aquest darrer hi va intervenir Mieczyslaw Horzowski, pianista, amic i col·laborador de Pau Casals.

L’Associació Musical Pau Casals, que amb el seu esforç va empènyer la construcció de l’auditori, va gestionar també totes les activitats de sala de concerts del 1981 al 1991, destacant el Festival Internacional de Música Pau Casals que, de llavors ençà, s’hi celebra cada estiu.

Foto: Auditori Pau Casals

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/447469342_1107719470785119_8604482169441842302_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=zehYgZ2MdecQ7kNvgFIOJ5k&_nc_oc=Adm3DwGdr45wuopQ_fBwHKaJePX0NmkbdbsDfs1o4gu8fXFvjiESbPF2-WLqfIYQK5o&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ZqZkcseZFhuOrquoASXC6Q&oh=00_AYEBd2dtonMHrPSADGwa1f0VQ3teFoSyqd3K5nDabHLe_g&oe=67F343C1)

10 de juny de 1921 – Neixement Agustí Cohí Grau

 El 10 de juny de 1921 va néixer al Vendrell Agustí Cohí Grau. De ben jove es va traslladar a Barcelona i va estudiar a l’Escola Municipal de Música. L’any 1936 la seva família tornà al Vendrell i, en acabar la guerra fins el 1940, va fer de mestre de  capella a l’església.

Agustí Cohí va elaborar una pedagogia especial per divulgar i fer estimar la música als infants. Va ser autor de l’òpera “Nausica”, i de diverses sarsueles, misses, obres simfòniques per a violoncel i cobla, motets, goigs i corals. Va compondre unes 80 sardanes i va instrumentar unes vuit-centes danses populars. El 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi.  L’Escola Municipal de Música del Vendrell és beneficiària d’una beca anual oferta pel compositor.

Foto: Agustí Cohí, de J. Nin

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/448162749_1111825413707858_8707243559551599721_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=J1XNM3KhJAQQ7kNvgGp4OYk&_nc_oc=AdmyMXAOyvEdjRizlQCEi6_AR7fuO7fFP2N6r0M678pZAFH1AHQfBBhxO5A7wxcsLG4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ps235yQ1K1heGBKMhwrLJg&oh=00_AYG6Ks1_2U3qN9U5xOEYgUXnnVPYRA6-3aFSqqK9ZGBOOQ&oe=67F3609E)

14 de juny de 1940 – Installació de Pau Casals a Prada

El 14 de juny de 1940 els alemanys van entrar a París. Pau Casals, Francesca Capdevila, Pilar Casals i la família Alavedra van decidir abandonar França des de Bordeus a bord del “Champlain” cap a nord Amèrica. Quan eren a punt d’embarcar, el “Champlain” va ser bombardejat pels alemanys i van decidir de tornar a Prada. Pau Casals s’instal·là amb Frasquita i els Alavedra en una casa on visqueren els primers deu anys d’exili (FPC).

Foto: Pau Casals a Prada de Conflent (FPC)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/448271790_1113740463516353_1554168311043026814_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=ZexAA70w2QoQ7kNvgGc7UzO&_nc_oc=Adndu6DggcbiMvluHlaxOA2ARYYGBGTelBq35YF_VO8mzOgf270ylpraQneVn3r732M&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=4fpjULvlUpZidkeuP7yFrQ&oh=00_AYFXFyxbwxKSjgupaoxcv1970jK7MHRyQXb8J0if9B66WA&oe=67F33860)

16 de juny de 1908 – Mort de Carles Casals i Riba, pare de Pau Casals

El 16 de juny de 1908 va morir a Bonastre (Baix Penedès) Carles Casals i Riba, pare de Pau Casals. Havia nascut a Sants (avui Barcelona) el 29 d’agost de 1852. Josep Poca, ex president de l’Associació Musical Pau Casals, va publicar poc abans de morir el 2020, “Carles, el pare de Pau Casals”, on posa l’accent en el període en que aquest va viure a Bonastre (1906-1908).

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488888049_1358057845751279_3591111663974861279_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=JdRh_U-sUiYQ7kNvwH4VDat&_nc_oc=AdmFfXBWPE3GZEMbO8JhEKb7Feb5dYXZ3PteUy1-vSNFe3vm4jSn7gg25eEQ4Yb7MSI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=dPBrasoOV-Zo3oLfOzC0jQ&oh=00_AYEnHQGdATIZhmR2Vbo9M1xqKexJQyn0U2bL2hrVUKafQA&oe=67F5A36E)

16 de juny – Aomenament de Pau Casals “Fill Adoptiu”,de Vendrell

El mateix 16 de juny, però de l’any 1934, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar Pau Casals “Fill Adoptiu”, li va concedir la Medalla de la Ciutat, i va posar el seu nom a l’avinguda situada al peu del Turó Park. Barcelona va instituir el 16 de juny, com la “Diada d’homenatge a Pau Casals” a partir del 2015, cosa que s’ha anat repetint, any rere any, durant la setmana del 16 de juny, tret del 2020 (JMS).

Foto: Monument de Fenosa al Mestr a l’Av. Pau Casals de Barcelona

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/448298051_1115168953373504_5574484279186162376_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=KKPCKuzt7U8Q7kNvgE7JVlg&_nc_oc=Adk8REXr2gVfzQEp2PFfDP54pO9h6JsWXcOT5Ps0udFQSWQHkj257WNyEdCrsYVmys4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ijel1yyNzvyeg60HH6DsHQ&oh=00_AYHOk2YjBMsuNNOP8fZ0S3TDnQIyBKMBNJ_uZ82O-x7p2g&oe=67F3308F)

20 de juny – Mort Jordi Bonet i Armengol

El dia 20 de juny de 2022 va morir Jordi Bonet i Armengol (Barcelona 1925) l’arquitecte artífex de l’Auditori Pau Casals i de la plaça Bach, fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí i de la mecenes i activista cultural M. Mercè Armengol, alhora que germà del compositor Narcís Bonet. Jordi Bonet va ser coordinador, durant 27 anys, de les obres de la Sagrada Família de Barcelona i divulgador de la idea de Gaudí per tot el món. Era membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la Junta de Museus de Catalunya i membre d’honor de l’Acadèmia Pontifícia del Panteó (Itàlia), entre altres.
Es dona la circumstància que el mateix dia, però de l’any 1973, el Govern Civil de Tarragona va declarar constituïda legalment la nostra Associació Musical Pau Casals que s’havia creat al Vendrell l’onze d’abril d’aquell mateix any i promoguda per un grup de persones de la societat civil de casa nostra que ja venien gestionant, d’ençà del 1968, els concerts d’aniversari del naixement del Mestre (JMS).
Foto: Bonet a la presentació del Pla de Museus 2012 

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/448587727_1118058393084560_7842877870513894860_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=kgyrSBb-BIUQ7kNvgFSJGWZ&_nc_oc=AdmUuYHsYa7pui362lbpAcZ54CWpMw3qudsf9GFoJM-f36xNpCqwjVquo_1R5oO7Fy0&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=iqD6zZbnmYRgoLxuOXtJsA&oh=00_AYHfreQ3g-SnxyrCW9QY8Fd5YVYH1QqlrG8vhlZBaW3k2Q&oe=67F337CC)

27 de juny de 1945 – Concert al Royal Albert Hall de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC i missatge a Catalunya a través dels micròfons de la BBC.

El 27 de juny de 1945, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, Pau Casals donava un concert al Royal Albert Hall de Londres, amb l’Orquestra Simfònica de la BBC. En finalitzar, el Mestre va transmetre un missatge a Catalunya a través dels micròfons de la BBC.

Després d’una setmana de concerts per Anglaterra, va decidir no tornar a tocar en aquest país com a protesta per la immobilitat dels països aliats davant del règim del general Franco.

També va rebutjar els doctorats “Honoris Causa” de les universitats d’ Oxford i de Cambridge (FPC)

Foto: Micrôfon de BBC

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/449389199_1123427949214271_2515165354171660353_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=VvnXoXkTlBUQ7kNvgEHgR6Z&_nc_oc=Adki7alVQyrqM0UlyP3h_jl6q_3IUoB_MxIgyDZSnOkShqqZopvXWc-unrYrak6cWcQ&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=1CTrvrpby02CSjH0t6IBcA&oh=00_AYEdA5CbJm6E1zFn6B9zDlxuGia5cbDpRdenf6P_in418A&oe=67F34E4C)

30 de juny de 1984 – Inauguració Plaça Bach

El 30 de juny de 1984 es va inaugurar, a tocar de l’Auditori Pau Casals a Sant Salvador, la plaça dedicada a Johann Sebastian Bach, un dels compositors més admirats pel Mestre. L’escultura de Josep Maria Subirachs, que presideix la plaça, representa Apol·lo, déu de la música i de la poesia tocant el violoncel. Tot un homenatge a Pau Casals, qui havia dit “Bach és com la natura, un veritable miracle”. Aquesta frase queda recollida, gravada, al peu del monument.

La inauguració, organitzada conjuntament per l’Associació Musical Pau Casals i l’Ajuntament del Vendrell, va tenir un caràcter popular amb sardanes i la intervenció dels Nens del Vendrell. Es va acabar amb un recital de violoncel i piano a l’interior de la sala de concerts (JMS).

Foto: Programa dels actes del 30.06.1984 (AMPC)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487337569_1354369986120065_7529388771290467449_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=DMw-4-ek15oQ7kNvgGFPp8K&_nc_oc=AdlORVcHAXlg5T4UU0BhNyi0lxKUhdZ2wn17LWzTX-BZg2kXWZOU6Y7O9xqrhrl-8Kw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=xKjGJ2goVwZsBC8x0EcWnA&oh=00_AYF-vTUIMvw7cmHKcQFjdrSudmiRpzgNzAu9uehtIRxauw&oe=67F49A2A)

1 de juliol de 2001 – Homenatge als socis fundadors de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell

El primer dia de juliol del 2001, l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell va organitzar un homenatge als socis fundadors de l’entitat amb un acte al recinte del Museu Pau Casals que, aleshores, s’havia sotmès a una primera remodelació. En acabar, es va oferir un concert a l’Auditori on van intervenir tres sopranos vinculades al Vendrell: Margarida Buendia, Cristina Obregón i Griselda Ramon, a més de la pianista Marta Obradors.

Foto: Targetó commemoratiu

(https://scontent-mrs2-2.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487424458_1354447466112317_5874255158043968368_n.jpg?_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=M7qhs2tr83QQ7kNvwGUoyGw&_nc_oc=AdkZMqEjnDjicUSkgof43XwXU5UYoX-ju2MYJcS6KZyUUzRgJp6vxLbWcKYV1Yx_BgM&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-2.xx&_nc_gid=-lNErk0zXUFqQtcMngEGPg&oh=00_AYGuverOthiE1tLljGsxaiWsH_cJtjwXRt8ka5sjvqYdoQ&oe=67F615DC)

3 de juliol de 1972 – Creació de la Fundació Pau Casals

El 3 de juliol, de 1972, Pau Casals i Marta Montañez, la seva esposa, van crear la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de preservar i difondre el llegat patrimonial, artístic i humà del Mestre, donar suport a joves violoncel·listes i impulsar projectes que promoguin els valors que ell va defensar al llarg de la seva vida en favor de la pau, els drets humans i el compromís social. Vol esdevenir una entitat de referència nacional i internacional dedicada a la figura del músic i els seus valors a través de l’excel·lència, la sensibilització musical, l’educació i la cohesió social.

La Fundació gestiona i conserva el Museu Pau Casals, un espai històric i singular, alhora que preserva i difon el fons personal de Pau Casals, un arxiu de referència únic, tot promovent la  recerca  per donar-lo a conèixer a la societat. Impulsa projectes i activitats que donen suport als joves violoncel·listes, apropen la música a la ciutadania i difonen la figura de Casals entre les noves generacions. També col·labora amb altres institucions amb qui comparteix objectius i valors, com ara, la nostra Associació Musical Pau Casals i també dona suport al Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell. Visiteu el web de la Fundació   www.paucasals.org (FPC).

Foto: Logo FPC

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487446817_1354457126111351_8468909950530157681_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=G9Ocds3EDTwQ7kNvgF7elXD&_nc_oc=AdnnEclm0cAl_-Sn0v_l3Yv4CXTYOszDAAPD3Qs7yvLycuWScG9EUvNwKebxccRYNWo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=yplWLgHnb6xoSlLSGnQnCw&oh=00_AYHdp3USoF1gPjDSR-n6I9NLhgB-FYXhuiKdjOvzHqJ6zQ&oe=67F46CC5)

5 de juliol de 1892 – Naixement Enric Casals

El 5 de juliol de 1892 va néixer al carrer Pelai de Barcelona Enric Casals. Va estudiar música amb el seu pare i amb Rafael Gálvez. A Brussel·les va perfeccionar el violí i la composició, i el 1918 va anar a estudiar a Praga. Amb el seu quartet de corda va recórrer Europa. Va actuar com a solista amb les orquestres simfòniques de Barcelona, i de Sant Petersburg. Va ser subdirector de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gean Teatre del Liceu. També dirigí la Ibèrica de Concerts i la Professional de Cambra de Barcelona i, puntualment, d’altres conjunts instrumentals d’arreu del món. Va ser responsable, entre 1955 i 1983, dels festivals de Prada.

Foto: Enric Casals (FPC)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488361949_1354514462772284_3448989753294034470_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=z6zHbvY8lOEQ7kNvgGgzbNN&_nc_oc=AdnIRbJv9mAGaw2ApDwaLczAsvJMg3pj3k-SWf2hvYnyuAC3SYBGBrV9KRocSi4QvxI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=I94aQMpcyk9P44-GKez7ZA&oh=00_AYHqw7XQJwxwoWJUUGsC1jn-WU6wmIBhibtVOc6asfhIiw&oe=67F47489)

7 de juliol de 1999 – Lliurament de la “Creu de Sant“ al Josep Altet i Font

El 7 de juliol de 1999, en una cerimònia a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc el President de la Generalitat, Jordi Pujol, va fer lliurament de la Creu de Sant a qui va ser un dels fundadors i ex president de l’Associació Musical Pau Casals del Vendrell, Josep Altet i Font. La Creu de Sant Jordi, creada el 1981, té com a finalitat distingir, pels seus mèrits, persones o entitats que hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

Josep Altet (1920-2003) a més de ser una persona clau en les realitzacions de l’Associació Musical Pau Casals, va excel·lir com a promotor de diverses iniciatives vendrellenques com ara, l’Escola Garbí i la Fundació Santa Teresa a banda d’haver donat impuls al Centre d’Iniciatives i Turisme o la secció cultural del Club d’Esports Vendrell.

Foto: acompanyants vendrellencs de J. Altet

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/449952579_1130764531813946_2807992100891133015_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=EwX9lINRBBoQ7kNvgEW8SkD&_nc_oc=AdntmV-GKBQlyRQN3u6SsmOC5sxb_d8L4pbKFEd7IjOQdzWE0AYM2dz6j-XwaIauNT4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Yr22rI7AYXWBzkPWO2VUgA&oh=00_AYEI5Q_STZ1QwqmIwiCSPVdf3-NEBbZI_AguVolJ02LEVw&oe=67F33169)

10 de juliol de 1927 – Anomenament de Pau Casals “Fill Predilecte del Vendrell”

El dia 10 de juliol de 1927 la nostra vila va nomenar Pau Casals, “Fill Predilecte del Vendrell” en el decurs de l’homenatge que li va retre la seva orquestra i la societat vendrellenca, i es va col·locar una làpida commemorativa a la casa nadiua del Mestre al carrer de Santa Anna. Aquell dia Casals, al front de l’Orquestra, va donar dos concerts, un d’ells a la plaça Nova. La companyia del ferrocarril MZA va posar un tren especial de Barcelona al Vendrell en cada sentit.

Foto: Concert al Vendrell 1927

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/450254496_1132860521604347_2092517586253885420_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=DS2QjH1Sp6MQ7kNvgGx306n&_nc_oc=Adm1JcQo8hizcJe8uxI9W3EzBpLtdozsJdZMiirz6OyfTyORroNJ_AIzxgrI1mCjCKQ&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ACQx–7bE8f4DGVyOZiawg&oh=00_AYGeJ8hFFSL3xuoTj0iP26oOMOwSuGgcj_0KFsOAt_SAjA&oe=67F356B0)

18 de juliol de 1936 – Final de l’Orquestra Pau Casals

El juliol del 36, Barcelona estava a punt per celebrar l’Olimpíada Popular, l’alternativa als Jocs Olímpics de Berlín, que havia de tenir lloc a la ciutat entre els dies 19 i 26 del mateix mes. Barcelona també havia sigut candidata per celebrar aquells Jocs, doncs després de l’èxit de l’Expo de 1929 es considerava idònia per a organitzar-los.

El dissabte 18, Pau Casals assajava amb la seva Orquestra i l’Orfeó Gracienc la “Novena Simfonia” de Beethoven per tal d’interpretar-la durant el concert inaugural l’endemà al Teatre Grec. Durant l’assaig, el Conseller de Cultura, Ventura Gasol, va fer comunicar al Mestre que havia començat un alçament militar. L’assaig es va acabar de sobte però abans, músics i cantaires, van interpretar com a comiat, el darrer moviment (coral) de la “Novena”. Era el final trist de l’Orquestra Pau Casals (JMS).

Foto: Cartell Olimpíada Popular i Pau Casals

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/451844310_1138612014362531_4877297155449610700_n.jpg?_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=PM9QS8XOM-EQ7kNvgFTHWSm&_nc_oc=AdlQSXXZVl7Ur_cwRsec2YXLrgl9mqWj3FSVnE_cRB0lerH-1M0MJxYVhoMnBGo19nA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Vi1j-FJUdkL8SzbweOleQw&oh=00_AYHFhSMOHeqTxrGuzL68N-p8-Dv8F_I6SwbobgCtjUM8Pg&oe=67F35045)

26 de juliol 1919 – Inauguració de l’orgue restaurat

Pau Casals té força connexions amb la Festa Major del Vendrell: l’any 1929 es va inaugurar la restauració de l’orgue, duta a terme gràcies al suport del Mestre que, en acabar l’ofici, va presenciar, del balcó de l’Ajuntament estant, l’actuació de les dues colles castelleres locals acompanyat del músic Benvingut Socias. L’any següent, tornaria a ser al balcó de l’Ajuntament, entre l’alcalde Josep Soler i el prohom de La Lira Ferran Ramon.

També per Santa Anna, però del 1985, es va inaugurar el monument a Pau Casals a la Plaça Nova del Vendrell, que és obra de l’escultor Viladomat, idèntic que està ubicat al bell mig de l’avinguda Pau Casals de Barcelona, a tocar del Turó Park i a escassos metres del monument realitzat per Fenosa (JMS).

Foto : Td6 dels Caneles, 1930. (Col. particular)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/453064177_1144244103799322_3196461577616094494_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=UIkOxqarPYMQ7kNvgEPPEXU&_nc_oc=AdmTL0hQLrxOS_3A9mxn1egLCev63hJi-QXfW_9gt0nrElQUe6dDqmwzrG4NyGMwGfQ&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=8nDGW9iA7hAipWLqhPrOaw&oh=00_AYF5ZXqm3t4eZ47UWtG1yK-Pf9OmEnaPzCRpJnMmRttEVw&oe=67F33972)

27 de juliol 1927 – Pau Casal al Vendrell per gaudir la Festa Major

Abans de la guerra, per la Festa Major de diversos anys, Pau Casals, que era de vacances a Sant Salvador, pujava a la vila a gaudir de la festa i dels castells. L’any 1929 es va inaugurar la restauració de l’orgue, duta a terme gràcies al suport de Pau Casals. El Mestre va presenciar els castells de les dues colles locals del balcó de l’Ajuntament estant, acompanyat de Benvingut Socias. Per Santa Anna del 1930, Casals tornava a ser al balcó de l’Ajuntament, entre l’alcalde  Josep Soler i el prohom de La Lira Vendrellenca Ferran Ramon; va presenciar una curiosa diada castellera amb les dues colles del Vendrell.

Foto: Festa Major 1930 (dos castells simultanis)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487508453_1355511969339200_6551428481066520356_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=tdIk08kFXwAQ7kNvgEtgw9D&_nc_oc=AdkbI2mhiKepqeglM7DBV4aHf8gPZI1o7FLEBTRPLxtdI5IFAlY9w45U7jbX9AYHSpA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=r-BlbQk-g4Wi6AQ7sLy4zQ&oh=00_AYFirDsWumOjOAgMI6kkyJB27JAeLppY98YLIOEc_-Qd6w&oe=67F4739C)

27 de juliol 1985 – Inauguració del monument a Pau Casals a la Plaça Nova del Vendrell

El dia de Santa Anna, però del 1985, es va inaugurar el monument a Pau Casals a la Plaça Nova del Vendrell. És obra de l’escultor Viladomat, idèntic que està ubicat al bell mig de l’avinguda Pau Casals de Barcelona, a tocar del Turó Park (JMS).

Foto: Monument a Pau Casals a la Plaça Nova del Vendrell

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488782626_1358081225748941_2307181519326468909_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=UhajscZjDeYQ7kNvwH6PLX5&_nc_oc=AdmHXBg4tFr1HAIHf688z04ZSetTKxn8BXiYrh0l_HLKY4gXEIupjIHEoQKpE6cG9Mk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=ilRZL5wXh9npG2Urn7xGwA&oh=00_AYHJWv5tBZ9WTyrlkP_uz7TxwmlLFLEQ5XC_338yJgPnCg&oe=67F5AB0E)

28 de juliol de 1750 – Mort de Johann S. Bach

El 28 de juliol de 1750 moria a Leipzig un dels més grans dels compositors de tots els temps, Johann S. Bach (Eisenach 1685). Ens va deixar una obra enorme: més de dues-centes cantates d’església i unes vint de profanes, concerts i unes composicions que son veritables monuments musicals com ara, la Missa en si menor, la Passió segons sant Mateu, la Passió segons Sant Joan…

Un dia de l’any 1890, Casals, estudiant a Barcelona, passejava amb el seu pare que havia vingut del Vendrell i, en una botiga a tocar d’on hi havia els encants abans de que s’obrís la Via Laietana, va trobar una còpia de les sis suites per a violoncel sol de Bach. Va estar més de deu anys practicant cada dia abans d’interpretar-les per primer cop en públic.  Deia Pau Casals “Bach no va escriure mai una nota que no fos rica de vida i color… una de les principals raons per les que vaig acceptar de tocar a Prada, fou el meu profund amor per Bach” (JMS).

Foto: Foto: Cloenda del Festival. Sant Miquel de Cuixà 9.08.2023

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/453174700_1145686616988404_1502155866422085697_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=MZ9FD6eM7mEQ7kNvgEnmhjI&_nc_oc=AdntAw0UjJ0MNFdhwrtneMv8HAIps4XKAbToQI2mdcDBAIPLQ8nr2etPsXaRDNjnQ2Y&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=IfRGBZiXz3NcLEnmkGgscw&oh=00_AYFdspKw2DzhGPGSXemk59YiIzjmqgL20FnPi20vD3nlhg&oe=67F339A9)

31 de Juliol de 1986 – Mort de Enric Casals Defilló

El 31 de juliol de 1986 va morir a Barcelona Enric Casals Defilló (nascut l’any 1892). De ben jove va marxar a ampliar estudis musicals a Brussel·les i més tard, a Praga. El 1921 va recórrer Europa amb el seu quartet de corda. Va tenir un paper destacat en l’Orquestra Pau Casals, i també va dirigir puntualment, altres importants orquestres d’arreu del món. Va ser responsable, entre 1955 i 1983, dels Festivals de Prada.

Ens ha deixat composicions per a violí i violoncel. En destaquem  el “Concert per a violoncel i orquestra” que inclou un rondó en temps de sardana, i que el seu deixeble, el violoncel·lista Lluís Claret, ha ajudat a difondre.   Va ser autor d’una vintena de sardanes i de la transcripció orquestral de “Juny”, així com de “El cant dels ocells”, “l’ Himne de les Nacions Unides”, l’oratori “El Pessebre” i la sardana “Sant Martí del Canigó”. Va tenir com alumnes destacats Gonçal Comellas i els germans Claret. Amb Pau, sempre va mantenir una estreta relació. El seu llibre sobre Pau Casals és fonamental per a la comprensió del violoncel·lista. L’any 2011, la família va cedir, mitjançant la Fundació Pau Casals, documentació del músic a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Foto: Enric Casals (FPC) 

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488361949_1354514462772284_3448989753294034470_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=z6zHbvY8lOEQ7kNvgGgzbNN&_nc_oc=AdnIRbJv9mAGaw2ApDwaLczAsvJMg3pj3k-SWf2hvYnyuAC3SYBGBrV9KRocSi4QvxI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=I94aQMpcyk9P44-GKez7ZA&oh=00_AYHqw7XQJwxwoWJUUGsC1jn-WU6wmIBhibtVOc6asfhIiw&oe=67F47489)

3 d’agost de 1957 – Casament Pau Casals i Marta Montañez

El dia 3 d’agost de 1957 Pau Casals i Marta Montañez es van casar a San Juan de Puerto Rico. La cerimònia religiosa nupcial va ser al temple de La Piedad a Isla Verde i la va oficiar el Cardenal Luis Aponte.

Josep Maria Figueres, historiador i autor de “Pau Casals. Música i compromís” va triar 10 moments clau en la vida de Pau Casals. El sisè d’ells és el Casament amb Marta Casals.

Foto: Pau Casals i Marta a Puerto Rico (FPC)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/453482852_1150100969880302_4508603339127794718_n.jpg?stp=dst-jpg_p526x296_tt6&_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=XksmyU59wNcQ7kNvgGekGSA&_nc_oc=Adl7rqPdVXnjLQy6FGcgmqcnMvSJlXFE1zCa7ylqXtp3Peluc1QK56B40GfsSiDerR8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=cNbz0Fk54szQLTUv29N-kQ&oh=00_AYFCR6jGiaxZ5SP-BpcpyRjNM7nnyhqnOCPn27V_-5ZIDQ&oe=67F33A41)

8 d’agost de 1966 – Homenatge al mestre de Vendrellencs a Molig (Conflent)

El 8 d’agost de 1966, amb motiu dels 90 anys, que Pau Casals compliria el 29 de desembre d’aquell any, el Mestre va rebre diversos homenatges de catalans a Molig (Conflent) on estava allotjat durant els dies en que es duia a terme el  “Festival Pablo Casals” que es celebrava a Prada d’ençà del 1950. Entre els participants en els homenatges hi va haver un grup d’entitats desplaçades del Vendrell: Dansaires del Penedès, Lira Vendrellenca, Cor Orfeó Parroquial i Nens del Vendrell,  després de l’actuació dels quals, Casals oferí com a record, la seva pipa a la colla castellera. El pretext, de cara a les autoritats franquistes, per a l’obtenció dels passaports col·lectius, va ser una peregrinació d’aquest grup al santuari de Lourdes.

Foto: Marta Montañez i Pau Casals.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/454406071_1153695112854221_5612176219212499703_n.jpg?stp=dst-jpg_s720x720_tt6&_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=D8IcCWLuI3oQ7kNvgFXVFVc&_nc_oc=AdmU-YnSoKnvCKeTGoOgX6p0Haq_miud6y6ki2j_CeadZkSEOZIQA0s7-a9377Is0PI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=kZN5ZK91bS6F1PlwklIMPw&oh=00_AYEVHj6iHVaAE3Kg7k2y009IFM7QYx1JSeBl8I-eSvsEsQ&oe=67F328EC)

10 de agost de 1964 – Primera visita al Mestre a Molig

El 10 d’agost de 1964, dos anys abans dels homenatges dels 90 anys de Pau Casals (8 d’agost de 1966) va tenir lloc una primera visita al Mestre a Molig per part d’un grup de persones vendrellenques representatives de la societat civil, organitzada per Josep Esteve “Casalta” i la colla castellera Nens del Vendrell. Trobareu més detalls en diverses publicacions i al Museu Pau Casals. (JMS).

Foto: Passaport col·lectiu de la visita  de 1964 (fragment)

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487873849_1356661522557578_1674306212530602813_n.jpg?_nc_cat=109&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=7pOMrAug7VAQ7kNvgHwpw1T&_nc_oc=AdkHXHHFi-fz8qadiVFelH2pX68AbArTvNJOktR4jP-b6kwhEnH1gwj-2DXsWI8oEDg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=1_1-XT-BTN2Fo3qG1hdOlw&oh=00_AYEY_tKVXaFsHw2CEkhQ0XrMJRIRE2GfurMw9X5w5fWLvg&oe=67F4944D)

18 d’agost de 1973 – Pau Casals va coneixer Mischa Maisky (Riga)

El 18 d’agost de 1973, Pau Casals va participar en el que seria el seu darrer concert ja que moriria al cap de 2 mesos.  Era a Jerusalem, i va accedir a escoltar un jove cel·lista, Mischa Maisky (Riga 1948) amb la Suite núm. 2 de Bach. Al costat del Mestre, hi havia Marta i els amics Stern, Istomin i Schneider.

Maisky, amb el temps va guanyar diversos premis abans de convertir-se en el gran violoncel·lista que és avui. Ha actuat diverses vegades a casa nostra i sovint recorda amb  il·lusió, aquella actuació davant de Pau Casals (JMS).

Foto: Mischa Maisky

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/456064659_1161382228752176_1958691077662095891_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=vjqdh4d1L04Q7kNvgFay5rQ&_nc_oc=AdmYy3W2KYbkGQLIi97-QkANNYlp_V9ls5UEY4Ny7oKv1SZSd_wXbcse4oEoYyJyFc0&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Ny-Y1Ssrpz_ibjN8tYjbng&oh=00_AYFls3wpGnUg7QwDeGW0YoAJRNlLYd140tU84YGy9d3R8g&oe=67F3615A)

28 d’agost de 1887 – Naixement de Antoni Puig i Gairalt

El 28 d’agost de 1887 va néixer a l’Hospitalet de Llobregat Antoni Puig i Gairalt. Estudià música i pintura, a més d’arquitectura tot i que no va abandonar mai la seva afecció a la música, fins i tot va acompanyar Casals al piano. El seu germà Ramon, que també tenia la mateixa professió, va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de l’Hospitalet de Llobregat i va projectar la Biblioteca Popular del Vendrell (1920) per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat. La trajectòria d’Antoni Puig Gairalt el va portar a ser un dels arquitectes catalans més importants de la seva generació. Va deixar força obres a Catalunya especialment a Barcelona on va projectar la coneguda fàbrica Myrurgia i va obtenir el reconeixement de la professió.

Foto: Vil·la Casals avui

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/457224963_1169193394637726_1729567534341968670_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=Au4SA_Pt3HwQ7kNvgGKUeIT&_nc_oc=AdnaX-pTJtskC7uo3fmRBK9XJYyXD0RpsoRMDcCGgaUJbtA6Ry0z7V9lUtL1cllxxJw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=lBIsBQU3XJRxrMNVFQ2iow&oh=00_AYErk3-KiPSubyYOsLpZhFHtDhdXZT1vP_YsQNQ7uDlglw&oe=67F333EC)

29 d’agost de 1852 – Naixement de Carles Casals Riba, pare de Pau Casals

El 29 d’agost de 1852 va néixer a Sants, avui Barcelona, el pare de Pau Casals, Carles Casals Riba. Va estudiar piano i orgue i les  seves habilitats i coneixements musicals el van portar a treballar en una casa de reparació de pianos. A Barcelona havia format un grup amb el seu amic Pere Simó, barber i guitarrista aficionat que, en la dècada dels setanta, anà a establir-se al Vendrell. Allà, va saber que l’organista del temple havia mort i contactà amb Carles que ocupà aquest lloc. Per complementar el sou feia classes de solfeig i piano. Una de les seves alumnes va ser Pilar Defilló, que havia arribat al Vendrell amb la seva mare procedent de Puerto Rico. En morir la mare al cap de poc temps, Pilar de 17 anys, va anar a viure amb la seva tia que li procurà un professor de música, Carles Casals, per tal de poder continuar la formació musical rebuda a la seva terra natal. Al cap d’un temps, Carles i Pilar es van casar. Van tenir onze fills dels que en sobrevisqueren tres, Pau i els dos més petits, Lluis i Enric. Va morir a Bonastre el 1908 (JMS).

Foto: Carles Casals Riba

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/302325106_583806676619956_4953185230098636140_n.png?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=NqmqmyrNUp4Q7kNvwG4y9HG&_nc_oc=AdmaB-SaoarRgC_SXdHqiqrPMgvwCMlrPhvagMOJaG1K4RwbWdxyG_6omGWMU6NvTWk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=7jUM3PBI7oqwIWgaLFAWnw&oh=00_AYFHe2yWDhgl-3ZSeE-wQzPLg6ewmP_5lIogqSr1xtpSwg&oe=67F58E1F)

11 de setembre 1966 – Reprensatió del “El Pesebre” al del monestir de Sant Miquel de Cuixà

L’11 de setembre de 1966, coincidint amb la nostra Diada Nacional, l’Oratori El Pessebre de Pau Casals es va representar a l’església del monestir de Sant Miquel de Cuixà plena de gom a gom. Un dels testimonis assistent al concert, ho relatava així: “impossible d’entrar a l’interior de l’església, ens instal·làrem al claustre, dessota uns altaveus. Ho recordo, veiérem Pau Casals i l’abat Escarré, homes de pau, que avançaven amb solemnitat i la gent els obria pas amb silenci i respecte”.

Es dona la circumstància que, un mes abans, un altre grup també força nombrós, format per vendrellencs i vendrellenques, havia visitat el Mestre a Molig, que és a tocar del monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Foto: Interior de Sant Miquel de Cuixà agost 2024. El president de l’AMPC amb la rebeboda del Mestre

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/459240254_1180467436843655_4753572801820570167_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=107&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=0QMgYFgjalcQ7kNvgFAbu43&_nc_oc=AdkJwJgRqO7vBu4DvQFgC2TMsqsZb_qXvywMyzsiSfuOo5MXm1FZgGgmDJUGwjNAckk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=57jxPrT8FCAejVqWtoTu8w&oh=00_AYHYOhv5cVZx7J2z81tGlwvdZPjCbgRqN1WYgBSEg6RDCw&oe=67F3492E)

15 de setembre 1923 – Text Pau Casals i els Casals

El 15 de setembre 1923 els estiuejants de les nostres platges s’hi estaven fins ben entrat el mes de setembre. El 15 de setembre de 1923 es va celebrar al Casal Garbí, l’habitual sopar de comiat dels estiuejants de la platja de Sant Salvador, entre els que hi havia el Mestre.

Pere Ferrando i Salvador Arroyo ens expliquen a “Pau Casals i els castells” que el secretari de l’Ajuntament, Jaume Serra, assistent a l’acte, va llegir un text rimat, que en una de les estrofes es referia a Pau Casals i a la seva afició castellera i, per extensió, al costum, de ben joves, tan arrelat entre nosaltres, de fer castells a la sorra de la platja. Deia textualment: “He vist l’insigne Casals/i altres artistes formals/fent els xiquets a l’arena/hi vist jocs de tota mena/fins hi vist uns jocs florals” (JMS).

Foto: mauscrit de J. Serra, reproduit per Ferrando i Arroyo

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/459676782_1183672276523171_7677812310053035059_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=VXuNJDV_5r8Q7kNvgG52NVn&_nc_oc=AdnNbqL4RXIjHq5Sn5t5_fbQDzHqfqcvSwIRBHuKKjjG36luMHqA82J5g5yFvwFnO80&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=UO6McF6ijx8Ltd9m-iXQrQ&oh=00_AYHZsIw5ND0niWOBNJBTCejjywyKrhBVYLysOFmpR0OrIQ&oe=67F33E2F)

21 de setembre de 1982 – Declaració” Dia Internacional de la Pau” per l’Assemblea General de les Nacions Unides

El 21 de setembre de cada any va ser declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides   “Dia Internacional de la Pau”. Es tractava d’assignar un dia per a enfortir els ideals de pau, de tots els pobles de món, com a l’absència de guerra i violència. L’any 1982 (avui precisament fa 40 anys) es va celebrar per primer cop.  L’ONU convida tothom a una aturada de les hostilitats durant tot aquest dia, i a que també es recordin, en l’àmbit de l’educació i la sensibilització, totes les qüestions relacionats amb la pau.

Foto: Logotip de les NN.UU. per al Dia de la Pau

L’Associació Musical Pau Casals, d’ençà del 2016, celebra el Dia de la Pau com a punt de partida del mes que dedica a Pau Casals, tot exaltant els valors de la concòrdia mitjançant la música o la poesia. I havia de ser així ja que el gran músic vendrellenc va ser-ne un capdavanter amb les seves paraules i amb el seu exemple d’una manera excepcional, portant arreu del món “El Pessebre” com a missatge de pau.

Foto: Coloma de Pau

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/460947301_1188940672662998_5924729205646568775_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=ye66f67deJkQ7kNvgFXgDRI&_nc_oc=AdmXuE4WcwJW5czlCX72znf7HXGSfpI1quXEOSo_gsdbI7DSeVHAtl0d5FKLYXtWtfw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=4iojGuvonTjl8Sf1BIoLlA&oh=00_AYH6fSf29ytfu_21Ub3cgLQBsJLqsF3ccWJhuyU3Er0Wdg&oe=67F34245)

24 de setembre de 1834 – Naixamant de Charles Lamoureux

El 24 de setembre de 1834 va néixer a Bordeus, Charles Lamoureux, un important músic violinista i director d’orquestra que va tenir a veure amb Pau Casals. En efecte, a finals de l’any 1899 Casals va de- butar a París amb aquest gran director francès al Teatre de la República.

Foto: Charles Lamoureux

(https://scontent-mrs2-3.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/487521303_1358372162386514_4356459513211721203_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=qKwb9mrsRO0Q7kNvwG03QoZ&_nc_oc=AdkVNf-Y7bJvniT46LaJIgwOwuuJXA9TzfPLrOLw4eeZSlvKtvxa-TX6h6_Q2wCHHS4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-3.xx&_nc_gid=eWQ27nlo4fQ2YuHhOP_AUg&oh=00_AYH7s3KLLTlZbgrS5xDKheThrOeVOQDrxCKIwlHI9rnVEg&oe=67F5F384)

24 de  septembre – Diada de La Mercè

Diada de La Mercè, Festa Major de Barcelona, ens centrem en la sala VIP de la terminal 1 del seu aeroport: Porta el nom de Pau Casals.

Foto: Sala VIP de la terminal 1 amb el nom de Pau Casals

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/483485874_1332859738271090_3564985567914635273_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=AZvMNH2vhokQ7kNvwHt-TUK&_nc_oc=AdnekAZjOf8djO793rtsGQHbqhGXQOITPdMnM6oTyN_hhnaGET0Rtnun57psMhEMkoA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=WLvEXL_4jU6-d_MuDl5WZw&oh=00_AYHI-WN6TtfwuerdH3GxLuTaXCslqRS_Lb5lOUqsz32lCQ&oe=67F5A94E)

26 de setembre de 1976 – Mort del dictador Franco

El 26 de setembre de 1976, ja mort el dictador Franco, el diari ABC de Madrid, com d’altres publicacions, es va “afegir al carro” d’enaltir la figura de Pau Casals, doncs el desembre d’aquell any, es compliria el centenari del naixement del Mestre. Va publicar un número monogràfic de la revista dominical “Los domingos de ABC” amb el títol “Pau Casals, un catalán gloria de España” (JMS).

Foto: Portada “Los domingos de ABC”

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/482238115_1333735308183533_1173178954573719621_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=PqSUE4W4XPIQ7kNvwFfET6V&_nc_oc=AdnvMcYXala1FveqccuPnuAM_ixppCL7R9A940KfiI0G39G3AmfJ7CIYeeJOkWGtjxg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=VW_sb0zZRmNuyUxkSmj-Tg&oh=00_AYGZlgtl6vHxGEz_0r6LAfIyK428vdJ_oLRUBXk3XqN7aA&oe=67F5AAC6)

28 de setembre de 1903 – Mort Casar de Periedo

El 28 de setembre de 1903 va morir a Casar de Periedo, Cantàbria, qui va ser professor de Pau Casals, Jesús de Monasterio (Potes 1836). Havia estat violinista, compositor i director d’orquestra. El Mestre, amb Jesús de Monasterio com a professor de música de cambra, va iniciar la seva segona etapa de formació musical amb classes al Conservatorio de Música y Declamación a Madrid.

Foto: Conservatorio de Música y Declamación

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/461516597_1195354255354973_1998025918594670284_n.jpg?_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=tvUKebqYwoAQ7kNvgEEMWuX&_nc_oc=Adnnz2cMEDeG4VsyU_b49gvgkbxrd-8cX4Bz0vPaYbeo5nx_K27B-u4u9N8yMPSYCPo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=1UikmVfc1hNSr69Tf11uHg&oh=00_AYGZySNOgUxqpkIl4KfPGknusbwnaa0V9A0yL-uH0fShVw&oe=67F34E91)

6 d’octubre de 1932 – Pau Casals preside les concursos de Castells de Tarragona

Pau Casals, gran aficionat als castells, va presidir el primer diumenge d’octubre de 1932, el jurat de l’edició inicial dels concursos de Castells de Tarragona. També ho va fer l’any següent. D’aleshores ençà, el Concurs s’ha celebrat bianualment amb certs períodes d’aturada, però des del 1980 ho fa de manera ininterrompuda. Avui, 6 d’octubre, podem gaudir de l’edició del 2024 on participen els Nens del Vendrell.

L’any 1970 la Diada va tenir lloc el diumenge 27 de setembre, li van dir el “Concurs del Segle” per la rivalitat entre les colles de Valls i del Vendrell. Els vendrellencs vencedors, hi van descarregar per primer cop al segle XX la Torre de Vuit amb folre a més d’un pilar de sis i d’un pilar de set amb folre sols carregat.

Fotos: Concursos 1932 i 1970 (H. Vallvè i Güixens)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/462001690_1202500524640346_6572373423242649307_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=g083hGK9GbgQ7kNvgHE6R-h&_nc_oc=AdnSm0x8GvLDVYZFY8W7LPlDavkp3nYO8XwzKqOK33d6hsbFe1grcTg3YYAQjR2NyT8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=_67zlTfKNvIRmRrHmF5HHw&oh=00_AYEXBVbMTsx94N72_uwmHwcLjh2nChi9DOZS1PJe77Yd3Q&oe=67F346B9)

9 d’octubre de 1835 – Naixament Charles Camille Saint-Saëns

El 9 octubre de 1835 va néixer a París el músic Charles Camille Saint-Saëns. De ben petit va rebre formació musical de la seva mare (el pare havia mort quan ell tenia 4 mesos). Amb cinc anys ja escrivia música. L’any 1871 va fundar la Société Nationale de Musique, orientada al foment de la nova música francesa, a la qual es van afegir Édouard Lalo, César Franck, Georges Bizet, Gabriel Fauré i d’altres. Les seves obres més exitoses son: “la Simfonia n. 3”,”la Dansa Macabra” i “El carnaval dels animals”.

Saint-Saëns va passar llargues temporades a l’estat espanyol. L’any 1897 a Barcelona, Pau Casals que tenia 12 anys, va coincidir per primer cop amb Saint-Saëns; el famós músic francès el va convidar a tocar una peça el violoncel, mentre ell l’acompanyava al piano.

Foto: Dibaix de Saint Saëns relatiu a la seva obra “El carnaval dels animals”

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/462545204_1205423687681363_2482438230242595767_n.jpg?stp=dst-jpg_p526x296_tt6&_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=uK2yWCKjQOUQ7kNvgH5mPt2&_nc_oc=AdmOYvA20LiMGrdq9GZ_YI6AAzzCyxDY-XW1f3w-xyRD4ouA5TvWfHfEaP2_I4NRk04&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=qnaxrUHJXxCMRYOf2AW3dg&oh=00_AYEwrnvFR4llKt2WdEIVDbq0eaV2b61GKvV2DI8MI2XCQA&oe=67F349C7)

El 10 d’octubre de 2003 – Mort de Eugène Istomin

El 10 d’octubre de 2003, va morir a Washington Eugène Istomin. Havia nascut el 1925 a Nova York. Als sis anys va començar a actuar amb la seva mare i durant molt de temps va ser reconegut com un dels principals pianistes del segle XX. Va fer una important carrera concertística com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes. Va ser membre del trio Istomin-Stern-Rose, un grup que va gravar diversos àlbums, principalment amb composicions de Schubert, Beethoven i Brahms. També va actuar amb Pau Casals i va ser força conegut a Europa.

El 15 de febrer de 1975 Istomin es va casar amb Marta Montáñez, vídua de Casals. Les seves restes reposen al cementiri del Vendrell a tocar de la tomba de Casals.

Foto: Article en la revista Republica

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/462232462_1207067810850284_5903559403273794315_n.jpg?_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=q0ajmZwLXwEQ7kNvgFurBTc&_nc_oc=Adl4te0MuO19kAzDD9YIryBqjN2Z9kM_Q02Dn9Oor2nACTDsct5h04UkBNUXkqW4R28&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=N72RtV5QW41IApHmi–Pbg&oh=00_AYEiUAwBhxM18dB269H4nmPnmS9rsHGQxdAXypXXycz4Dg&oe=67F34157)

El 13 d’octubre de 1920 – Primer concert de l’Orquestra Pau Casals

El 13 d’octubre de 1920 va tenir lloc el primer concert de l’Orquestra Pau Casals. Va ser al Palau de la Música Catalana i s’hi van interpretar obres de Bach, Beethoven, Ravel i Liszt. El 1919, Pau Casals havia tingut la idea de crear una orquestra de qualitat a Barcelona, per tal de que difongués el gran repertori musical.

En poc temps, l’Orquestra va ser reconeguda a molts indrets, alhora que va fer que la ciutat de Barcelona fos un punt d’encontre dels millors músics del moment, entre ells: Gaspar Cassadó Alfred Cortot, Mieczyslaw Horzowski, Jacques Thibaud, Eugène Ysaye (en la seva darrera actuació com a solista, tocant el concert de Beethoven), Harold Bauer, Donald F. Tovey, Robert Gerhard, Joan Manén, Arnold Schönberg… Una de les seves principals solistes va ser la prestigiosa Conxita Badia. L’Orquestra la van dirigir grans mestres de renom internacional com ara: Richard Strauss, Igor Stravinski, Alexander von Zemlinsky, Manuel de Falla, Eugène Ysaye, Joaquín Turina, Ernesto Halffter, Arnold Schönberg, Enrique Fernández Arbós, Enric Morera, Arthur Honegger, d’altres.

Tot es va acabar, malauradament, amb la Guerra Civil Espanyola i la posterior dictadura franquista (JMS).

Foto: Cartell de F. Galí per a l’O.P.C.

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/462715208_1208728664017532_6523148489984209895_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_p526x296_tt6&_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=9Dhf-d-vOWYQ7kNvgF99dQZ&_nc_oc=AdmYxjCAkm8Im5iMa5cBLgMtjkZo_C3TvZSI180CVoHWY9eMMv31fEdPlVE9K4Hgv-o&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=GR3PP6makf5HFZMzPKZCXA&oh=00_AYF5ldASu1MS57I-hEN06m2ltqQClwCPQJyywFCgvFakKA&oe=67F3236A)

18 d’octubre de 1859 – Naixement Henri Louis Bergson

El 18 d’octubre de 1859 va néixer a París Henri Louis Bergson, cosí de Marcel Proust. Va ser escriptor, filòsof i professor universitari i guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1927. A començament dels any vint, Bergson va conèixer Pau Casals i van arribar a ser grans amics alhora que admiradors l’un de l’altre, Casals del pensament de Bergson i aquest, de la música que interpretava el Mestre.

Explica un dels visitants de Prada, que Casals, a la cambra, hi tenia un llibre de Bergson al costat de la capseta que contenia un fragment d’un manuscrit de Beethoven amb les primeres notes de la Novena Simfonia (que no figuren en la partitura definitiva per què les va canviar). Casals deia. “dos músics, l’un amb notes i l’altre amb pensaments… beneïts per l’harmonia… quin veïnatge més curiós”. I és que tenia en estima la cerca de la perfecció que percebia en cada un d’aquests dos personatges.

Foto: Segell dedicat a Henri Bergsons

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/463457339_1213179613572437_3209544865506587520_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=P8bmRTuRMSYQ7kNvgHw3riI&_nc_oc=AdlyffmDN8KoAsvDlmF00WIIja4KmjqEYcGxfJrTOsgNfxNyU92KUyKepT-m_qplKwk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=D-4UK6jeh588lHVSkfaEdQ&oh=00_AYHqFc4hdMc_n7hsLBY4WJi4BN7_FB2XP9MmSrb38qfslw&oe=67F349EF)

El 19 d’octubre de 1877 – Naixement Benvingut Socias Mercadé

El 19 d’octubre de 1877 va néixer al Vendrell, Benvingut Socias Mercadé.  De petit ja va demostrar talent per a la música. El seu primer mestre va ser Carles Casals i va compartir classes amb Pau Casals i amb el també músic vendrellenc Bonaventura Dini. Més tard va ingressar a l’Escolania de Montserrat i el 1893 va seguir estudis de piano.  Va exercir com a professor de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Més tard, a París va començar una carrera de concertista i, d’ençà del 1906,  va acompanyar Pau Casals en diversos concerts en gires per Europa i Amèrica.  Va tornar a Barcelona el 1914 i va alternar fer de professor al Conservatori del Liceu, amb donar concerts fins la guerra. Va morir el 4 l’any 1951. Ha deixat obres religioses, repertori per a piano i orquestra, una sardana i altres peces.

Foto: Benvingut Socias

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/463751097_1214046773485721_647023868618951332_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=4YkxqB226IoQ7kNvgEZm9ZE&_nc_oc=AdmDys-ZvWaf9wvLhoDXSExgsftmsOGvK6ZuNXJvTBg_2til6_0nbEAIzLOdQlNV840&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=ar3aap6Q_L-CCR0N6PS2jA&oh=00_AYH_fEym7Ob2hdoLhsxRSuWWZAgW9oKxpgLyy58_2eedXw&oe=67F3375D)

19 d’octubre del 1938 – Concert en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants

El mateix 19 d’octubre, però del 1938, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Pau Casals va donar un concert com a director; va ser, en benefici de la Societat d’Ajuda als Infants. Durant l’intermedi va emetre un missatge radiat en anglès i francès  en el que sol·licitava als països democràtics, auxili per a España.

Foto: Gran Teatre de Liceu

(https://scontent-mrs2-3.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488547233_1358340965722967_3114859043687365125_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=cmFMG9DJ1fkQ7kNvwHsrPBA&_nc_oc=AdmeEcx8GkSnvJZgXAo_A-hlKBd4FUl9OhezwrsdAwzI8T5dWTF4kI5qt_S3glg7drQ&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-3.xx&_nc_gid=wKBM5tCfRQjRy3SJuPfcEQ&oh=00_AYE3twp9-05aX53umDAeaqJCGB41GYtm2tYG-D2NKXAnnA&oe=67F5F9B5)

21 d’octubre de 1908 – Naixement Alexander Schneider

El 21 d’octubre de 1908 va néixer a Vilnius, Lituània, Alexander Schneider. Va ser violinista i director d’orquestra i un amic personal de Pau Casals. Entre d’altres, va promoure el Festival Bach de Prada l’any 1950, que després va continuar amb el nom de “Festival Pablo Casals” fins els nostres dies.

Schneider també va ser un dels integrants dels diferents “Festival Pablo Casals” de Puerto Rico i, en els documents audiovisuals, el podem veure sempre a prop del Mestre com a primer violí de l’orquestra del Festival. Va morir als EUA el 1993.

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/463974989_1215800139977051_1951437574473542502_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=m7P5EDDMxzUQ7kNvgGZspf1&_nc_oc=AdkAuICdGHknRWr3qp6_lI6muqnGf2B9mx909hgFUSoVRj5D1Ce16Ax0Eg7ym4RMV34&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=5P7fhewJNnG0w9NhdS69fA&oh=00_AYGMT-0hg-NmwGfO2vBUkgjcjSHxdVA7mYSwITgBWHdf_Q&oe=67F331CA)

22 d’octubre de 1973 – Mort Pau Casals

El dia 22 d’octubre de 1973 Pau Casals va morir a San Juan de Puerto Rico. Havia patit un atac de cor que va ser irreversible. Uns dies més tard, l’enterraven al cementiri de San Juan. El novembre de 1979 les restes del músic van ser traslladades a Catalunya per tal de fer realitat el seu desig de retornar a la terra que el va veure néixer el dia que es restablís la democràcia. Avui reposen al cementiri del Vendrell.

Cada any, en aquesta data, la vila del Vendrell representada per les seves entitats i institucions, ret un homenatge al Mestre en forma d’ofrena floral a la seva tomba, un acte que del 1980 ençà, organitza l’Associació Musical Pau Casals amb el suport de l’Ajuntament.

Foto: Tomba família Casals

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/463874226_1216612316562500_3554732540118711402_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=833d8c&_nc_ohc=RlUSjHfvOfQQ7kNvgHSEbg9&_nc_oc=Adm-34THSVGvFbTN71-HTZ8fXxuvyocSEDtdrqZ1ivMRfNt89xKD4p1iMhksbPSRwQw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=BbHZJKCNeTHS05kAa7w1CQ&oh=00_AYHb4tP3dCfeMeEksr2YTkI6jGWf2MHaI06Tzy2bFxw3JA&oe=67F34162)

24 de octubre de 1958 – Pau Casals a la Assemblea General de las Nacions Unides

El 24 de octubre de 1958 amb motiu del 10è aniversari de la Declaració dels Drets Humans, Pau Casals va participar en la Assemblea General de las Nacions Unides, i el seu missatge va ser per ràdio a més de quaranta països. Després va ser proposat per a Premi Nobel de la Pau.

Al cap de cinc anys, l’Oratori El Pessebre va ser interpretat a la seu de les Nacions Unides, i el president dels EUA, John F. Kennedy, va concedir al Mestre la Medalla de la Llibertat.

El mateix dia però el any 1971, Pau Casals va participar en el concert del Dia de les Nacions Unides, a la seu de l’Assemblea General i s’estrenà l’Himne de les Nacions Unides que ell mateix havia composat, amb lletra de W.H. Auden. El Secretari General, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. En resposta, el Mestre va fer el seu famós discurs: “I am catalan”

Foto: Sede de les Nacions Unides

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/464179374_1218245073065891_3798510471482460926_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=b7-vyWNIGVIQ7kNvgFfLXf1&_nc_oc=AdlVdalEveXP4HweGq8dP095o4t_PG8rBj1Gk0TJzswBIjcFrCO3ELqMC2w_Gcr__Sw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=A56FSHtxcaBkdZLzsgTiBA&oh=00_AYGYPwAqGXZH84FMVHoFD_s0vfKAn_jJddXW2j-aF1UQcA&oe=67F326EC)

30 d’octubre de 1954 – Casament amb Frasquita Vidal

El dia 30 d’octubre de 1954 Pau Casals es va casar “in articulo mortis” amb Frasquita Vidal, la dona que havia estat al seu costat durant força temps, sobretot en els moments més difícils. Al cap de dos mesos i mig, el 18 de gener de 1955, Frasquita moria a la casa de Prada. Casals va trepitjar per pocs dies terra vendrellenca per venir a enterrar Frasquita.

Foto: Pau Casals i Frasquita Vidal (FPC)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/464312293_1223496025874129_4402186386477179207_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=CxvnplW3JwAQ7kNvgFkOgkY&_nc_oc=AdlxPnVAGRudvT6hUamlKnnEHwsYvydtvLv9bkHWnQpcigT7iy___S8nBRjo87rZPXk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=kWKaADeKufvQdlzG1ElR6Q&oh=00_AYGjos7J7JMcVly2QP4MtAFejXmKVMToQIX1K53Q-AVpNg&oe=67F33EAD)

2 de novembre de 1936 – Naixement de Marta Montañez Martínez

El 2 de novembre de 1936 va néixer a Humacao, Puerto Rico, Marta Montañez Martínez en  el sí d’una família aficionada a la música. L’any 1952 va obtenir una beca per a aprendre a tocar el violoncel a Nova York, on va conèixer Pau Casals. Va fer estades a Prada com alumne del Mestre amb qui es casà el 1957 i el mateix any, tots dos van fundar el Festival Pablo Casals a San Juan de Puerto Rico, i el 1959 el Conservatori d’aquella ciutat; a la mort de Pau Casals el 1973, ella se’n va fer responsable.

L’any 1975 es va casar amb Eugène Istomin, de qui va enviudar el 2003. El 1979 deixà de presidir els Festivals de Puerto Rico per ser directora artística del John F. Kennedy Center for the Performing Arts a Washington DC. fins l’any 1990.  El 1997 es va fer càrrec dels Encontres Musicals d’Evian, a França, i després va presidir l’Escola de Música de Manhattan. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (JMS).

Foto: Marta Montañez Martínez i Pau Casals (FPC)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/464288324_1226379405585791_8094343484651422127_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=9Oott49gFMMQ7kNvgFiGR4L&_nc_oc=AdmksdcXRQiFQH18IjOBKdA5Zi_yzK6lVVLiUsuE1CZoWH1i_MVy0tbAwC31M8GMAqc&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=7sCMeuX_P4b0lFSTeBJNgQ&oh=00_AYGm4UIc7RKvg_imrGzE4TvpbtE0F7mvR3J45EANDUORJg&oe=67F32C34)

4 de novembre de 1847 – Mort de Fèlix Mendelssohn

El 4 de novembre de 1847 va morir a Leipzig qui va ser compositor, pianista, organista, director de orquestra, professor de música, pintor y escriptor Fèlix Mendelssohn nascut a Hamburg. De la mateixa manera que Mozart -que  com ell va morir jove- de nen va excel·lir en la música, però també en les arts.

Com Pau Casals, era un enamorat de l’obra de Bach i va contribuir a donar-la a coneixer. Va aconseguir interpretar la “Passió segons Sant Mateu” per primera vegada, després de que no s’hagués executat d’ençà del temps del seu compositor. S’explica que el coneixement de Bach li venia d’haver trobat unes partitures del gran mestre a la casa del carnicer de la ciutat amb les que aquest embolicava la carn, però no deixa de ser una llegenda, ja que sembla que Mendelssohn ja havia estudiat Bach anteriorment a la pretesa troballa; d’’altra banda, aquest fet no s’ha pogut provar.

Foto: Publicada a El Mundo. Agost de 2017

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/464783646_1227818285441903_5213645996330406836_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=TC1D978I4MAQ7kNvgHfuHH_&_nc_oc=AdmBKhb_0uN6WD-D7rRw6FVuwFePJUiK5mcgNAE_lP1vBEcDTp1YE3Azs-rgfE3WSrg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=03lpvItNJ8KnqgFeNX52rQ&oh=00_AYEsu6mvzH-kJFOWfmTBnq4Mdvi3ZR6_1M8b5ZUjKK7QJQ&oe=67F3487C)

10 de novembre de 1979 – Portada de les despulles de Pau Casals al Vendrell

El dia 10 de novembre de 1979 les despulles de Pau Casals van ser portades al Vendrell. L’acte va constituir un esdeveniment multitudinari viscut per la gent del Vendrell amb molt de sentiment i alhora amb l’alegria de donar el comiat definitiu al seu fill més il·lustre que, per convicció, s’havia exiliat amb l’esperança de tornar a la seva terra un cop hi hagués novament democràcia. Va morir dos anys abans del final del règim de Franco.

L’acabament de la dictadura va animar l’Associació Musical Pau Casals a col·laborar amb les institucions i amb la societat civil, per tal de fer possible el retorn del Mestre a casa i, un cop aconseguit, va organitzar tots els actes del comiat al Vendrell (JMS).

Foto: Diari AVUI 11.11.1979

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/465966045_1232919661598432_5165516647789658991_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=G2hpkHiX8noQ7kNvgHJrooh&_nc_oc=AdlNfuijb2dH9x51bga6XM0rRJk7QfvI1eG3CwmKcSbgMOEtjljY0mJtpiV9q7rFGfw&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=3-eS3zBPUJwEX-CqhM_5oA&oh=00_AYHonUd0K4B4vzzlv-OKMXaAGoOohvO-iyFH0BezoC_dUw&oe=67F357C6)

11 de novembre de 1853 – Naixement de Pilar Defilló

El dia 11 de novembre de 1853 va néixer a Mayagüez, Puerto Rico  la mare de Pau Casals, Pilar Defilló. Procedia d’una família que va anar a Cuba i més tard, a Puerto Rico on prosperà econòmicament.

L’any 1871 Pilar va venir al Vendrell amb la seva mare Raimunda, que va morir al cap de poc temps. A la vila va continuar els estudis de música que havia començat al seu país, essent deixebla de Carles Casals amb qui es va casar i va tenir onze fils dels quals van subsistir Pau, el tercer, i els dos més petits, Lluis i Enric (JMS)

Foto: casa nadiua

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/466118629_1233713704852361_3568087693431326065_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=r7mRX4HeUm0Q7kNvgFakxrQ&_nc_oc=AdmnWhvFdxtUR0GkTuF1spoFqp0jRAvf0T8aW0Bu-GqhEEPOpF_MpJZ-VRFky1J-HC8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=8ZfzjiS3T6UHi5k50bGT3g&oh=00_AYECdIlilVnK_0igYZiliok-JOhrXVgQnYhVl7tvYMLwTw&oe=67F33BC2)

12 de novembre de 1899 – Proposta a Pau Casals de tocar el “Concert de Lalo”

El 12 de novembre de 1899 a París, el director Charles Lamoreux va proposar a Pau Casals de tocar el “Concert de Lalo”, una obra que ja havia interpretat el maig del mateix any al Crystal Palace de Londres. Prèviament, el Mestre, admirador de Wagner, havia demanat a Lamoreux poder participar en la primera versió completa del “Tristan und Isolde” no pas com a primer violoncel, sinó dins la massa orquestral.

I també el 12 de novembre, però del 1967, els Nens del Vendrell van carregar per primer cop a l’època moderna, el Pilar de Sis. Pau Casals va adreçar una carta de felicitació a Jan Julivert, el mític Cap de Colla dels Nens (JMS).

Foto. Carta de P. Casals a J. Julivert (NdV)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/466092544_1234560464767685_1017593338144030902_n.jpg?stp=dst-jpg_s600x600_tt6&_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=rMyH1n2tM20Q7kNvgERjJrt&_nc_oc=AdkobxAB7bBo0Ddu-H6aXXJOD3njC125tn5q5E9eWshTFOlA7lR01Ggc0FuqI5zeoQ8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=7cDrfiOdt3m9jZZGo5jzOw&oh=00_AYEln1pQ4l6n6T_k7vFVvFSOoW_aG1fdYUL2ivHVp484OQ&oe=67F33D99)

13 de novembre de 1961 – Concert a a la Casa Blanca

El 13 de novembre de 1961, amb motiu de la recepció que John F. Kennedy va oferir al món de la cultura a la Casa Blanca, Pau Casals va ser-ne convidat i hi va oferir un concert. El Mestre admirava Kennedy. Coincidia amb ell en la idea de que les arts havien de ser respectades i apreciades; hi veia el reflex dels seus ideals a favor de la llibertat y la democràcia. Quan el van elegir president, Casals es va mostrar satisfet. Tots dos es van escriure en tres o quatre ocasions.

La invitació per donar el concert la va meditar uns dies i a la fi va acceptar sabent que rebria crítiques. Hi va assistir tota la gent important del món de les arts americà. Abans de l’actuació es van reunir Casals i Kennedy durant 45 minuts. Van parlar dels ideals que compartien. El programa contenia obres de Couperin i Mendelssohn i va cloure amb  el cant dels Ocells. L’ovació va ser increïble. Pau Casals, uns anys més tard, va ser convidat un altre cop a la Casa Blanca, però es negà a tocar-hi per la posició del president Johnson davant la guerra del Vietnam.

Foto: Portrada del Disc Pau Casals, Concert a la Casa Blanca

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/466479202_1235385834685148_2149062817923356972_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=6o54oyHkjxwQ7kNvgHiE3xs&_nc_oc=AdmVDi3BlRFmjfzCp6irY_-Fqsx8DNxchiS5OCGZViOUsKvnHMhm7W9yMS-HUMorJgY&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Lh4PfpnozQd45MWyRbSeZg&oh=00_AYFrMsPiA6GAZ-jTsyvNu5UB7DzIuOTyl26jmuuoH1wSHg&oe=67F3326E)

14 de novembre de 1897 – Naixament de Conxita Badia

El 14 de novembre de 1897 va néixer a Barcelona Conxita Badia, una de les sopranos més destacades del segle XX en el camp de la cançó culta i popular. Va debutar tan sols amb 11 anys i als 16, va fer la primera actuació al Palau de la Música en el “Parsifal” amb el tenor Francesc Viñas. Al llarg de la seva vida artística, va ser reconeguda per músics com ara, Pau Casals, Enric Granados, i Manuel de Falla (que van ser mestres d’ella, especialment Granados) també per Gerhard, Toldrà, Pedrell, Vives… que van compondre peces per a ella.

Durant la guerra civil, es va exiliar amb la família a Amèrica Llatina, acabant per viure a l’Argentina. L’any 1946 va retornar a Barcelona. Va ser professora de cant al Conservatori Superior de Música, essent molt apreciada per alumnes d’arreu, entre ells, Montserrat Caballé. Moria a Barcelona l’any 1975.

Foto: Conxita Badia

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/466977347_1236229627934102_2389596533271965843_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=SO39cEYh52MQ7kNvgF16Gce&_nc_oc=AdlQ0kE86uq1oRYBySdq1AMtKp5qyjAIyQiMAtgC9ONdrBqANW8Fmv0T9xVOns38z6Y&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=NQDGRJoHHxOrUYJG_j3-Tw&oh=00_AYFdIFly8Kk2z_n7N_5fppP0a0zIwE-YSja137TPm8x7kg&oe=67F330F3)

16 de novembre de 1933 – Igor Strawinsky va dirigir l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana

El 16 de novembre de 1933 Igor Strawinsky va dirigir l’Orquestra Pau Casals al Palau de la Música Catalana. Ningú dubta de que Strawinsky ha estat un dels grans compositors del segle XX i una persona força influent tant en l’àmbit de la música (l’occidental i la russa) com també fora de l’àmbit musical. Alumne de Rimsky Korsakov, es va relacionar amb poetes, pintors i escriptors. Va visitar Catalunya en sis ocasions entre 1924 i 1956. A Barcelona es van interpretar per primer cop, moltes de les seves obres. 

Aquell concert del 1933 s’inscriu del dins del «Festival Strawinsky» organitzat per l’Associació de Música «Da Càmera» constituïda el 1913, i que va tenir com a directors artístics Enric Granados, i mort aquest, Pau Casals. Aquell dia es va fer la primera audició de la «Simfonia dels Salms» del músic rus.

Foto: Cartell Fetival Strawinsky

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/402261464_954841652739569_1321222527250541261_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=XpR1P0eFGaAQ7kNvgEUR_qj&_nc_oc=AdlSfWbGxzO5IT1DZ3UbEUmsmMNFnvRbuqqfME-ONkgYBxmvAc32Y2hrtntkFfk2GdA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=NunkNn0wk_X5oE8ZpCPZZg&oh=00_AYEqHGYutusuWPF_6XmIgG7tenWvZQoPcuy0eiSIAj0RqA&oe=67F48871)

22 de novembre – Ceebració Santa Cecília

l 22 de novembre es celebra, en l’àmbit de diverses confessions cristianes, la patrona de la música, Santa Cecília, una romana que va viure al segle III que va ser màrtir per la seva creença. Tot i que l’autenticitat de la seva existència és discutida, sembla que mentre s’estava morint, hauria pregat cantant a Déu. Se la va començar a relacionar amb la música cap al segle xv i aviat es va fer popular. Diversos autors han fet músiques en el seu honor: Henry Purcell, Benjamin Britten, Alessandro Scarlatti, Charles Gounod, etc.

La diada de la santa, temps enrere, era una gran festa amb celebracions on hi havia músics amb tot tipus d’instruments. A Barcelona, la diada aplegava tots els amants de la música que s’escampaven pels carrers i les places de la ciutat per alegrar el veïnat amb especial protagonisme dels “sonadors”, nom que rebien els guitarristes barcelonins. Al Vendrell es celebra intensament per part de diferents entitats, en especial l´A.M. Virgen del Consuelo, així com per les corals Petit Estel, Joves Veus i Cor Orfeó Parroquial; aquestes tres, de fa anys, ofereixen un concert a l’auditori Pau Casals.

Foto: Santa Cecília

https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-(6/467676262_1242869513936780_1083260238983357834_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=CnzRjlxnh4QQ7kNvgGz2X-S&_nc_oc=AdnDdW7aIT-YDi9X9fUJcLuhNFRVmmh5KquAqRXzbRy_HWIXolumsrBarZeRe-HKDFE&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=eZ3Ul2j1SSSPKWS_AnsraQ&oh=00_AYEVehTWEOcTtl_xKisPI8y8L0I4Ss9O4uUpfWpX6H17gQ&oe=67F35611)

25 de novembre de 1876 – Naixament de Bonaventura Dini

El 25 de novembre de 1876 va néixer al Vendrell, el músic Bonaventura Dini. Alumne de Carles Casals, amplià estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i de ben jove, va ser el primer violoncel de l’orquestra del Liceu. Va treballar la música de cambra amb Granados, Malats, Crickboom i altres. També va participar en petites orquestres a les sales de cinema, activitat que compartia fent classes. Va residir deu anys a Milà on va debutar com a tenor. Casals el va reclamar per ser concertino de violoncel a l’Orquestra Pau Casals de la fundació fins el 1936, any de la seva mort. El fet de ser tenor li va permetre també cantar com a solista, entre d’altres, en una versió de la «Novena Simfonia» de Beethoven.

I un altre 25 de novembre, el de 1901, Pau Casals va començar la seva gira americana. L’any 2021 feia 120 anys i el Festival Internacional de Música del Vendrell es va dedicar a “Pau Casals a Amèrica” tot destacant el primer concert de la seva gira per Estats Units: Es va fer un homenatge a Granados, gran amic del Mestre, mort en tornar d’Amèrica. També es van commemorar el concert a la Casa Blanca davant del president J.F. Kennedy i els 50 anys del famós concert a les Nacions Unides.

Foto: Bonaventura Dini i Cartell Festival 2021

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/468132066_1245233523700379_115862613013681119_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=2K6q3E0yZAwQ7kNvgE5s7s-&_nc_oc=Adkkj3D0M3yJJRMx4jfmG4p4vIjKxY9IF1pGWUAuZa_5EFjyR3FuZQmLVOQNBnqMzHo&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=uAurh2-uoYm9eesvnKZGXA&oh=00_AYGzx_DREarLZ3DehfzpsomQl84ivBaOBnJQoA4Bo4fhow&oe=67F33545)

26 de novembre de 1961 – Nota a Maria Corredor respecte del Premi Nobel

El 26 de novembre de 1961, Pau Casals, a qui havien parlat de proposar-lo per a Premi Nobel de la Pau, escrivia a Josep Maria Corredor en aquests termes: …”Gràcies per ocupar-se de lo del Premi Nobel. Desitjo tenir-me completament allunyat d’aquest honor encara que agraeixo molt a tots els que s’interessen per mi en aquest sentit”. Ho recull Corredor a “Converses amb Pau Casals”, un llibre que recomanem (JMS).

Foto: Portada llibre JM.Corredor, Converses amb Pau Casals

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/406004682_962316785325389_1768974885290902375_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=4ytDTlndtEoQ7kNvgFuLkGQ&_nc_oc=AdkLQwiDuTyYO6QK3s2CD0g4yhbhNcbbZUJrzyrW7G2EQAnK_NAbSnx4aL7LarEVqiI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=ZjYIyCrkxRl0Wvf9AXPUFA&oh=00_AYEVysi5d-0Cdltx2efA3CENVQelCHF7fkh8Y6CVBuTHPw&oe=67F49753)

30 de novembre de 1947 – Primer concert de CORAL SANT JORDI i Concerts commemoratius d’aquest 75è aniversari

El 30 de novembre de 1947, ara fa exactament 75 anys, al Centre Parroquial de Rubí, una colla de gent jove preocupada pel cant coral i dirigida per Oriol Martorell, sota el nom de Schola Sant Jordi, feia el seu primer concert. Havia nascut el que poc temps després s’anomenaria la CORAL SANT JORDI, una de les corals més importants del país de la post guerra.

El Vendrell ha tingut l’honor, el 22 d’octubre d’enguany, de ser escenari d’un dels concerts commemoratius d’aquest 75è aniversari .

Foto: Cartell del concert del Vendrell 22.10.22

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/484804952_1339264430963954_6651943533957944472_n.jpg?_nc_cat=102&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=MmnwckBnY24Q7kNvwFzd0DW&_nc_oc=AdncRJrtmVAbS0Im9B2Y6gZnUWAtHOry6iDOXZ-z2ShJ7EaH4DLTn4X9ZuQImU0a-C8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=b0mASvTvpcGXisXa21wcog&oh=00_AYFr5iasA9Tc0HFQnCB3zYQmjAOtsn_W857OUgJYDv0EBw&oe=67F5D826)

2 de desembre del 1925 – Mort de Juli Garreta

El 2 de desembre del 1925 va morir Juli Garreta,que ha estat considerat un dels sardanistes més rellevants, doncs va dur la sardana a nivells de qualitat més grans que d’altres autors. Tocava el fiscorn, el violí i el piano. La seva amistat amb Pau Casals de ben segur que l’ajudà a millorar com a compositor, ja que consta que el Mestre el va animar a escriure també per a orquestra. La seva producció comprèn unes 20 peces simfòniques i de cambra, unes 30 cançons i unes 80 creacions per a cobla, amb un gran nombre de sardanes. A la seva etapa de plenitud va compondre obres importants com «A en Pau Casals» o “Mar plana”. Aquesta obra ha donat nom a un àlbum presentat al Vendrell, abans de fer-ho a Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Musical Pau Casals, el 26 de gener de 2022 amb els seus intèrprets Romain Garioud, violoncel i Daniel Blanch, piano (JMS).

Foto: Portada àlbum “Mar Plana” (FICTA)

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/484430454_1339409927616071_243520963585495410_n.jpg?_nc_cat=103&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=1iD2YWCJgc0Q7kNvwGiNTfw&_nc_oc=AdmR9xa1DA_DiF-mWgP4tLJ4D3HeqYCVAA2GpFlv5AD1DwsGu13KcCuaIFcUB8aOs78&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=AggMjBATtHDEJpckE8W2QA&oh=00_AYEFkrtWqCh5IvIiKdlavo1Jlia7WRRXHJqVaCmJQyuPJg&oe=67F5DDB9)

7 de desembre de 1974 – Representació del l’oratori «El Pessebre» de Pau Casals

El dissabte 7 de desembre de 1974 es va executar per primer cop al Vendrell, al pavelló del Club d’Esports, l’oratori «El Pessebre» de Pau Casals gràcies a la Fundació Pau Casals. Va ser dirigit per Enric Casals al front de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i de l’Orfeó Català. En van ser solistes principals: Carme Bustamante, soprano; Montserrat Aparici, contralt; Jaume Baró, tenor; Enric Serra, baríton i Raimon Torres, baix. (JMS)

Foto: Portada del programa de mà

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/407917237_969297081294026_3433591703365433533_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=ac8rrWkFvc0Q7kNvgE50ClP&_nc_oc=AdkGI0xP0ih7mCbJ_7i0IcR4liGrxLUMzx4FQiP7E4De9Xx0b0-HlH_gopIzICTf3c8&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=51e0Rd6v27R46VIcZVx8aQ&oh=00_AYHPcvvrCyLvLpWCGmLWbkfYeIj7WSEyWW1nd1ls7hmEvw&oe=67F4717E)

11 de desembre – Primer viatge a Puerto Rico

L’11 de desembre de 1955 Pau Casals va fer el seu primer viatge a la terra natal de la seva mare, Puerto Rico, acompanyat per Marta Montañez. Va decidir que s’instal·laria allí, al menys una part de l’any. Es van casar el 1957. Anys més tard diria: “soc molt feliç a Puerto Rico, en aquesta caseta nova al costat del mar”. A Puerto Rico va morir el 1973. Al districte històric del Viejo San Juan s’hi va ubicar el Museo Pablo Casals

Foto: Casa Nadiua

(https://scontent-mrs2-3.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/408821493_972080044349063_2649458990832468939_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=xBjAS2SkYWkQ7kNvwENpW1L&_nc_oc=AdkndPd74GraXjnfOaWad1AaF-c5HAw2-8ZPa_sejXruhvD54roSpPfUy6cYeuEI-Lc&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-3.xx&_nc_gid=L7SAU_eYiYAaBSOdAiUiFQ&oh=00_AYH2EAmFvUWVJ9iHqw4d4PHFavxc5gzinsD3Ntv7gw0SRA&oe=67F5F86C)

12 de desembre de 1899 – Debut de Pau Casals com a solista a la ciutat de París amb el Concert d’Edouard Lalo.

El 12 de desembre de 1899 Pau Casals va debutar com a solista a la ciutat de París amb el Concert d’Edouard Lalo.

Foto: Paris 1899 Fira Mundial

(https://scontent-mrs2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488887867_1358328849057512_5896357153237539249_n.jpg?_nc_cat=100&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=fJ3jaEm55PEQ7kNvwFHoreC&_nc_oc=AdnTpXllhZQNe29aUauSt_1Zmn_pzfApkGdBJ2ydrLsLUf0bgr17j97dP2IDjUPqTFI&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mrs2-1.xx&_nc_gid=EgfHQYt3RfvBkzvsuD3Itw&oh=00_AYEL5n5SPaT9mJJa2UlHkeI_pkI076rcObt3osguOjmy1Q&oe=67F5F3B2)

12 de desembre de 1998 – Homenatge de La Lira Vendrellenca a Pau Casals

Un altre 12 de desembre i també el 13, però de l’any 1998, va tenir lloc al Vendrell un homenatge de La Lira Vendrellenca a Pau Casals amb intervenció de la Coral Sant Jordi, i de Lluis Claret, violoncel i Josep M. Colom, piano; unes activitats organitzades per l’Associació Musical Pau Casals dins del marc de l’Any Pau Casals i de la Pau (JMS).

Foto: Cartell de l’ homenatge

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/484582271_1340450567512007_776495179559258317_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=lU5KjGXV3I0Q7kNvwHLEwqi&_nc_oc=Adkk8N1SrEhzFkf0cB-bl9Sq0s-HTwHb-ziDqe4Sv4Y5PtN9HwwB1eNQpLSz9eRnr-o&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=CdUpM8sqUusXCkHyOgVmvg&oh=00_AYFDCHFEu6Uidoh0OSGtx3jxn9SdciPNpUGSlJN6FJ_qdw&oe=67F5D7E1)

16 de desembre de 1770  – Naixement de Ludwig van Beethoven

El dia 16 de desembre de 1770  va néixer a Bonn Ludwig van Beethoven, el gran músic que va viure entre el classicisme i el romanticisme i ha deixat gran quantitat d’obres. En la seva “Novena Simfonia” trobem, per primer cop, en una obra d’aquest tipus, l’ús de la veu humana al mateix nivell que els instruments en el quart moviment, l’ “Oda a l’alegria”, un text de Schiller, que ha esdevingut l’himne d’Europa. Com Bach, Beethoven va ser una referència per a Pau Casals. Conservava un record de la casa on va néixer, també un manuscrit amb els primers compassos de la “Novena Simfonia”, que no van arribar a ser inclosos en l’obra definitiva. Quan Casals debutà a Viena, on havia actuat Beethoven, es va emocionar tant, que li va caure l’arquet. També va ser un dels compositors més interpretats per l’Orquestra Pau Casals.

Foto: Ludwig van Beethoven

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/488864998_1358303172393413_5063097507897851363_n.jpg?_nc_cat=105&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=WvY3S69nrpsQ7kNvwFdtw4g&_nc_oc=AdnljoPfj0Dtx49AfNSPZ_Xw4bswjDt9vESnQbJ0Dpn57UAp_M0KCWV1mofb5uLnmUU&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=Fkdajh5F9Vb4vMLJQidzEw&oh=00_AYHstX_a7DGE9c0NkPqqeO7lN7oWIB41HBIfR0oJli2kBg&oe=67F5CB50)

16 de desembre de 1921 Mort de Camille Saint-Saëns

Casualment el mateix dia, però del 1921 va morir a Algèria Camille Saint-Saëns, qualificat per alguns com “el Beethoven francès” com es pot veure en la imatge que il·lustra aquest comentari. Havia conegut Pau Casals a Barcelona quan aquest era molt jove i el va convidar a tocar amb ell tot acompanyant-lo al piano (JMS)

Foto:  Sant Saëns, ed. Séguier

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/485302958_1340612290829168_8050436552923097455_n.jpg?_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=340JyDOcSA4Q7kNvgG8JNpH&_nc_oc=Adk-ZVDW4mPRK2191rhka0-Kq-scFbIbmwpajlZWQNQOvWkt5fENjhXvYKZqiBqZaT4&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=IPawOYwv2qp67DRl5SrZMw&oh=00_AYHl3ATJ1f4JwnMFVJgEXeKC8DMuDzm2kC9NAfSylBuUbw&oe=67F474A1)

17 de desembre 1960 – Estrena de l’oratori «El Pessebre».

Una setmana abans del Nadal de 1960, el 17 de desembre, Pau Casals va estrenar a Acapulco l’oratori «El Pessebre». Joan Alavedra havia acabat l’any 1943 el «Poema del Pessebre» dedicat a la seva filla, una obra que descrivia el que deien les figures d’un pessebre fet a casa seva en un llenguatge entenedor per als infants. Aquell any el va presentar als Jocs Florals de Perpinyà i va obtenir el primer premi. A Prada de Conflent, on vivien exiliats a la mateixa casa Casals i Alavedra, el Mestre va conèixer l’obra i en va quedar impressionat. La va musicar i, posteriorment, va demanar a l’autor del text, que hi afegís una escena d’adoració abans del final.

L’estrena mundial va tenir lloc a la ciutat mexicana per què, en paraules de Casals, Mèxic era el lloc del món on, després de Catalunya, hi havia més catalans. Després de l’èxit aconseguit en la primera audició, Pau Casals va anar portant l’oratori arreu del món com un missatge de pau. A Barcelona es va estrenar el desembre de 1967 i al Vendrell el 7 de desembre de 1974.

Foto: Portada LP editat el 1978

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/470173850_1262949808595417_9094271054767732852_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=JUzrrPVWU6YQ7kNvgHBnjAu&_nc_oc=AdnNQ2aylRZuu2bHmnK_L_NV6e1E2HAn6Gg-NfB-HNV4VNnXRJ66iGJIoaQRb0TQP5A&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=nN1a9oCVFgjPsUSOrF3r9w&oh=00_AYFUbL3L-mNiurrSMfEmif4sHF-wFP8V-M3-DBpE6EGLMw&oe=67F34D3D)

18 de desembre de 1935 – Pau Casals va rebre el títol de «Hijo adoptivo» de Madrid

El 18 de desembre de 1935 l’ajuntament de Madrid va concedir la medalla de la ciutat a Pau Casals amb un homenatge, per la seva vàlua musical. Va rebre el títol de «Hijo adoptivo» de Madrid. L’any 1934, l’ajuntament de la Ciutat Comtal havia fet el mateix, nomenant-lo «Fill adoptiu» de Barcelona i dedicant-li una avinguda a tocar del Turó Park.

La segona part de la formació musical del Mestre havia tingut lloc, amb el suport de la reina regent a través del comte de Morphy, al Real Conservatorio de Música y Declamación de Madrid amb els professors Jesús de Monasterio i Tomás Bretón entre d’altres.

Foto: Real Conservatorio Superior de Música

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/470679215_1264112578479140_6459950586497005583_n.jpg?_nc_cat=101&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=lFcVnk2096EQ7kNvgEbUxyO&_nc_oc=AdnTdVkIZT2ziAQGToH9MoGJ2HdSEH1AVTbVccXHV8sIb55BUqdAzcD7rOjv-YMbfmg&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=WFwHMOM2PazPhNTnJj9XhQ&oh=00_AYE5EqSucRKygLlYUxL24VmOWD3hvu5q_ioQQobWqBmGsg&oe=67F34B6A)

24 de desembre – Cant dels Ocells en la Nit de Nadal

En la Nit de Nadal no podem deixar de pensar en una tonada que Pau Casals va transformar en emblemàtica en uns moments difícils, el Cant dels Ocells. Segons el “Costumari Català“ de Joan Amades, se sap que a Barcelona i en algun altre indret, durant la missa del Gall, s’ornamentava al presbiteri de les esglésies amb garlandes que creaven conjunts vistosos i harmònics. Dies abans del Nadal, caçadors de moixonets sortien al camp a posar paranys, per agafar ocellets vius, a fi de poder-los deixar anar la vetlla de Nadal al moment de l’Adoració en la missa del Gall; hi anaven doncs, portant gabietes on havien posat els ocellets i les penjaven dissimuladament entre el brancatge, per tal que la gent no les veiés. Als nostres avantpassats els agradava sentir, durant la cerimònia d’aquest vespre, el cant d’aquells ocells que oferien una festa alegre i gatzarosa.

El Cant dels Ocells és potser la cançó catalana més estimada del cançoner- popular. Pep Ventura la va integrar en una sardana que va fer dir a Stravinsky que era la més emocionant quan l’escoltà ara fa exactament 100 anys a l’Ateneu Barcelonès en una improvisada audició. També Richard Strauss en sentir-la cantar per l’Orfeó Català va dir que era la més bonica cançó que mai havia conegut.

Foto: Partitura del Cant dels Ocells

(https://scontent-mad1-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/471256684_1268899524667112_4451766096838114074_n.jpg?_nc_cat=106&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=RFnEcDu5XWwQ7kNvgFy1z0t&_nc_oc=AdnJuEEe4EpObdJ-NCCmZaywvVVmmasmq4PfSlajNiRnRUopQjeM-nVRkeEM-iPHm8Y&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad1-1.xx&_nc_gid=owCjLMNSQVm0Z9svxRPxJA&oh=00_AYGu0y7nzj6cgOA-TGhIh215mLZctQqewKhl6AlYqFd4og&oe=67F336CD)

25 de desembre 1948 – Mort de Pompeu Fabra i Poch

El dia de Nadal de 1948, moria a Prada de Conflent, Pompeu Fabra i Poch, el “seny ordenador” de la nostra llengua. Havia nascut a Gràcia el febrer de 1868. Va ser enginyer industrial i catedràtic de química a Bilbao. Tenia interès per la filologia i en va aprendre de manera autodidacta seguint les tendències més innovadores de la lingüística a Europa. Ell va establir la Gramàtica catalana, adoptada com a normativa oficial per l’Institut d’Estudis Catalans. Va ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona el 1932 i doctor honoris causa per la de Tolosa de Llenguadoc.  El mateix any publicà el Diccionari general de la llengua catalana.

El gener de 1939 es va exiliar a Prada de Conflent i allí va fer amistat amb Pau Casals. Tots dos van coincidir diverses vegades en el seu exili, bé al Col·legi de Prada (presidint el Congrés d’Estudiants Catalans Exiliats) o a casa del Mestre, o a Perpinyà. El mateix 1948, pel seu 80è aniversari, va rebre un homenatge amb la intervenció del president Irla i de Casals, que interpretà dues obres de Bach i el cant dels Ocells. Les seves restes descansen al cementiri de Prada. A la biblioteca de la ciutat es va instal·lar no fa massa anys, un baix relleu, obra precisament d’un vendrellenc d’adopció, Apel·les Fenosa.

Foto: Baix relleu,a labiblioteca de Prada

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/471229541_1269750221248709_5405017657596859107_n.jpg?_nc_cat=111&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=9dEe-9kOMS8Q7kNvgE-uZvH&_nc_oc=Adn3OLEocfSYHyP0k4vn-1GaYd0tkDVfKwnXzteW4uS0wVAC2cqxEcAB2AY1MhSsL0I&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=qHf-FZ8BQVSPmUPXx8pSLw&oh=00_AYGwb-20vV9GXZPPQm78iKUt3rJ1fls9j-hs578ShmPb4g&oe=67F31A8F)

26 de desembre del 2013 – Mort de Arthur Conte

El 26 de desembre del 2013 va morir a París, Arthur Conte, polític, periodista i escriptor de la Catalunya Nord. Havia nascut a Salses (Rosselló) el 1920 i era fill de viticultors. Va conèixer Pau Casals exiliat a Prada. Quan aquest li parlava de les vinyes del Vendrell, recordava la seva pròpia infantesa. Conte mai va renunciar als orígens; en un llibre  escriu: “…primer de tot soc català… encara penso, somio i compto en català”, i tampoc va abandonar l’accent propi del Rosselló (fins i tot pronunciant les erres com ho fem els del Principat).  Va ser membre de l’Assemblea Nacional Francesa en diverses ocasions i també Secretari d’Estat per la Indústria i el Comerç.

Va escriure més de 40 llibres, alguns sobre la història del Segle XX. L’any 1947, ja era alcalde de Salses, i començà a col·laborar al diari  L’Independent. El mateix any va contactar amb Pau Casals a Prada, en qui va veure un home gran, trist i empobrit i el va colpir la seva fermesa de conviccions i la seva força interior que l’empenyia a treballar intensament per als compatriotes refugiats. Aquesta experiència, Conte la va reflectir en diversos articles al diari i en el llibre “La légende de Pablo Casals” recentment traduït al català com “El mite de Pau Casals” i a punt de veure la llum.

Foto: Portrada llibre Conte, La Legende de Pablo Casals, ed. 1950

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/484653105_1341197614103969_4917812363923157612_n.jpg?_nc_cat=108&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=soLk6W6BlGQQ7kNvgH6Fxxx&_nc_oc=AdnpLkXsMs8ufl2z58iorn6etmRzyjhvVMhoy_RdisQdohUk9otGkjwvmxstr35454I&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=VdEZHzl1UsMcgSuxbMRUbA&oh=00_AYHYg5uWlw3-cJxBoVPRjBOSB56y3xUmtpNjvvpF_VT_bw&oe=67F47CBE)

29 de desembre de 1876 – Naixement Pau Casals

El 29 de desembre de 1876 va néixer al Vendrell Pau Casals, al carrer de Santa Anna. El seu pare Carles, músic de professió, s’havia establert al Vendrell procedent de Sants; feia d’organista, dirigia el cor d’escolans i impartia classes de piano. Una de les seves alumnes era Pilar Defilló, nascuda a Mayagüez, a l’illa de Puerto Rico, amb qui es va casar. Van tenir onze fills dels que van sobreviure Pau, el tercer i els dos petits, Lluís i Enric.

Foto: Foto: Casa Nadiua

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/471156882_1272810954275969_876251778522031280_n.jpg?stp=cp6_dst-jpg_tt6&_nc_cat=104&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=B7m83i3RBiEQ7kNvgGMYWVH&_nc_oc=AdnXj01XgH7kUh0kILL8TYA78vT9MXhgEOu68WEbx3iGXSO2xK64w1w04EgYcXXOLuk&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=aM3ZiPPLdtfGmx00BSTUSQ&oh=00_AYFQcc9ZknViXd-U4_gV_AB0URl29jVsC8BBBenCy58BmA&oe=67F34B25)

El diumenge 30 de desembre de 1883 es van representar per primer cop al Vendrell el pastorets i, tal com ens explica l’entitat Els Pastorets del Vendrell en la seva publicació recent, el diari “El Vendrellense” (conservat al l’Arxiu Comarcal, en el Fons de Joan Ramon i Soler) escrivia: “Círculo Moral-Instructivo… La Junta de este Círculo ha tenido á bien disponer que los días 30 del presente mes y 1º y 6 del próximo Enero, se ponga en escena el agradable drama en cinco actos, titulado “Los Pastorcillos en Belén”.

Es tractava d’una obra de Carles Casals en la composició de la qual, va col·laborar el seu fill Pau, i era interpretada per nens i joves. Pau Casals de set anys, actuava també al cor de diables. En el repartiment hi podem llegir cognoms força coneguts dels nostres avantpassats, com ara: Soler, Bassa, Alegret, Mercader, Porta, Nin… i el del músic Bonaventura Dini, amic i coetani de Pau Casals, en el paper d’Eliseta. Acabava la nota indicant: …”La parte musical serà bajo la dirección de D. Carlos Casals”.

Foto: logo dels Pastrorets del Vendrell

(https://scontent-mad2-1.xx.fbcdn.net/v/t39.30808-6/489417264_1358287802394950_5138378260735156873_n.jpg?_nc_cat=110&ccb=1-7&_nc_sid=127cfc&_nc_ohc=7WeXRRCfjYwQ7kNvwEydTCd&_nc_oc=AdkL8ifLHhszW4zQzV5tQQPyDG02fF88nEVpMNvT7wLLshZYhyT_lCGpCTNV9cwLRgA&_nc_zt=23&_nc_ht=scontent-mad2-1.xx&_nc_gid=-F29d5PpztLDgCGH0VpFUw&oh=00_AYH9dWTgACXh4UJDkEtsNTOlsTt_axqxGMzatqhdDCTBag&oe=67F5E6EB)